"Mallorca seria pitjor sense l’OCB”


L’Obra Cultural Balear ha viscut un any de creixement excepcional. Prop de 700 noves altes de socis i l’expansió territorial amb noves delegacions han marcat el primer any de mandat del seu president, Antoni Llabrés. En aquesta entrevista amb UEP! Mallorca, Llabrés analitza les causes d’aquest impuls, el context polític actual, el paper de l’OCB i les perspectives d’actuació davant l’emergència lingüística.

Un balanç amb xifres inèdites

L’assemblea general de l’OCB, celebrada recentment, ha servit per aprovar la memòria d’activitats de 2024 i traçar les línies d’acció per a 2025. Llabrés destaca com a fet significatiu l’augment de socis: 688 persones s’han donat d’alta a l’entitat en només un any. Es tracta del creixement més gran registrat en tota la història de l’OCB. Paral·lelament, s’han obert delegacions a Felanitx, Mancor de la Vall, Estellencs i Bunyola, i se n’han reactivat dues que estaven inactives. Ara, 41 municipis compten amb representació pròpia. El resultat d’aquesta xarxa ha estat l’organització de 475 activitats, que inclouen actes culturals, presentacions de llibres, taules rodones o festivals de poesia.

Factors polítics i resposta ciutadana

Llabrés vincula aquest creixement a un context polític que, diu, ha despertat una reacció social. L’aliança del PP amb l’extrema dreta ha suposat, segons denuncia, l’adopció de polítiques regressives que afecten la llengua catalana. Per a molta gent, això s’ha viscut com una agressió. “Quan es percep que el català és qüestionat, que deixa de ser requisit per accedir a la funció pública o que es promouen discursos que en minen el prestigi, la reacció ve sola. Hi ha una necessitat de protegir-se col·lectivament”.

En aquest context, l’OCB s’ha convertit en punt de trobada i resposta. Llabrés considera que, quan les institucions envien missatges contradictoris sobre la utilitat del català, les entitats de base tenen un paper fonamental per mantenir viu el compromís social.

Segons Llabrés, aquest moviment no s’ha limitat als àmbits més conscienciats ni als nuclis urbans. “A les delegacions de pobles petits, on tradicionalment el català era més fort, també hem vist un augment de la participació. Molta gent que fins ara no havia fet el pas d’implicar-s’hi, ara ho fa per una necessitat de reafirmació”.

Aquesta reacció no és organitzada ni impulsada per campanyes institucionals, sinó per la percepció compartida que cal ocupar espais i fer-se visibles com a comunitat lingüística.

Llabrés també posa el focus en les generacions més joves i en els nous parlants. Assegura que una part del creixement s’explica perquè “hi ha una generació que no havia viscut polítiques tan explícitament hostils al català. Aquesta situació ha activat mecanismes de reacció, i molts joves han començat a veure la llengua com una responsabilitat col·lectiva”.

L’Institut d’Estudis Baleàrics i les polítiques públiques

Tot i la situació, l’OCB manté col·laboració amb l’IEB. Llabrés reconeix que l’Institut continua donant suport a determinades activitats. Tanmateix, puntualitza que això no compensa la manca de polítiques decidides. “La promoció de la llengua no és una opció política, és una obligació legal. És una exigència de l’Estatut d’Autonomia”. En aquest sentit, critica la inclusió de la llengua castellana en premis literaris com el Ciutat de Palma, una mesura que considera ineficaç i contrària al mandat estatutari.

Llabrés recorda que, històricament, moltes de les mesures de protecció del català es van aprovar amb governs del PP. “Ara, aquest consens construït en 40 anys està trencat”, afirma. La política lingüística, insisteix, no pot convertir-se en moneda de canvi.

Emergència lingüística i creixement demogràfic

Les dades apunten a una situació crítica. Llabrés parla d’una emergència lingüística alimentada per un creixement demogràfic sense precedents. Des del 1983, la població de les Illes Balears ha augmentat un 85%, gairebé en la seva totalitat a causa de la immigració. En nombres absoluts, el català encara manté una base sòlida de parlants i la transmissió familiar continua sent robusta. També hi ha noves incorporacions de parlants provinents de la immigració.

Tanmateix, en termes relatius, el pes del català dins la comunitat es redueix. Llabrés alerta que el percentatge de persones que tenen el català com a llengua inicial o habitual baixa any rere any. “Això implica que calen polítiques ambicioses i una resposta col·lectiva. El català no desapareixerà per falta d’ús familiar, sinó perquè esdevé residual en el context social general, i ens esforçarem perquè això no passi’”.

La Diada per la Llengua 2025: una aposta pel territori

El pròxim 10 de maig, Santa Maria acollirà la Diada per la Llengua 2025. L’OCB la va recuperar l’any passat després de cinc anys sense convocar-la. Llabrés explica que l’acte d’enguany combinarà reivindicació i festa: una gran ballada amb dos escenaris i sis grups, cercaviles amb gegants i castellers, i activitats de cultura popular.

“Volem que sigui una celebració massiva, arrelada al territori i que posi la cultura popular al centre. No només es tracta de reivindicar drets lingüístics, també de visibilitzar que la llengua és vida quotidiana, expressió, festa i comunitat”.

L’escenari polític i la incertesa institucional

Pel que fa al panorama polític, Llabrés es mostra escèptic davant la possibilitat d’un canvi de rumb. Considera que el Partit Popular ha prioritzat l’aliança amb l’extrema dreta i ha deixat passar l’oportunitat de pactar amb l’oposició en matèries com els pressupostos. També critica l’ampliació del pla de segregació lingüística a l’ensenyament secundari, una mesura que es manté tot i haver-se trencat el pacte formal amb Vox. “Aquest pla no figurava al programa electoral del PP. Ara no tenen cap excusa per continuar endavant amb aquestes polítiques”.

Llabrés considera que s’estan vulnerant preceptes bàsics de l’Estatut i denuncia una ruptura dels consensos institucionals en matèria lingüística. Per això, apel·la a la necessitat d’un cordó sanitari democràtic davant les forces que, diu, tenen com a objectiu l’aniquilació de la llengua catalana.

El compromís individual com a eix de transformació

Més enllà de les institucions, Llabrés insisteix en el paper decisiu dels parlants. “Demanam a tothom que estima la llengua que sigui conseqüent en l’ús diari. Si tota la gent que participa en una manifestació en defensa del català mantingués l’ús de la llengua en el seu dia a dia, la situació canviaria de manera significativa”.

Per això, des de l’OCB es fa una crida a la responsabilitat individual, especialment a aquelles persones que tenen el català com a llengua habitual o que s’hi han incorporat voluntàriament. “L’empoderament lingüístic comença per un mateix. No podem esperar que tot vingui dels governs”.

Una entitat necessària després de 63 anys

Amb més de sis dècades d’història, l’OCB continua actua com a referent per a la defensa del català i la promoció cultural. Llabrés recorda que l’entitat va néixer en plena dictadura i que ha estat present en moments clau de la història recent de les Illes. Ha sabut adaptar-se a les diverses conjuntures i mantenir el seu paper de dinamitzador, impulsor i, quan ha calgut, fiscalitzador.

“El nostre objectiu és continuar exercint aquest paper, amb la màxima coherència i compromís. Com diuen alguns socis veterans, sense l’OCB, Mallorca seria una mica pitjor. Aquesta és la responsabilitat que assumim”.

Tino MARTÍNEZ





Com bé sabeu, Cap Vermell pertany a l'AMIC (Associació de mitjans d'informació i comunicació) que disposa d'un banc de continguts que adesiara hem emprat i publicat articles en divereses ocasions. Aquesta nova temporada el banc de continguts ha iniciat un conjunt d'entrevistes que publicarem setmanalment.