Des de l’aprovació de la Llei 7/2023 de protecció dels drets i el benestar dels animals no s’han produït fins ara avanços significatius pel que fa al control dels moixos assilvestrats ni a la regulació de les colònies felines a les Balears. Ben al contrari, consideram que la situació ha empitjorat: el nombre de punts d’alimentació de moixos a l’entorn de pobles i ciutats no ha fet més que créixer, així com el nombre de moixos assilvestrats que trobam a la fora vila.

La llei, si bé introdueix millores en el benestar animal, té entre els seus aspectes inconvenients el tractament del moix assilvestrat com un animal de companyia i no com una espècie exòtica i invasora, tot i que figura entre les 100 més nocives segons la UICN. Això dificulta greument la seva gestió i control en l’àmbit ambiental. D’altra banda, la llei també consolida el manteniment de les colònies de moixos, per la seva pretesa utilitat per disminuir el nombre de moixos que han abandonat la seva llar i deambulen incontroladament.

Els moixos són una de les amenaces més grans per a les faunes autòctones a nivell global, amb un efecte més important que el que tenen els rosegadors o altres depredadors introduïts. Aquesta afirmació és un fet àmpliament documentat a la literatura científica. Aquests impactes són molt més grans i greus en els ecosistemes insulars que en territoris continentals. Per això entitats conservacionistes de les Balears i les Canàries fa temps que reclamam un enfocament especial als dos arxipèlags, pels efectes especialment greus del moix sobre les nostres faunes.

Segons la llei els ajuntaments són responsables de la gestió de les colònies felines, mitjançant programes que incloguin el registre i cens de les colònies, la identificació i esterilització obligatòries dels moixos comunitaris, l’atenció sanitària bàsica i l’establiment de protocols de gestió i resolució de conflictes, entre d’altres accions. Per dissenyar aquests programes es podrà atendre el protocol marc que elabori la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural. Però ni la Conselleria ha enllestit el protocol, ni els ajuntaments han posat en marxa els programes de gestió i tot el que comporten.

Davant això, ens hem adreçat a tots els ajuntaments de Mallorca sol·licitant ens remetin informació sobre la relació i ubicació de punts d’alimentació o colònies felines conegudes en el municipi, amb indicació de si disposen o no d’autorització municipal, el nombre de moixos a cada lloc, l’estat d’identificació (microxip) i esterilització dels exemplars, l’existència o no d’un protocol o ordenança específica sobre colònies felines, les actuacions municipals previstes o en curs en relació amb el control d’aquestes colònies i l’existència de punts d’alimentació o colònies en o prop de zones protegides (Espai Natural Protegit, LIC, ZEPA o ZEC). La llei no dicta cap tipus de règim transitori o termini per què els ajuntaments d’adaptin a ella, pel que el seu compliment és ja obligatori, encara que la Conselleria no hagi enllestit ni els hagi remès el protocol marc.

Tant a l’administració autonòmica com als ajuntaments els reiteram la nostra petició que les colònies de moixos que es puguin autoritzar a partir d’ara en base a la llei es situin només dins els nuclis urbans, fora del sòl rústic i especialment fora i enfora d’espais naturals protegits com són els parc naturals, les reserves naturals, els paratges naturals i les zones de la xarxa Natura 2000 (ZEC, ZEPA, LIC), i que s’habiliti també un procediment realment operatiu per poder capturar i retirar els moixos incontrolats en aquestes zones i evitar així el seu impacte sobre la fauna.

El moix és un animal de companyia extraordinari, però com a tal ha d’estar controlat i viure a les nostres llars, on pot rebre tota l’atenció i benestar que necessita. Permetre la seva proliferació descontrolada a l’exterior suposa una greu irresponsabilitat ambiental.