Recordant 1973  (2ª part)






Tinc la sensació que el concepte democràcia té accepcions excloses als diccionaris i a la legislació. Per què, sinó, uns l’entenen d’una manera i uns altres d’una altra?

 Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran







Transcripció:
Bartomeu Melis "Meyme"


 Recordançes d’un any: 1973  ( 1ª part )



 



Ningú no ha explicat per què aquest estiu no ens ha visitat la terrible i dissuasiva plaga de grumers. Com a mínim no ho han explicat els mitjans de comunicació anostrats, tan amants de repicar els galindons sobre els aspectes funestos que cauen dins els àmbits de les Conselleries de Medi Ambient i de Turisme – curiosament en mans del mateix soci de govern, Més- . Potser perquè, en una carambolesca conclusió, hauria pogut ser mèrit d'aquestes conselleries que tan urticària plaga hagués fet marrada a les costes de les illes i turistes i autòctons s'han pogut immergir en la mediterrània sense sorpreses dèrmiques.  

Haurien bastat quatre titulars ben disposats perquè la gent se n'entràs amb precaució extrema dins l'aigua i el mínim contacte amb una alga o un plàstic fos percebut com una furibunda picada de la medusa infecta.

INAUGURACIÓ DEL PIS DE L'EDIFICI DE “CA NOSTRA” i més esdeveniments





Partirem d’un comentari que s’ha convertit en recurrent a les meves classes (i que també he sentit a més llocs):

ALUMNE: Idò jo ho trob injust. Per què als moros els han de pagar aquestes ajudes i nosaltres no? 




Si, són pulmons que desenvolupen una bona tasca per als ciutadans, encara que no ens n'adonem. Un pulmó verd, igual com ho és Central Park a Nova York o la selva amazònica per al clima mundial. Passejant o anant corrents pels pinars de Cala Agulla es poden veure prou bé els efectes de la pressió humana que pateix aquest indret de valor ecològic incalculable.

 
ESTIU D’ANTANY, LA “DERBI”, CAPDEPERA ALS RÈTOLS TURÍSTICS…





Delejada Residència per a la Tercera Edat


 Turisme, "picadors", el SEAT 600...









" Solastàlgia... sentiment de tristor i enyorança per part de les persones quan veuen el seu entorn desaparèixer o transformar-se. Com si el fet d'anar-se'n d'un lloc i sentir nostàlgia i enyorança d'aquell lloc es fes a la inversa."





Desconcierto






Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer





La mini, la maxifalda, Guruceta, Pelé...







Subcategories