Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran





El més destacat de 1991, 1992  i 1993   





Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”

 

          

 

“Si, per un moment, creus que et trobes dalt de tot, la navegació et recordarà, amb la propera onada que et trenqui al damunt, que sempre queda alguna cosa per aprendre.” Sir Ben Ainsley. (1)

El dia que escric aquests papers m'he aixecat, sense previ avís ni cap simptomatologia estranya, súbdit de l'imperi de na Carraixeta. Dic imperi perquè no se m'acut altra fórmula jurídica més o menys viable. Na Carraixeta, basta sentir com esclovella el castellà al Senat, no és de sang blava, ni té príncep que la festegi, per tant no crec que pugui ser reina. I molt menys podria autoproclamar-se presidenta d'una república, amb l'aversió que li tenen ara els constitucionalistes. Pels qui no ho saben els diré que na Carraixeta és senadora per les Illes Balears. In sèculo es fa dir Catalina Soler però com que a la ruralia de Mallorca tothom conserva el seu malnom, aquest és el que l'honora i li atorga la imperial distinció.

Ho va proclamar davant tot el Senat; amb contundència; amb aquella contundència que només saben fer les, ni que sigui per transacció literària, madones de possessió, virtuals protagonistes de solituds feréstegues o de qualsevol narració de Salvador Galmés. Les Illes són seves, “meves” i perquè quedàs clar les anomenà a totes com qui anuncia els vescomtats. I jo, humil, illenc, sense que ningú m'hagi demanat de parer, sense cap os que em faci mal ni cap erecció sobtada, m'he aixecat membre plenipotenciari d'aquest nou imperi. Potser, seria bona cosa que Televisió Espanyola continuàs el serial i ja que ha entrevistat a l'Ubú Boadella, ara faci el mateix amb l'il·lustra felanitxera. Si no ho fan, se farà curta – no li costarà gaire, n'és un bon tros- i armarà un sideral fora mida. La seva autoproclamació ha tingut efectes secundaris fins i tot al regne d'ultratomba: els ossos d'en Lewis Carroll es deuen haver cruixit han sentit la proclama i deu haver maleït no haver viscut al nostre temps per poder, en l'imperi carraixeter, situar la seva obra més famosa. Perquè no els càpiga cap dubte, si la felanitxera és emperadriu el seu país ha de ser de meravelles.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






SED 







Del llibre "Casialgo" de Marce López





 " Ja sé que encara és un poc prest per xerrar d'aquest assumpte emperò m'ha cridat molt l'atenció que el proper dia 8 de Març les dones vulguin fer una vaga per reclamar més igualtat de gènere."















EN COS DE CAMISA

Això que podeu llegir no ho he viscut jo directament. No puc transcriure directament les paraules de qui ho ha viscut, ni tan sols les seves emocions.

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran





 Miquel Ferrer Ginard, nou president






Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”



La Biblioteca del Golea (23)
 
 
" Commogut  per l'esdeveniment he dirigit la meva atenció vers l'esposa d'en Baltasar: Catalina Moll Sancho; ferida en la seva doble condició: esposa d'una persona injustament represaliada i dona compromesa a la qual se li negava dignitat i auxili...."


Presentació dels glosadors participants del combat de glosat de dia 15 de gener de 2018, al Teatre de Capdepera


Les càmeres de la televisió han enxampat la majoria de diputats de C'S al Parlament de Catalunya amb la boca closa. Era l'hora solemne que sonava l'himne dels Segadors en la sessió inicial de la legislatura. Aquests dia les coses solen anar de bracet amb el protocol. I hi ha unes coses que toca fer-les per complir amb el decòrum del dia. Entre d'altres coses, cantar l'himne. O si més no, fer com que cantar-lo. Segur que algun mot tots en deuen saber. Però és clar, no és el mateix predicar que donar exemple. Si fossin una mica coherents no mostrarien tant el llautó. Feia pocs dies el senyor Pericay – C's- es queixava que a la celebració de la Pasqua Militar – un acte més de reafirmació del nacionalisme espanyol, però altament protocol·lari- no hi acudissin membres del Govern de les Illes Balears. Com quedam, s'han de complir l'estètica dels protocols o no? Perquè de la mateixa manera que surten exigint presències també haurien de donar una mica de llum i a l'hora d'entornar allò de “Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena” moure ni que sigui postissament els llavis per mostrar una mica no ja de respecte sinó de saber estar allà on s'ha d'estar.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
 Capítol 33



Joan Terrassa Melis fou president fins al juliol de 2015



Era un dia òptim per treure pit. Encara que la dona anàs ben cossada, calafatejada per un abric obscur que li tapava un conjunt morat-podem (jersei i pantaló a joc). Era el dia de la Pasqua Militar i calia mostrar gratitud – a Madrid, per exemple, el rei emèrit abandonà les seves correlimes poc reials per retre'ls la genuflexió necessària, als militars, evidentment-. Cal tenir-los contents i fer com qui n'estan agraïts. Per les comissures de les declaracions adesiara en cau una mica de bava del que pot ser una veritat: que el 155 va ser un caixa o faixa. O s'aplica o es ressusciten vells fantasmes – o no tan fantasmes ni tan vells- i tornen a treure els tancs als carrers. O 155 o coses més grosses diuen que varen dir.

Potser per això era un dia per treure pit, de destravar-se i fer anar a lloure l'eloqüència banal de la paraula ensucrada. Na Maria Salom – delegada del Govern, virreina de les Illes-  protegida per un abric obscur i per l'escalfor que donen altres uniformes d'un verd no gaire metafòric va trobar que era l'hora d'amollar una frase que degué trobar més que brillant: és hipòcrita queixar-se i no aprovar els pressupostos a Madrid. Era un capot llançat al PSOE. Un xantatge pur i dur. Resulta que per una vegada que ens han promès 67 milions d'euros, en Montoro treu els queixals de hiena que té i ens els mostra, com qui mostra un os a un ca i diu, si fa no fa, aquests poden ser vostres si els pressuposts de l'estat s'aproven. És com un qui s'envida fort – al truc- i va de falsia. Sap que ho té pelut per aprovar-los i per tant pot donar la culpa als altres si aquests doblerets no arriben a les Balears. I constructors com són de discursos únics i senzills, na Marieta Salom va i ho amolla el dia de la Pasqua Militar. Com si mesclar ous i caragols fos la cosa més lògica del món. I incita i excita el PSOE illenc perquè faci la bona al PSOE estatal i aprovi els pressupostos. Quanta puerilitat reunida en una sol sintagma!

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


Sant Antoni després de passar una bona temporada al desert fent vida contemplativa arribava a terres europees per beneir als animals coincidint amb les dades del calendari gregorià, o sigui, coincidint amb els efectes astronòmics dels dies de Gener. 

Les multituds que es trobava per tot arreu no aturaven de saludar-lo i li demanaven que beneís a tots els animals i totes les feines de la pagesia, emperò es sentia aclaparat i els hi anava dient a tots en forma de glosa:












Intervenció de Josep Terrassa a la Diada del 31 de Desembre 2017, a Capdepera


Capítols 32


Molta activitat després dels canvis directius



A les pàgines de BRISAS, suplement dels dissabtes d'ÚLTIMA HORA

Subcategories