Jaume Faba, nou entrenador de l'Escolar de Primera Regional

Detalls

27.03.2017

Llegeix més...

Novetat a la Biblioteca Digital de Cap Vermell 2

Detalls

27.03.2017

Karl Otten: Torquemadas Schatten, de Pere Joan Tous

Clicant sobre la imatge es pot descarregar el document.

Llegeix més...

Esllavissada d'un mur al carrer Baltasar Coves

Detalls

26.03.2017

Llegeix més...

Presentació d'”Absurd profund”

Detalls

26.03.2017

Llegeix més...

Nota de premsa Tallers de Música en Família

Detalls

26.03.2017

Llegeix més...

Tots els diumenges una foto / 66

Detalls

26.03.2017

Ana Waller

El projecte SOM-RIU, enguany tendrà lloc a Capdepera

Detalls

26.03.2017

Marga Platel i Inés Fraile, representants d'APROSCOM, es reuniren amb Mónica Viejo, regidora de Serveis Socials, per a concretar dates i activitats

Llegeix més...

Fins que algú prengui mal

Detalls

25.03.2017

Les obres del moll, a bon ritme

Detalls

25.03.2017

Llegeix més...

Color i màgia al Centre Melis Cursach

Detalls

25.03.2017

Llegeix més...

La seva boca és mesura

Detalls

25.03.2017

Els qui encara saben alguna rondalla no els vendrà de nou el títol. A les rondalles de Mossèn Alcover hi surt molts de pics. Sempre, o gairebé sempre, en el mateix context. Un personatge magnànim, normalment un rei, que, en signe de gratitud, mostra tot el seu tresor a un pobre desgraciat – però que n'ha sabuda fer una de bona, una acció positiva, vaja- i li diu que demani el que vulgui, que la seva boca serà mesura. Jo sempre vaig saber que això no era altra cosa que una il·lusió òptica. Coses que passaven al món imaginari de les Rondalles  - no debades eren del temps de na Maria Castanya- però que en la trista realitat quotidiana eren impossibles. Una impossibilitat que va fer que mai no sentís enveja per aquest personatge que, ni que li hagués tocat la Primitiva grossa, es troba davant tot el tresor del rei. Sí, com qui mira la immensitat d'una cascada.

Ara, amb el temps i l'experiència, me n'adon que la frase no és producte de la fantasia, sinó que és una realitat trista amb la qual topam ara sí i ara també. Som, seguint una mica amb els personatges de les rondalles – sempre les de mossèn Alcover- com aquell pobre gri – grill per als normativistes- que es troba en els mans del rei i no pot fugir. Un animal, per als que no sabeu el conte, que es troba presoner, enclòs dins la mà majestàtica. De qui som presoners? Idò som presoners del sistema, per dir-ho suaument. Però com que això és com que no dir res, som presoners de les eines que posa el sistema en mans dels poderosos perquè puguin obrir-nos, només, una minúscula retxillera entre els dits – els de la mà reial peluda i putrefacta- i fer-nos creure que podem respirar a pler i, que, fins i tot, podem somiar a volar pel nostre compte.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Sortida a la serra Tramuntana dels grups Camina Caminaràs i les Cranques Reumàtiques pel ponent mallorquí

Detalls

25.03.2017

30 excursionistes pujaren la mola de s’Esclop i recorregueren el pas Vermell
 

Llegeix més...