Cap Vermell - Col·laboracions

Capdepera poble i els establiments comercials

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 22.04.2018; Escrit per Un home amb un canet; Vist: 160

Un home i un canet

CAPDEPERA POBLE:
L’any 1942 amb 3.500 habitants, 62 establiments. 21, en l’actualitat.

Llegeix més...

Lo justo

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 21.04.2018; Escrit per Caty Martínez i Joan Sancho; Vist: 95

Lo justo

Del llibre "Casialgo" de Marce López

Llegeix més...

Fent memòria /17/ La Caixa” de Capdepera, rodar clau després de 83 anys?

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 18.04.2018; Escrit per Cap Vermell; Vist: 160

Capítol 17

"La Caixa” de Capdepera, rodar clau després de 83 anys?

Llegeix més...

Les llibreries de Cala Rajada

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 18.04.2018; Escrit per Miquel Estelrich Bestard; Vist: 99

"Aquí, a Cala Rajada, faria mal a la vista, com un xalet il·legalment construït enmig de foravila, veure una tenda exclusivament dedicada a la venda de llibres. "

Llegeix més...

Contadors d'històries /9/

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 16.04.2018; Escrit per Antoni Flaquer "Coix"/Bartomeu Melis "Meyme"; Vist: 145

A “sa Torre”, fa 100 anys

Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

Llegeix més...

Ara que vendrà el sant adveniment...!

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 15.04.2018; Escrit per Rafel Crespí i Ramis; Vist: 94

A ca nostra, quan m'enviaven a cercar alguna cosa – el covenet del cosir, ma mare, per exemple- i jo m'estorbava més del compte ella em reprenia i em deia; què hem d'esperar que vengui el sant Adveniment! I jo llavors agafava unes carreres una mica més falagueres no fos cosa que fora l'espardenya qui s'hi mostrar vers les meves anques. Si mirau el DCVB trobareu a l'entrada adveniment que “esperar [qualque cosa] com el sant adveniment” significa esperar-la amb fervor, amb paciència, amb desig...

Si hi ha una cosa que els illencs hem esperat amb la mateixa paciència – i perquè no dir-ho, amb el mateix desig- que el sant adveniment ha estat el Règim Especial per a les Balears (REB). I com qui posa l'olla gran dins la petita s'anuncia que dia 21 d'abril el mateix Rajoy en persona, no en plasma, anunciarà a Palma el REB. No només l'anunciarà a Palma sinó que vendrà acompanyat de la galdosa propina – necessària, val a dir-ho- de l'augment del descompte de resident per al transport a la península, que passarà del 50% al 75 %.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Xètiga / 3. Una diferència no menor

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 15.04.2018; Escrit per Miquel Llull; Vist: 159

Xètiga / 3. Infracròniques Republicanes

Llegeix més...

Cada dia que el sol surt / 16/ Quina justícia?

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 13.04.2018; Escrit per Jaume Fuster; Vist: 222

Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 12

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 10.04.2018; Escrit per Cap Vermell; Vist: 124

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

Sebastià Ferrer Pascual agafa les regnes de "Sol Naixent"

Transcripció: Bartomeu Melis “Meyme”

Llegeix més...

Xètiga / 2 Les crosses de la democràcia

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 07.04.2018; Escrit per Miquel Llull; Vist: 181

Xètiga: Infracròniques Republicanes / 2

Llegeix més...

En cos de camisa

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 05.04.2018; Escrit per Camiser; Vist: 208

EN COS DE CAMISA

Llegeix més...

Contadors d'històries /8/

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 04.04.2018; Escrit per Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”; Vist: 293

Un patró gabellí: en Parreta

Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

Llegeix més...

A propòsit del Dia Internacional del Llibre infantil

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 02.04.2018; Escrit per Miquel Estelrich; Vist: 146

Com cada any, una secció nacional del IBBY (International Board on Books for young people) té l'avinentesa d'esser la patrocinadora internacional del Dia del Llibre Infantil i selecciona un escriptor reprensentatiu i un reconegut il·lustrador del seu país perquè facin el missatge dirigit a tots els nins del món i el promoguin en les biblioteques, llibreries, centres escolars, etc. Aquest any li toca a la secció de Letònia, que difon el missatge de l'escriptora Inese Zandere (1958) i el cartell de l'il·lustrador Reinis Petersons (1982). Aquí va el meu punt de vista.

Llegeix més...

Reconvertir la nostra Setmana Santa

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 02.04.2018; Escrit per Un home i un canet; Vist: 316

Un home i un canet

La manca de gent a les funcions fa perillar una més de les tradicions

Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 11

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 31.03.2018; Escrit per Cap Vermell; Vist: 190

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

11 anys, al capdavant de l’associació, de Miquel Ferrer

Transcripció: Bartomeu Melis “Meyme”

Llegeix més...

Contadors d'històries /7/

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 25.03.2018; Escrit per Antoni Flaquer "Coix"/Bartomeu Melis "Meyme"; Vist: 224

De bul·les, esfassos, àngels i solpassos...

Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”

Llegeix més...

Les llàgrimes d'en Fallou

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 24.03.2018; Escrit per Rafel Crespí i Ramis; Vist: 118

En Fallou és un al·lot de catorze anys. Fa uns dies que ha arribat del Senegal. Està escolaritzat al meu institut. No entén castellà, ni català. Per circumstàncies que no venen al cas tampoc sap gaire francès, ni àrab, amb la qual cosa la comunicació es fa més que difícil. No té ningú que li pugui fer d'intèrpret. Se sent sol. Acorralat. Sis hores en un ambient que als seus ullons vivaratxos li és hostil. No entén res, no l'entén ningú. Un moble. Una anònima xifra per a una freda i eixorca estadística.

Va arribar dijous a l'institut i el divendres se'l va passar plorant tot el matí, assegut al pupitre de la seva aula, el cap cot, voluntàriament cot, rabiüdament cot. Amb aquell puntet de rebel·lia que la impotència genera. Som el professor de PALIC, tres hores setmanals. L'estadística no dóna per més. Les xifres fredes del despatx de l'administració – de qualsevol administració- no tenen ànima. Són això una xifra, un número, un objectiu a complir. Els sobrecostos, vostès ja m'entenen, són per als grans constructors de les autopistes, dels Càstors, per als fabricants d'armaments tan necessaris per a fer saber a la població que no poden passar els límits estrictes que marquen ells.

Mirin, quan ja som a la recta final de la meva tasca com a docent – els alumnes em consideren un vell- m'he emocionat amb en Fallou. M'hi he dedicat en cos i ànima tota la setmana. He arribat allà on l'administració no arriba, allà on les estadístiques de l'administració i els seus quadrants mai no hi posaran els peus, ni tampoc l'ànima. No escric aquest article per mostrar què bé ho he fet, ni tampoc per mostrar la meva suposada heroïcitat en to menor. L'escric com un homenatge a en Fallou, als fallous quotidians, aquells que són abandonats – quasi- en una camilla en el passadís d'una dependència d'urgències d'un hospital, per exemple. O aquells que, com jo mateix, després d'haver estat amb un peu aquí i un allà – al regne del no retorn- esperen una cita mèdica que ja va camí del cinquè mes de retard. Per a aquests va el paper, un petit homenatge, tan sentit com segurament inútil. Però un homenatge escrit amb la tinta de l'ànima.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Xètiga / 1 «El Imperio de la Ley»

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 23.03.2018; Escrit per Miquel Llull; Vist: 165

Xètiga: Infracròniques Republicanes / 1

Les lleis injustes existeixen; hauríem d’estar contents d’obeir-les, o hauríem d’intentar esmenar-les i no obeir-les fins que hàgim triomfat? O les hauríem d’infringir d’immediat? Generalment els homes, sota un govern com aquest, pensen que haurien d’esperar fins que hagin convençut la majoria per canviar-les. Pensen que, si s’hi oposen, el remei serà pitjor que la malaltia.

H. D. Thoreau, La desobediència civil.

Llegeix més...

Èxit feminista?

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 18.03.2018; Escrit per Rafel Crespí i Ramis; Vist: 117

La jornada reivindicativa del 8 de març va ser tot un èxit. Ningú no s'esperava la resposta que va tenir la vaga ni tampoc la que varen tenir les manifestacions del capvespre celebrades arreu... Prova d'això és la mudada de cantet que protagonitzaren els partits al poder (PP i C's; el PSOE assaja d'apartar-se'n quan són meres operacions estètiques). En un primer moment varen menystenir la jornada reivindicativa amb un llenguatge entre miserable – que en pot sortir del pou dels miserables?- i desconcertant. Llavors, quan la cosa començava a prendre embranzida tant en Rajoy com en Rivera canviaren el to: un es posà el llaç morat (aquest no és pèrfid) i l'altra s'inventà una de les seves petaneres dialèctiques per fer veure que allò que havien dit – que no eren antisistemes i altres bajandades amb un somriure, això sí, i cara de no haver trencat cap plat- no ho havien dit i que sempre han estat al costat d'allò que anomenen empreses raonables. (Potser és que pensen només amb els patrons de l'Ibex 35).

De la mateixa manera que mudaran de cantet si les protestes dels pensionistes agafen una mica de gruix. I sobretot si la gent comença a adonar-se que amb els diners públics fan les cucaveles que volen.

Ja que parlam de la gent, de la massa. A mi també, ho he de reconèixer, em va sorprendre la magnitud de la protesta feminista. No perquè cregui que les reivindicacions no siguin justes, que ho són. Però què voleu que us digui: mobilitzar unes 20.000 persones a Palma – les xifres sempre ballen- en un dijous, dia feiner, etc., és una cosa molt meritòria. Segurament, després de la manifestació del TIL, que va acaramullar 100.000 veus, ha estat la més multitudinària feta a la capital en els darrers anys. La que es va impulsar fa unes setmanes contra l'exigència del coneixement del català a la sanitat només va aplegar – sent molt generosos- un 10% de la gent que acudí a la feminista. I això que comptà al seu favor tota una intervenció mediàtica fora mida i la manxa constant del PP i C's que no aturava d'atiar-la.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 10

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 17.03.2018; Escrit per Bartomeu Melis “Meyme”; Vist: 211

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran

1997: DE REESTRUCTURACIONS, REVISTES, DEBATS I MOLTA FESTA

Transcripció: Bartomeu Melis “Meyme”

Llegeix més...

En cos de camisa

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 13.03.2018; Escrit per Camiser; Vist: 231

EN COS DE CAMISA

Llegeix més...

Objeccions als animalistes

Detalls: Categoria: Collaboracions; Publicat el 09.03.2018; Escrit per Rafel Crespí i Ramis; Vist: 131

M'agradaria tenir un rajolí d'eloqüència fusteriana. I també de Clarividència. Així, en majúscules per poder encartar-me en qualsevol joc sense por de mostrar el llautó. Com ell feia, conscient que tenia els trumfos a la mà. O al cap. Quan no es tenen trumfos només pots jugar de falset i, majoritàriament, t'exposes a perdre. Del Fuster de Notes d'un desficiós, que no tot Fuster és País Valencià i Països Catalans. (Ni tot, seguint-li la veta relativista, és només Notes d'un desficiós)

M'he permès contextualitzar aquest paper, fins i tot, n'he parafrasejat el títol d'un article del llibre al·ludit – Objeccions als vegetarians es diu el fusterià- en primer lloc perquè als morts convé reverenciar-los no només quan són figures de cos present sinó també quan s'han convertit en mísera pols de cementeri (Tot temps ne prens enseny, que deia March); en segon lloc per les analogies que es poden establir. Si hi ha una notícia que m'aborrona – no és l'única, òbviament- és aquella que parla de la mort d'ovelles (a mans?) de cans. Com ha passat aquests dies a una finca del meu municipi on dos pitbulls n'han assassinat una vintena. Han estat reincidents, si no dels mateixos, sí de la camada, l'amo en té cinc, de canots.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: