Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2423

Sou tan pardales, ovelletes meves, que quan trobau una clau necessitau la porta i quan trobau una porta vos fa falta la clau.

I és que el món és tan complaent que fa que cada porta tengui la seva clau i cada clau, la seva porta.

El món, ovelletes meves, no és més que un laberint de portes obertes que pareix que estan tancades. Si vos voleu perdre dins aquest laberint, no aneu en compte. Aquesta és la fórmula: no amollar la clau i obrir i obrir.

La porta de la qual vos estic xerrant no és visible més que quan està oberta i, per a obrir-la, es necessiten no ja tres, sinó tres vegades tres claus. Ni sis ni vuit, sinó nou.

Mentre no tengueu la novena, les vuit restants no obriran res i la gent vos prendrà per beneïts. Dirán de vosaltres: “Mirau aquest pardal amb les seves claus”.

Després trobareu la novena. I, quan ja hagueu passat la porta, no vos molesteu a tornar cap enrere per cridar: L'he trobada! L'he trobada!”.

Perquè, en la porta invisible, ningú vos veurà ja i el vostre crit serà inaudible.

No vos molesteu a tornar.

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2578

Intervenció de Miquel Llull a l'acte de presentació del llibre "Col·lagen per a l'ànima. La gratitud"

 "...s’ha proposat fer un món millor i amb l’essència d’aquest llibre és el que intenta. Ha començat per una cosa senzilla, aparentment senzilla: reconèixer totes i cadascuna de les coses que el fan sentir-se viu per després donar les gràcies humilment. Però precisament és aquesta humilitat, és aquesta força de l’estudiant que acaba de començar els estudis, el que li dóna la clarividència necessària per a poder intentar anar més enllà".

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2736