"...som un grup d’historiadors de diversa procedència (història de la medicina, història moderna i contemporània...) que amb la nostra tasca pretenem comprendre i donar a conèixer quin era el nivell dels coneixements científics de les nostres societats, així como de les persones i les institucions que les varen fer possible."


A Mallorca hi ha una frase feta que diu, segons els redols, “totes mos ponen” o bé “totes els ponen”.  Es veu que la paraula és com la justícia: interpretable. En el primer cas, es diu en un to de queixa, derrotista, semblant a tot ens va malament; en canvi, quan el mateix sintagma es refereix a altri no proper sol tenir un sentit invers: tenen molt i, a més a més, tot els surt bé. Aproximadament.

Això és el que va passar, més o menys, a uns senadors del PP que, un cop aprovat el 155 varen comprar un cupó dels cecs que acabava amb aquesta xifra i, mira per on, els varen tocar un bon grapat d'eurets. Supòs que animats per aquesta dinàmica, i també per l'eufòria judicial que reprodueix en llenguatge d'homes de mà peluda allò que la gent més vulgar cridava “ a por ellos”. (No només reprodueix sinó que, ai las!, ho executa sense miraments, en contra no només de l'opinió dels llecs sinó tenint la resposta de més d'un centenar de professors de Dret penal de gairebé la totalitats de les universitats de l'Estat, de posicions ideològiques i d'adscripcions nacionals diverses, com bé apunta Antoni Llabrés, mallorquí, professor de la Universitat de València i signant d'aquest escrit). Bé, empesos per aquesta eufòria, supòs que han estat molts els arrimadistes i albiolers que han temptat la sort de la grossa amb números que tenien alguna relació cabalística amb el 155. Ja ho saben, han fet els ous a terra. No només ha estat així sinó que la numerologia els ha jugat una mala passada. La grossa ha acabat en vuit, que són els escons que ha perdut el PP. O tres han estat els escons obtinguts com els gols que ha encaixat el Madrid contra el Barça dins el Bernabeu. Tal vegada, en la lògica rajoniana, siguin suficients, els escons juntament amb els de n'Arrimadas per conformar una majoria absoluta, avesats com estan a riure's del sentit comú i del parer dels experts. És veu que les matemàtiques són més inflexibles que la justícia i no els serà fàcil doblegar aquest criteri científic que diu que 40 és inferior a 70, encara que facin ballar n'Iceta dins el call de la mà, com si fos una tètrica atracció de fira.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona




"... la proposta educativa de Alzina té punts en comú amb les idees renovadores d'altres pedagogs, metges, psiquiatres i intel·lectuals de diferents branques ..."


"...ens trobam davant una obra magna, i no m'estic referint al nombre de pàgines, sinó al fet que es tracta del treball més minuciós que s'hagi endegat mai en aquest poble en el terreny de la investigació, sobre qualsevol aspecte del nostre passat." 

 

Parlament accidentat de la presentació del llibre

clicau damunt per llegir el pdf

La trampa és un artifici destinat a saltar-se les regles del joc quan a un jugador li convé. Si és enxampat, el restabliment de l’ordre reglamentari dependrà de la seva posició de poder envers els altres jugadors 

 


Personatges: 
  

BIEL S’ESCOLÀ I MIQUEL COIX, VIDES PARAL·LELES


                 



Antoni Flaquer Obrador



El pregoner va ser Sebastià Sureda Garau, de can Cruia


Tu tranquilidad y tu manera de afrontar las penurias tendrían que ser un ejemplo a explicar en los libros de texto

Capítol 31



SURT MIQUEL ALZINA,
ENTRA JOAN TERRASSA



Sí fóssim a les acaballes de l'estiu el lector ben bé podria sospitar que ens trobam davant una referència explícita dels efectes de l'aplicació de l'article 155. Que ho han estat prou devastadors. I amb la incògnita encara plantejada de saber si, segons quins siguin els resultats electorals, en perllongaran els efectes, bé sia via una aplicació directa i sense embuts o bé via algun subterfugi emparat per tot l'aparell mediàtic i judicial de l'estat. De la mateixa manera que en Montoro tenia intervinguts els comptes de la Generalitat sense el cilici ferm del 155. Potser sí que ens espera un estiu devastador si els anomenats constitucionalistes obtenen un millor resultat del que ells mateixos  esperen. Dijous que ve en sabrem la resposta.

El títol l'he pres d'un llibre que ha sortit recentment, publicat  per l'editorial Afers, i que en porta la paternitat i la maternitat un suecà amallorquinat que du per nom Guillem Cortès. Cortès és un home d'inquietuds diverses. És llicenciat en filosofia per la Universitat de València, matèria que ha ensenyat a diversos instituts del País Valencià i de les Illes. Encara que, segur per la seva vocació de tastaolletes, n'ha fuit tantes vegades com n'ha pogut: unes per dedicar càrrega horària al teatre, d'altres per demanar una excedència i trescar un poc de món, ja sigui en el físic o l'intel·lectual. Apassionat de la música, de la quan no fuig ni se n'escapa.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:







D. JOAN ALZINA A SIRACUSA

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran




ANIVERSARI AMB HIMNE







Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”






turisme burocràtic TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES

 LIBERTAD EN AMOR

 



 del llibre "Casialgo" de Marce López
 


 

TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
 turistes privats costs públics      TURISTES TURISTES TURISTES
TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES
TURISTES 
TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 
TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

Capítol 30 




SURT MARGALIDA TOUS,  
ENTRA MIQUEL ALZINA




Avui podríem anar de cançons si és que fossin temps agradables per a la música. Però com diu, per seguir amb la solfa, aquella cançó de Golpes Bajos són temps dolents per a la lírica. I això que, com alguns deuen haver intuït, el títol de l’article té un paral·lelisme amb una cançó de Raimon, crec, que deia, si la memòria no em falla, d’un roig encès voldria les cançons. Encara que el panorama s’assembla molt més al que es vivia en aquell temps de la foscor fosca on la salutació braç en alt era aplaudida i la impunitat de l’extrema dreta era afavorida. En aquell temps de censura tan arbitrària com ferotge. Una vegada vaig anar a un acte cultural, no record si era taula rodona o què, que es devia parlar de teatre. I crec que algú va contar aquesta anècdota. S’interpretava l’obra de Pere Capellà El carrer de les tres roses, i en un moment determinat l’actriu havia de recitar un fragment que deia no sé si literalment «amb sang roja de les meves venes». Bé, la qüestió era que havien de tenir molt en compte si entre el públic hi havia la mà peluda d’algun censor perquè precisament aquest fragment havia estat esmotxat per la censura.

Ara, aquesta dama estreta, primmirada i altres adjectius que m’estalvii per ser políticament correcte, no té fesomies de monstre inhòspit, negre, draculianament franquestiana sinó que té el nom pompós i quasi democràtic de Junta Electoral Central.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:








           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES TURISTES 

           TURISTES la tragèdia dels turistes TURISTES TURISTES 

Subcategories