inici

Cap Vermell

L'Hotel Alemany, de S. J. Litherland

La Biblioteca del Golea (27) 

 
The bright pool has been captured from the sea.


L’Hotel Alemany
 
A la mar grisa una sola vela negra, 
com un ciri apagat, com el desig moribund d’Odisseu 
qui no podia descansar del periple. Va perdre
els seus companys de llar: tots varen dir No
i peus amunt. Està tot sol, 
creuant una llenca de sol blanc 
com una estella ressaltada de la vela solitària 
en una pirueta de ballarina, braç i cama alçades, 
en contemplació després del gir.
Fins i tot a la mar obscura, l’arena brilla
com la pell de la dona que veiérem marcada
per les cremades, retalls bronzejats i pell d’ivori.
Les roques mosseguen a la vorera de mar, remugant espuma.
L’hotel ens manté nets i arreglats. Para-sols de pallot en fileres, 
els clients es preocupen de col·locar tovalloles, per guardar 
els seus espais i caminar per tot arreu sense pressa.
La piscina brillant ha estat presa de la mar, 
domesticada com un gat casolà. Avui podem escoltar grunys 
de l’oceà, les ones cauteloses, blanques 
garres esteses. Som al port 
de nosaltres mateixos, l’hotel amb cortines, TV alemanya 
en totes les cambres i les nostres cares com portes tancades.
Els núvols atrets pel sol com pares prudents, 
violència de pantalla a la pell, floten tendrament amb tovalloles suaus
 i grises amb voreres brodades d’ivori.
El cel està ratllat amb guix, ned tranquil·la 
a les aigües de l’hotel. A l’horitzó un vaixell esquelètic 
és com una nau morta o el meu futur escorçat.
¿Pagaria Odisseu les despeses dels seus companys de viatge, 
els plans de naufragi per begudes al bar, per treure 
la seva vellesa a la mar, llançar la vela, tot sol, 
i per les espurnes d’estrelles trobar el camí a casa? 
La vertadera casa no és la llar o l’hotel, 
però el desert més enllà; sense imitar la mort, 
hi ha molt de temps per això, una eternitat.
 
 
The German Hotel
 
On the iron-grey sea a single black sail, vela,
an unlit candle; like the dying wish of Odysseus
who could not rest from travel. He lost
his fireside companions: they all said No
and put their feet up. He’s on his own,
crossing a strip of bone-white sunlight
like a splinter silhouette of the lone sail
in a pirouette of a ballerina, arm and leg raised,
in contemplation après-spin.
Even in the dark sea, the sand bleaches though
like the skin of the woman we saw mottled
from burns, patches of tan and bone-white.
The rocks gnaw at the sea edge, grinding spittle.
The hotel is keeping us tidy. Straw parasols in rows,
the guests ara mindful to park their towels, guard
their spaces, walk everywhere not in haste.
The bright pool has been captured from the sea,
tamed like a house cat. Today we can hear growls
of the ocean, the waves prowl, extend
white claws. We stay in the harbour
of ourselves, the hotel with blinds, German TV
in all the rooms, and our faces like locked doors.
Clouds are drawn to the sun like prudent parents,
screen violence on skin, hover tenderly with soft
grey towels edged by bone-white needlework.
The sky is scratched by chalk. I swim nerveless
in hotel waters. A skeletal boat on the horizon
is like a death ship or my future foreshortened.
Would Odysseus pay the bill for his shipmates,
shipwreck plans for drinks in the bar, and take
his old age out to sea, strike the sail, alone,
and by sparks of stars find his way home?
Home not being the hearth or hotel,
but the wilderness beyond; not imitating death,
plenty of time for that, an eternity.
 

S. J. Litherland, Composition in White, 2017.
Versió catalana de Joan Insa.
 
* * *
 
Un hotel alemany prop d’es Carregador
 
Un altre any m’he trobat amb Jackie a es Carregador. Tots sabeu que, per mi, és el centre de l’univers, si més no de l’univers gabellí, i que sempre he parlat de la llum d’es Carregador com d’una llum espiritual que compartim tots el que la veiem. Aquesta dona anglesa, com ja sabeu, va dedicar un poema a Antònia Melis de ca s’Apotecari quan aquesta va morir i es va publicar al seu darrer recull poètic del 2017, Composition in White; heu pogut llegir aquest poema en aquestes mateixes pàgines digitals i fins i tot en paper, a l’Anuari 2014.
En aquest mateix darrer llibre hi havia aquest altre poema que acabau de llegir. No cal dir que, tots ho sabeu, l’Hotel Alemany és a n’Aguait, molt aprop d’es Carregador, amb el qual comparteix moltes coses, entre les quals, sens dubte, la llum, la llum que S. J. Litherland també veu i que il·lumina tota la seva poesia.
La versió catalana és de Joan Insa, amb una mica de col·laboració meva. No cal dir que és tot un plaer poder mostrar-vos aquesta part gabellina de la nostra poeta anglesa. 
 
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
 

 
Sa Punta d’es Carregador des de l’"Hotel Alemany".
 
 
 

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:















Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar