ELECCIONS MUNICIPALS. MARÇ 1979

Símptomes de degeneració monàrquica

Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta

En els últims temps, s’està donant molta rellevància, a través dels mitjans de comunicació, a la lluita feminista que la societat està portant a terme per tal d’aconseguir la igualtat real entre homes i dones.  Moltes vegades mal interpretem aquest moviment feminista pel simple terme que s’utilitza. Però de fet, tant homes com dones hi tenen un paper clau i important, ja que els rols estan canviant i la igualtat de gèneres ha afectat no només a les dones, sinó també als homes.

Avui, m’agradaria centrar-me en el rol masculí, a vegades a l’ombra en aquest moviment social present.

 





No sé si la dita és molt canònica o no. Crec que la vaig sentir a dir a ma mare. He fet un mínim rastreig per internet i no l’he trobada així, però sí amb alguna variació: «esser més xerec que carn de xinxa». La volatilitat social, aquest intens i continu canviar de parers, no fruit d’una reflexió assenyada, sinó més aviat de l’oportunisme en el pitjor sentit de la paraula fa que passin aquestes coses, el que despús ahir era bocatto di cardinale, ara és pesta cernuda.

Una mica li ha passat a Vox. Fins fa quatre dies era la vedette de la política espanyola pel flanc de l’extrema dreta. Marcava paquet. Com un defensa ho fa amb el fora de joc, marcava la línia on s’havien d’arrenglerar els que volien ser pulcres i perfectes. L’anticatalanisme havia agermanat Vox, C’s i PP. L’anticatalanisme i el tufet del franquisme més ranci representat per l’amor i la devoció a les despulles del dictador. Fins i tot, en coses aparentment innòcues i que mai no han preocupat la dreta – per exemple el feminisme- miraven d’agradar-se els uns amb els altres. I evidentment, qui marcava la línia era Vox. Era l’entremaliat que gosava dir allò que els altres no s’atrevien a piular.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta

 

“Un imant, una força que m’empentava a un forat sense sortida”. D'aquesta forma definia un pacient de 20 anys el que suposava en la seva vida l'addicció als jocs en línia.

Durant els últims anys, juntament amb el gran desenvolupament de les noves tecnologies, han sorgit noves addiccions, com és la ciberadicció.

Hi ha esperança?

A Marce López Sirer en el 25 aniversario de su fallecimiento. Mi recuerdo.










BARCAROLA









Del Libro Casialgo de Marce López Sirer




Dijous a migdia vàrem rebre una curiosa convocatòria en el grup de whatsapp de Camina caminaràs, convidant-nos a participar en la neteja de costa a S’Illot.









Mélanie Perpiñá del Campo 

Psicòloga i terapeuta


La psicologia és una de les branques científiques al voltant de la qual encara hi giren moltes curiositats de la ment humana. Està probablement relacionat amb el fet que la psicologia és una ciència encara recent i ha evolucionat molt els últims anys.



Ara, no sé per quina raó, en diuen Karma. Supòs perquè sona a oriental i tot allò que prové de l’espiritualitat de per allà enfora és com a més saludable i conté elixirs extasiants. Abans, aquí potser en dirien la Providència, però sona a franquisme de sagristia i, a més, té connotacions d’un Déu venjatiu i malsofrit. Es veu que les divinitats orientals, -no sé si hi té res a veure la mística d’en Lennon, que no és altra que la de Mascaró i Fornés, el savi de Santa Margalida- són com a més condescendents o apliquen les seves ires amb molta més pardaleria que no els nostres de tota la vida.

Sigui karma, providència o ironies del destí. El cert és que la campanya electoral del PP no podia començar més malament. Totes els ponen, que diria un castís de per aquí. Primer va ser el cop efectista de les enquestes del CIS, que tothom espera com qui esperar el Mesies i que solen endevinar tant com va endevinar la porteria el mític penal d’en Campins. Un penal famós al Pla de Mallorca on la pilota, asseguren, va sortir per la línia de banda. Prodigi de la naturalesa. O de l’esperit – no diví, en aquest cas. Bé, les enquestes del CIS donaven una ensopegada tal al PP que ha fet que les rates de bord cerquin la salvació o la figurera en altres sigles. Fan carrerany anant del PP a un altre partit, sempre igual de fetjut a la recerca de la cadira municipal o autonòmica.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Amics:
Enmig de tanta tenebra i confusió, es manté clara la nostra fe i esperança. PERQUÈ JESÚS VIU. Va ressuscitar fa segles tot i que són tants els que no compten amb això i segueixen cercant-lo entre cementiris de cendres i ossos secs. Segueixen atordits entre succedanis d'aparença religiosa que només alimenten la fe de qui no s'atreveix a pensar i creure d'una manera adulta. Com a molt l'admiren entre obres d'art que, de vegades, només recorden dolor i mort.


Intervenció de Pere Cortada a la inauguració de l'exposició de GUSTAVO.



" A això, ara, s’hi han sumat les xarxes socials, les quals, en segons quins casos, s’han convertit en terreny perillós o, si no, grotesc, en mans de gent mancada d’ètica... "










Ho va dir no fa gaire en Cayo Lara, a Palma del Río, (Còrdova) que no entenia com hi havia gent progressista andalusa que pogués defensar el dret de decidir a Catalunya. No ho va argumentar des de la retòrica estantissa de la unitat d’Espanya ni tampoc de la ressuscitada «Unidad de destino en lo universal», ni des d’efluvis (altrament dit flatulències) místics patriòtics, ni res que se li assembli. Ho va fer invocant l’economia. L’economia andalusa i espanyola. I ho va dir ficant el dit dins la nafra. Si els catalans s’independitzen amb què pagarem el PER, bé ara és diu unes sigles més pomposes i més modernes, però en Cayo ho va dir així.

Procuraré no fer demagògia amb aquest subsidi agrari que afecta, actualment, sis o set comunitats autònomes. Segurament el PER té molta llegenda urbana al darrere. Si a mi no m’agrada que diguin que a les Illes no necessitam cap mena de subvenció de res, via descompte de resident per exemple, perquè tots som rics i anam grassos de butxaca, he de ser honest i tampoc no he de trivialitzar sobre aquest subsidi encara que hi ha gent que pensi que és un pegat foradat a una problemàtica complexa i que no és aquesta l’alternativa per al desenvolupament econòmic d’aquestes zones més desafavorides. També deu ser cert, com en totes les parts que es mouen diners, que hi deu haver frau amb diversos graus i picaresques. El fet innegable és l’afirmació de Lara: necessitam els vostres diners. Més clar, aigua. Sense tenir haver tingut en compte, aquest home d’esquerres que deu ser capaç de manifestar-se, amb tots els meus respectes, per Palestina o pel poble Saharaui, que hi ha uns drets reconeguts per organismes internacionals i que ell els deu exhibir però a l’hora de parlar de la teca no serveixen. Allò que volen, religiosament, és el nostre PER de cada dia.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


"Podem convertir la relectura d'un llibre que estimam, o que admiram en especial, en un ritual que duguem a terme, per exemple, cada cinc anys i amb el qual celebrem el pas del temps de la nostra vida, cosa que ens ajudarà a veure en què hem canviat i en què seguim igual". 
















Una imatge, el seu peu de foto i el text que hi afegim al costat, serveixen per construir un discurs narratiu, és a dir, un relat. El bon periodista intenta ser fidel a la realitat viscuda; el mal periodista, o no la té en compte, o bé juga amb el llenguatge construint una realitat paral·lela.

 
EFE. Quique García.

Subcategories