inici

Cap Vermell

Una reflexió massa incòmoda

Llegeix més...

Fent memòria / 11 / La mini, la maxifalda, Guruceta, Pelé...



La mini, la maxifalda, Guruceta, Pelé...







Llegeix més...

Què és realment una monarquia en si mateixa?



La monarquia pot esdevenir aristocràcia; l'aristocràcia pot esdevenir oligarquia; l'oligarquia pot esdevenir democràcia; la democràcia pot esdevenir tirania; la tirania pot esdevenir de nou monarquia...

 

Llegeix més...

Ca Nostra / 22






Can Tasà” ja és de “Ca Nostra”, definitivament   




Llegeix més...

Fent memòria / 10 / Del tocadiscos als intèrprets catalans i mallorquins-








Del tocadiscos als intèrprets catalans i mallorquins




Llegeix més...

Cada dia que el sol surt / 15 / Porcs


Llegeix més...

Don de vida


Don de Vida 


del llibre "Casialgo" de Marce López


Molt sovint uns comptes fa l’ase i uns alres el traginer...

Molt sovint uns comptes fa l’ase i uns alres el traginer...

I ara vos demanareu a que ve aquesta dita a la pàgina de les Festes del Carme de Cala Rajada.
Com bé sabeu, la Comissió de Festes del Carme de Cala Rajada (actualment “Associació Festes del Carme de Cala Rajada”), cada any convida a una persona vinculada a la mar, al port, a la pesca, a le families pescadores, en definitiva, a la vida lligada al moll de Cala Rajada, per fer el pregó de sortida de les Festes del Carme. Però aquest escrit no seria necessari si les circunstàncies no haguessin girat els esdeveniments.

Llegeix més...

Un poc de mar i un molt de cel

Inauguram l'estiu. Això vol dir una certa abúlia, obrir els portellons de l'observació més banal o més quotidiana. Abocar-se al reialme de la pardaleria. Feia calor el dia d'autos. Anava distret o abstret en el tren. Hora no punta, pocs veïns. Roba de fer feina, somnolents, cansats fins que s'opera la màgia. La bella dama del tramvia carneriana es fa de cos present al bater de sol. Se n'entra vestida de negre. Més que de París, sembla de Guatemala. Bruna, quasi fosca, però capaç de contrastar encara amb el vestit negre. La companyia que sempre hauries desitjat. La mires, mig somriu. Li fas pessigolles amb la vista, es complau i es complaguda. Treu de la bossa el pintamorros i acaba de decorar-se els llavis, amb aquella parsimònia de qui fa la feina ben feta, amb aquell orgull de saber-se observada i d'agradar. Mira el mòbil, tu correspons. Ara inicia un vol vers l'impossible: treu el pintaungles. T'ho mires astorat. Serà capaç? Gosarà a fer-ho, tu que en les teves turpituds sols no pots escriure un watxap? Ho fa, amb l'elegància de la perfecció. Se'n pinta una només per demostrar-te fins on és capaç. Com si hagués entès el repte que li plantejares. Arriba l'hora carneriana del comiat. Has de davallar. Et somriu amb les celles, serpenteig de branques extretes de “les prunes d'or”. Carner, els fruits saborosos.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



A “CA NOSTRA” volen fer justícia a l'expresident JOAN TERRASA

Llegeix més...

Ca Nostra / 21





Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”



Llegeix més...

Els drets dels aborígens

  

Llegeix més...

Les oronetes, Joan Fuster i els Països Catalans

No fa gaire el professor Grimalt, amb la seva gràcia i ocurrència habitual, va escriure un article on, entre altres coses, ponderava l'efecte benefactor de les oronetes – oronelles, també dites-. En destacava, entre altres aspectes, l'estètica: tant la del cromatisme de les plomes com la gràcia del vol. A més, ho contraposava a l'efecte perniciós i impúdic dels coloms de ciutat. També, ho hagués pogut fer de les invasores i depredadores gavines.

Les paraules del professor Grimalt se'm feren ben presents quan contemplava la tertúlia dels tres consellers de Cultura dels Països Catalans, esdeveniment ocorregut a  Sueca, dilluns passat, a l'Espai Joan Fuster. Aquest espai està format per dues cases, la de l'escriptor, on hi ha el gruix diguem de la memòria fusteriana i la del costat, la casa Messeguer. Ambdues estan comunicades. I del pati, se n'ha fet un espai comú on, en fer bon temps, s'hi poden fer activitats de diversa índole. Des d'aquí s'hi va emetre en directe el programa El matí de Catalunya Ràdio.

Llegeix més...

Les Trinxeres Incertes

La Biblioteca del Golea (22)
 
 

Fent memòria / 9 / Aquella “mili” que alguns repetiríem



Aquella “mili” que alguns repetiríem





Llegeix més...

Postures (sexuals) impossibles

L'altre diassa – que és una forma nostrada de dir l'altre dia de pagès-, però no fa gaire, els noticiaris de tot pelatge ens miraven de sorprendre amb una notícia curiosa i quasi inversemblant. Una parella de Britànics no va poder pus i va fer l'acte sexual en ple vol. La notícia a més de morbosa tenia l'afegitó golós que la parella no es va tallar ni un pèl – no sabem si se n'engrunà cap amb la cremallera dels pantalons, operació obligada per a consumar el xisclet- i el va executar en ple vol i davant les mirades curioses, atònites, carregades d'enveja, de moral pseudo, de la resta del passatge. Res de cercar un lloc discret: el bany, el passadís, la part del darrere de l'avió ocupat per les hostesses, no, ho varen fer en el seient, en el migrat espai que s'enclou entre un seient, el seu ocupant i el seient de davant. I no eren aquells una mica més amples que hi ha davant les finestres de sortida d'emergència.

Llegeix més...

Crònica de la presentació de ”El temps s’esmicola“ al Palau de las Nacions Unides de Ginebra


De esquerra a dreta: Agustí Torres, la Regidora Lorena Molinillo, el Batle Rafel Fernández, Maria Massanet, Gabi Einsele i Gori Rexach.

Llegeix més...

Estipendis taurins



TOROS POPULARS

Llegeix més...

Cada dia que el sol surt / 14 / Els pentinats dels futbolistes

Text del discurs de Maria Massanet a la presentació d'"El temps s'esmicola"


Llegeix més...

Ca Nostra / 20 B

Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


   

Llegeix més...

Realment vivim del turisme?

La sensació és que a Mallorca els turistes poden fer el que realment els vengui de gust, amb el vistiplau indirecte de totes les autoritats competents







Llegeix més...

Escrits del corbatí

ESPIRITISTES

Llegeix més...

Els meteoròlegs russos i 'Al vent'

Aquest Putin en té cada una. El pobre Rajoy, -gris i mediocre, què us he d'explicar!- ni amb pífies, ni amb idees d'en Jaimito - “idea de bomber” deu ser gairebé igual de castellanista- iguala aquests dos gegants que té el costat: el rus i l'americà. No els cansaré amb una documentació exhaustiva de les banalitats d'un i de l'altre. Ara, l'intocable rus resulta que no té dies dolents perquè és un home. Hem d'entendre que no té canvis hormonals. Vaja, tot un fora de sèrie. Jo, que crec que també ho som, un home, en tenc, de dies dolents. Diria, si les feministes i tota la lliga... no s'haguessin d'enfadar, que tenc molts de dies a l'any que vaig menstrual. Però deixem-ho córrer que si no hi haurà pols i era. I som aquí per parlar d'en Putin i les putinades.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Chispa

Chispa



Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer






Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar