inici

Cap Vermell

Fent memòria /20/ De teatret parroquial a sala de convencions hotelera

Fent memòria. Capítol 20

DE TEATRET PARROQUIAL A SALA DE CONVENCIONS HOTELERA

 88 anys, ja, de la seva construcció, per Pere Ferrer






Mossèn Pere Ferrer i Lliteres, fill il·lustre del poble de Capdepera, bisbe i prelat domèstic del Papa Pius XI – que compta amb un carrer, a lloc poc apropiat, amb el seu nom i un retrat a la Casa Consistorial, original de l'egregi artista Pere Barceló – feu construir, amb els seus propis doblers i a despeses seves, el local que es troba situat al pati davant el Convent de les Religiosas Franciscanes – avui reconvertit en hotel amb el nom de “Sa Creu de Tau” --, saló que es va utilizar durant anys com a escola de nins, espai d’assaigs i representacions escèniques de teatre i, en temps del rector de la parròquia de Sant Bartomeu, Joan Dalmau Casellas, com a petit cinema infantil i juvenil.

Es va iniciar la construcció del Saló Parroquial a mitjan gener de 1930 i les obres finalitzaren a l'octubre del mateix any. Just ara se'n compleixen 88 anys, quan les obres que actualment allí es realitzen per part de l’empresa que va adquirir el complex, convertirà aquest indret en sala de convencions i reunions socials del mateix nou hotel i oberta als interessats a utilitzar-la.


Façana Saló Parroquial

Fou el 18 de desembre de dos anys abans, el 1928, festivitat de la Verge de l’Esperança del Castell de Capdepera, patrona de la localitat, quan l’Ajuntament presidit per Pere Antoni Bauzà (a) Pilon, celebrà sessió extraordinària per a distingir mossèn Ferrer com a fill predilecte. Aquell consistori estava integrat per l’esmentada primera autoritat i els regidors Antoni Caldentey, Nicolau Flaquer, Bartomeu Flaquer, Antoni Moll, Mateu Orpí, Antoni Flaquer, Pep Bauzà, Miquel Rosselló i Antoni García. Era el secretari de la corporació municipal, Pere Josep Vaquer.

Va traçar pública biografia del fill il·lustre, com a acte de solemne proclamació – que es va llegir, també, el 24 d’agost de 1929, festa del patró Sant Bartomeu, a la Casa Consistorial – el pare mercedari Jesús Eduard Massanet, així mateix fill de Capdepera i actualmente venerat als altars com a beat, pel seu martiri. Nasquè, l’il·lustríssim i reverendíssim monseñor Ferrer (aquest era el tractament eclesiàstic que li corresponìa a la Santa Seu), a Capdepera, el 12 de febrer de 1876, fill de Sebastià Ferrer “Cofeta” i de Catalina Lliteres. El pare, Sebastià, fou el primer metge que hi va haver en aquesta vila gabellina i, mès endavant, exercí tambè de batle i jutge de pau.

La família de Pere Ferrer tengué cura extrema d’inculcar estudis eclesiàstics al seu fill, en diferentes matèries, destacant ell en les ensenyançes impartides pel màrtir mallorquí, el beat Ramón Llull. El seu preclar saber va conferir a Ferrer Lliteres que el bisbe Dr. Jacinto Maria Cervera el nomenàs patge d’honor assistent a les funcions pontificals.

Al frontispici de la façana de l'edifici del ja antic Saló Parroquial es podia veure, encunyat en pedra i cerámica, l’escut d’armes del prelat gabellí del Papa Pius XI i la inscripció : “Alabat sigui Déu. Parleu bé (Lliga contra el mal parlar)”, objectes que, sabem, has estat recuperats i guardats per la nova propietat.


Inauguració en  del Salón Parroquial amb el Cant a Mallorca a la Verge de la Esperança

La benemèrita “Lliga” esmentada, a l’època 1928/30 del passat segle, fou promoguda per la feligresìa catòlica, de la mà de la dreta política. Una altra inscripció a la mateixa façana fou la de “Aspirantado de Acción Católica”, a la dècada dels anys 50. Aquesta sala comptava amb un escenari on foren representades gran quantitat de comèdies de tota mena. El 1934, les monges organitzaren una obra estrictament femenina amb les nines que anaven a l’escola del Convent: “Santa Juana de Arco”, a la qual seguiren una sarsuela anomenada “Días de campo” i un festivalet musical titulat “Las Barcarolas”.


Actuacions d`Acción Católica femenina o Filles de Maria

Actors masculins que intervengueren en altres peces teatrals foren: Pere Orpí Ferrer “de na Gambusina”, Antoni Lliteres Massanet “de Son Vador”, Sebastià Pascual Rosselló, Pere Flaquer Flaquer “de Sa Costa”, Pere Flaquer Vaquer “Mengol”, Joan Ladaria Moll, Miquel Garau Aguiló “Bessó”, Mateu Orpí Servera “Xerubí”, Jaume Melis Forteza “Pillu”, Sebastià Ferrer Pascual “Maleter”, Pere Melis Garau “Colom”, Miquel Flaquer “Ros”, Agustí Ferrer Melis “Tasà”, Francesc Terrassa Llinàs “Rotget”, Miquel Flaquer Gayà, Pep Llull Aguiló “Fava”, Miquel Sirer Garau “Rinyon”, Climent Terrassa Gili “Mecu” i Biel Gamundí Escudero “Bunyoler”, entre d’altres.


Estudiantina de mestre Pere Massanet

D’aquella tracalada de joves va sorgir un capellà que fou ordenat el 8 de setembre de 1966 tambè escriptor, poeta i pintor, Pere Orpí, el qual, amb el pseudònim de “Peor” signava les cròniques i notícies sobre Capdepera per la seva qualitat de corresponsal literari de “Diario de Mallorca”, de Ciutat. I, per què parlam d'en Pere? Idò per ser un dels més fidels exponents de les ensenyançes religioses d’aquells anys 50 i 60, impartides cap a aquell col·lectiu de joves gabellins pel vicari Gabriel Fuster, conegut amb el carinyós malnom de “s’As d’Oru”, i tambè per mossèn Joan Font Lliteres, sacerdots que marcaren un punt d’inflexiò en benefici de l'educación de grups d’al·lots i al·lotes, considerat aquell mestratge com a avançat al seu temps. Sor Maria del Olvido, monja molt apreciada pels veinats, va escriure una petita comèdia, que va dirigir, sobre la fundació franciscana, que tinguè com a figures destacades el fundadors de Pina – lloc ón professaven les novícies abans de contreure els hàbits. Gabriel Marià Ribas i la seva germana Josepa Maria, que fou la primera religiosa d’aquell indret, amb un grup d’al·lotes que assumien els papers escènics de la resta de la congregació. A Gabriel Marià el va personificar, endiumenjat de capellà amb sotana, el mateix Pere Orpí, aliè totalment al fet que, qualque día, vestiria realment aquella indumentària, per mor de la seva tardana vocació religiosa. Actualment, Orpí està jubilat del seu ministeri sacerdotal, si bé actua de coadjutor de les parròquies del municipi que el va veure néixer. Catalina Rossellò “Barraca” actuà, a l’esmentada comèdia, en el rol de Josepa Maria, la germana de Gabriel Marià. Una representació teatral sobre l’escenari del Saló Parroquial que tingué molt de ressò.



Representació de La princesa de Eboli en el Saló Parroquial

Més endavant, allí actuaren els membres d’ambdós sexes, integrants de les agrupacions artístiques i musicals de la localitat, com “Pincelada Española” de Francisca Tous, o “Art i Jovenesa” de Joan Rai. També hi va tenir lloc la posada en escena d'“El Rei Herodes”, el 6 de gener de cada quatre anys, posteriorment traslladada a l'aire lliure, a la plaça major del poble, així com els concerts de distintes formacions que al llarg dels anys ha encobeït la Banda de Música de Capdepera. Igualment, tengué el seu auditori en aquest espai en Pere Massanet “es Cego Ferrer”, dirigint en moltes d’ocasions la seva “Rondalla juvenil de guitarres i bandúrries” (i això malgrat que tenia mancances visuals, era pràcticament invident, circumstància que no l'impedí de saber solfeig ni de cantar, d’aquí el seu gran mèrit).


Dues alegories infantils representades a l'escenari del Saló Parroquial

Els dos sargents”, “Xao”, “El capità Bum-Bum·, “El punyal del goda”, “El metge a cops”, “El condemnat per desconfiat”, “El testament fals”, “La llegenda de Font-Romeu”, “La clínica X”, i moltes altres – la major part dirigides per Pere Vaquer “Gató”, Bartomeu Melis “Patilleta”, Miquel Flaquer “Coix” o els germans Bartomeu i Sebastià Sureda “de ca ses Petites” – foren les obres més característiques de quantes s’oferiren davant el sempre nombrós públic del teatret de ca ses Monges, eminentment centre cultural i social de l’Església Católica de Sant Bartomeu, de Capdepera, regentat l’espai pel clergat de torn. Avui, ara mateix, ja és història.

Bartomeu Melis “Meyme”

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:







Horaris C E Escolar