Cristina, filla de rei


 Divertimento

     ...amb Charlot




 











Aquests són dimonis moderns: tenen una imatge i l'han de defensar. Són dimonis amb departament de màrqueting.




Bartomeu Alou i l'església de Capdepera
(TERCERA PART)

Josep-Lluís Carod-Rovira
Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra

 -escrit preliminar del llibre EL METODISME A CAPDEPERA-

Les bases del metodisme a les Balears
(SEGONA PART)

Josep-Lluís Carod-Rovira
Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra

 -escrit preliminar del llibre EL METODISME A CAPDEPERA-

 Estampa poètica vora el mar

 Llúcia del Campo Sansó
     
    


 

 

Que la comadrona o qui sigui faci una mena de bateig lliurant als pares un document que caldrà anar omplint al llarg de l’educació.

CAPDEPERA I ALOU, HISTÒRIA D’UNA DISSIDÈNCIA
(PRIMERA PART)

Josep-Lluís Carod-Rovira1
Director de la Càtedra sobre Diversitat Social de la Universitat Pompeu Fabra

 -escrit preliminar del llibre EL METODISME A CAPDEPERA-

Ara sa gent fa esport,
diuen per estar millor,
i mos menjam es segó
que abans dàvem en es porc.






Fedea  ha fet un estudi sobre un programa d’educació bilingüe a alguns col·legis de la Comunitat de Madrid l’any 2004 i l’impacte d’aquest programa més enllà de l’aprenentatge de l’idioma estrangera. El programa suposava que, al manco, les Ciències Naturals i la Geografia i la Història s’ensenyaven en anglès, mentre que la Llengua Castellana i les Matemàtiques es feien en castellà, o sigui una espècie de TIL rebaixat. El còmput màxim d’hores d’ensenyament en anglès estava entre les 10 i les 12 hores setmanals.

 “Augmenten mes alegries…”
















El dia de Reis la sala es transformava en un espai màgic; com al clan som molts germans, aquella sala seriosa passava a ser un lloc ple d’encís, d’il·lusions.



 Són ells qui m’ho demanen…














Gloses de Jaume Fuster, que Biel Bisquerra llegí dia 31 de desembre al Castell de Capdepera


A mil dos-cents vint-i-nou,

el rei en Jaume arribà

a Mallorca. El trenta-u

de desembre va plantar

l’estendard amb quatre barres 

en el bell mig de Ciutat.

El futur està en la tenacitat de la ciutadania i en la construcció de projectes compartits. Lluny queda aquella decisió del rei En Jaume de convertir les Illes en un regne enmig del mar.







 
    AMB MINÚSCULA  DÒSI


    
   










L’honradesa política


Del llibre
 “Casialgo” de Marce López Sirer






Una altra cosa que té el canvi d’una data tan assenyalada com la Nit Vella és que tothom envia bons desitjos als altres.

A voltes amb els inversions de l'Estat a les illes: No és cap innocentada..., per molt que ho sembli



Subcategories