Molt sovint uns comptes fa l’ase i uns alres el traginer...

Molt sovint uns comptes fa l’ase i uns alres el traginer...

I ara vos demanareu a que ve aquesta dita a la pàgina de les Festes del Carme de Cala Rajada.
Com bé sabeu, la Comissió de Festes del Carme de Cala Rajada (actualment “Associació Festes del Carme de Cala Rajada”), cada any convida a una persona vinculada a la mar, al port, a la pesca, a le families pescadores, en definitiva, a la vida lligada al moll de Cala Rajada, per fer el pregó de sortida de les Festes del Carme. Però aquest escrit no seria necessari si les circunstàncies no haguessin girat els esdeveniments.

Llegeix més...

Un poc de mar i un molt de cel

Inauguram l'estiu. Això vol dir una certa abúlia, obrir els portellons de l'observació més banal o més quotidiana. Abocar-se al reialme de la pardaleria. Feia calor el dia d'autos. Anava distret o abstret en el tren. Hora no punta, pocs veïns. Roba de fer feina, somnolents, cansats fins que s'opera la màgia. La bella dama del tramvia carneriana es fa de cos present al bater de sol. Se n'entra vestida de negre. Més que de París, sembla de Guatemala. Bruna, quasi fosca, però capaç de contrastar encara amb el vestit negre. La companyia que sempre hauries desitjat. La mires, mig somriu. Li fas pessigolles amb la vista, es complau i es complaguda. Treu de la bossa el pintamorros i acaba de decorar-se els llavis, amb aquella parsimònia de qui fa la feina ben feta, amb aquell orgull de saber-se observada i d'agradar. Mira el mòbil, tu correspons. Ara inicia un vol vers l'impossible: treu el pintaungles. T'ho mires astorat. Serà capaç? Gosarà a fer-ho, tu que en les teves turpituds sols no pots escriure un watxap? Ho fa, amb l'elegància de la perfecció. Se'n pinta una només per demostrar-te fins on és capaç. Com si hagués entès el repte que li plantejares. Arriba l'hora carneriana del comiat. Has de davallar. Et somriu amb les celles, serpenteig de branques extretes de “les prunes d'or”. Carner, 

A “CA NOSTRA” volen fer justícia a l'expresident JOAN TERRASA

Llegeix més...

Ca Nostra / 21

Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”

Llegeix més...

Els drets dels aborígens

Llegeix més...

Les oronetes, Joan Fuster i els Països Catalans

No fa gaire el professor Grimalt, amb la seva gràcia i ocurrència habitual, va escriure un article on, entre altres coses, ponderava l'efecte benefactor de les oronetes – oronelles, també dites-. En destacava, entre altres aspectes, l'estètica: tant la del cromatisme de les plomes com la gràcia del vol. A més, ho contraposava a l'efecte perniciós i impúdic dels coloms de ciutat. També, ho hagués pogut fer de les invasores i depredadores gavines.

Les paraules del professor Grimalt se'm feren ben presents quan contemplava la tertúlia dels tres consellers de Cultura dels Països Catalans, esdeveniment ocorregut a  Sueca, dilluns passat, a l'Espai Joan Fuster. Aquest espai està format per dues cases, la de l'escriptor, on hi ha el gruix diguem de la memòria fusteriana i la del costat, la casa Messeguer. Ambdues estan comunicades. I del pati, se n'ha fet un espai comú on, en fer bon temps, s'hi poden fer activitats de diversa índole. Des d'aquí s'hi va emetre en directe el programa El matí de Catalunya Ràdio.

Llegeix més...

Les Trinxeres Incertes