inici

Cap Vermell

A partir d’una senalleta de llata al British Museum 3

Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. La revolució de la corda.
Elizabeth W. Barber 
va proposar el 1994 el concepte de revolució de la corda 
per la importància d'aquesta tecnologia, almenys a partir del Paleolític Superior.


Senalla amb dues anses. Segle 6è-10è d C. de Qasar Ibrim


V. Gordon Childe (1892-1957), prologava a la seva obra Los orígenes de la civilización (1936, primera edició en anglès), l’advertència de que en tractar-se de prehistòria, gairebé tots els enunciats haurien de ser acompanyats de la frase: "Amb els testimonis que ens disposo fins ara, la probabilitat afavoreix l'opinió que" ... En conseqüència, deman l’afegitó a la majoria dels enunciats aquí expressats i en els successius articles d’aquesta sèrie.

El mateix Gordon Childe (1) afirma: ”Hi ha trets generals que són comuns a moltes societats "neolítiques"... Les característiques comunes més notables són el llaurat de la fusta, la fabricació d'objectes de terrissa i la industria tèxtil”.

“La preparació i l'emmagatzematge d'aliments fets amb cereals ha de suposar l'haver aconseguit abans la fabricació d'atuells que puguin contenir líquids calents, una característica universal de les comunitats neolítiques sembla haver estat la fabricació d'olles. En realitat, la ceràmica va poder haver-se descobert abans de l'establiment de l'economia productora d'aliments. És possible que s'hagi originat en el cocció accidental d'una cistella recoberta amb argila, per poder servir de recipient a l'aigua. Un parell de petits fragments trobats en una suposada etapa paleolítica, suggereix aquesta possibilitat. Però fins al període paleolític la fabricació de peces de terrisseria no és comprovada en gran escala; un lloc neolític està ple, generalment, de restes d'objectes de terrissa trencats”. (2)

La diferència entre el teixit de fibres vegetals i la ceràmica està en que aquesta darrera suposa un procés químic (coure el fang a més de 500ºC) que es va entendre com a màgic molts segles. Aquesta és la primera referència de que disposam sobre els teixits de fibra vegetal del que podem anomenar arqueologia clàssica.

Les troballes (1990) a les excavacions arqueològiques de  Pavlov I i Dolní Věstonice I, II  a la república Txeca  descobriren d'empremtes de fibres vegetals sobre fang. La importància és que ens porta lluny del neolític (5000 anys abans de Crist) per situar-nos entre 29.000-24.000 anys abans de Crist).



Soffer et al. (2000) que va observar el següent: "
Els teixidors de l'Alt Palaeolítico de Moràvia no només fabricaven diversos tipus de cordills, sinó que també produïen cistelleria trenada i teles trenades i llises que s'acosten als nivells de sofisticació tècnica fins ara associats exclusivament amb el Neolític i períodes posteriors. Malauradament, molta d'aquesta tecnologia és evident només per a aquells que tenen una experiència considerable amb la cultura material perible i han examinat l'evidència original de primera mà. En un tros d'argila cuita de l'àrea de Dolní Věstonice / Pavlov es van trobar les impressions de substàncies de fibres vegetals. Tot el procés de recollida d'ortigues, aixafament de la tija sec, preparació del feix de filaments, filat del fil i després teixit va ser provat i demostrat que era possible amb les eines de l'època"(3)

Per tant,  ens hem de fer més enrere en el temps. Cap als 40.000 anys abans de Crist. Els estudis sobre la cultura material del Paleolític Superior, període de la nostra prehistòria que abasta des de fa uns 40.000 anys fins a uns 12.000 abans del present, havien centrat les anàlisis dels principis tecnològics de la humanitat basant-se en la producció masculina de diverses eines de pedra. De fet Paleolític significa “edat de pedra”. Les dones, limitades a la reproducció de l'espècie amb un comportament passiu, suposadament havien quedat fora d'aquestes activitats.

Evidències posteriors van avalar un clar desafiament enfront d'aquesta ortodòxia dominant: en l'actualitat, són cada vegada més nombrosos els experts que sostenen que les coses bé podrien haver estat molt més complexes i distintes d'aquesta versió convencional. Amb tota probabilitat, es va assenyalar, les fibres d'origen vegetal usades per trencar o teixir cordes i elaborar productes tèxtils, van tenir en el desenvolupament cultural humana una importància almenys equivalent a la producció d'utensilis de pedra. Tota una ruptura en la mirada de la creativitat humana.

Aquestes afirmacions no es basen en un buit hipnòtic, sinó que han anat cobrant força al compàs de nous descobriments o de la reinterpretació dels ja existents, agitant considerablement el debat sobre el tema. Es tracta d'arguments que han encès la qüestió perquè, per un costat, han reubicat el protagonisme a la tan valorada i reverenciada indústria lítica, i per un altre, perquè són les dones que sempre han estat estretament associades al món de les plantes. En essència, aquesta nova tesi sobre els orígens i el desenvolupament del processament de les fibres vegetals posa en tela de judici, res menys, que la suposada passivitat laboral femenina.

Elizabeth W. Barber, convençuda de la profunda incidència de la fabricació de les fibres en el desenvolupament tècnic de la humanitat, va proposar el 1994 el concepte de revolució de la corda per fer èmfasi en la importància d'aquesta tecnologia, almenys a partir del Paleolític Superior. La científica, recolzada per cada vegada més col·legues, ha assenyalat en diverses publicacions que l'ocupació de fibres o arrels «va obrir la porta a un enorme rang de noves formes de treball i millores en la supervivència».

La corda, continua E. W. Barber, "es pot emprar simplement per fermar coses, però també per carregar, per sostenir o per capturar». Certament, entre els usos potser més reveladors del processament de les fibres vegetals destaca la seva capacitat per potenciar el transport. Durant el Paleolític, els humans vivien agrupats en petites grups nòmades de 30 o 40 persones que es desplaçaven a la recerca d'aliments i, traslladant-se d'un lloc a un altre, portaven amb ells gossos de curta edat al costat de diferents utensilis i aliments".(4)

Sembla raonable pensar que en aquesta constant no es cobrarien només les seves mans, i per això molts autors coincideixen en què el nomadisme només seria possible si disposava d'una rudimentària tecnologia de transport. Idea que s'ha vist reforçada pel descobriment d'eines que, fins ara, desconegudes, molt bé podrien haver estat la fabricació i processament de les fibres.

Elizabeth Barber sosté que l'ús de cordes va tenir tal transcendència que «va permetre que els humans poblessin gairebé qualsevol nínxol del planeta al que podien arribar». Per la seva banda, el prestigiós antropòleg de l'Institut Arqueològic de Pennsilvània, un reconegut expert en arqueologia de gènere, James Adovasio, ha corroborat aquesta idea afirmant que «la revolució de la corda fou un gran esdeveniment en la nostra història. Quan la gent va començar a manipular les plantes i els seus productes es va obrir una vasta perspectiva per al progrés humà». (5)

Això suposa un canvi de paradigma en el concepte de la pedra com a fonament de l’existència de la humanitat.

Elizabeth Barber va ser de les primeres a declarar que, per causes relacionades amb la conservació, els estris de pedra, des de les seves formes més primitives fins a altres molt més sofisticades, han perdurat en abundància fins a l'actualitat. I és degut precisament a aquesta riquesa de testimoni i durabilitat per la qual cosa s'han convertit en el referent per definir el Paleolític (paleig: antic, litos: pedra), tant des del punt de vista de la investigació acadèmica com per al públic en general. Per contra, pel fet que els estris de fibra són efímers, es deterioren i desapareixen amb relativa facilitat, el ritual interpretatiu ha subestimat la indústria tèxtil davant d'una sobrevaloració de la indústria lítica. Per tant, molt del que és essencial era invisible als ulls i el investigable.

En els jaciments arqueològics, però, sí que han subsistit materials de fibra, però són molt pocs els que fins ara han tingut la possibilitat real i la formació requerida per detectar-los; molt menys, per recuperar-los i considerar-los susceptibles d'interès científic. Diversos investigadors coincideixen en admetre que, en realitat, es tracta d'una tasca que sovint resulta delicada i molt tècnica. És més, en els centres d'estudi especialitzats tradicionalment s'ha ofert escàs interès i per tant inadequada formació al respecte. Seguint les idees pioneres d'Elizabeth Barber, molts autors accepten avui que durant llargs anys s'han arrossegat considerables deficiències en explorar la veritable dimensió plural i multiexpresiva de la cultura material del Paleolític.

En aquest punt és important subratllar que diverses dades, curosament analitzats procedents de fonts tan fidedignes com el registre arqueològic i les investigacions etnogràfiques, estan proporcionant de manera gradual però constant, un seriós suport a aquestes novetats emergents no hegemonitzades per l'imperi lític.

Per tant podem concloure que sense el teixit de fibres vegetals l’humanitat no hagués pogut desenvolupar la ceràmica i el tèxtil. De fet, és un estadi previ, no sols a nivell material o temporal, sinó també a nivell intel·lectual, ja que confegir un objecte a partir de fibres vegetals suposa una capacitat d’abstracció que suposa crear un objecte del no res. 

Un apunt més per a desenvolupar en el proper capítol: Les venus paleolítiques es consideren, avui, testimonis indirectes del valor de la tecnologia de la fibra. Els ornaments corporals com xarxes per al cabell, cinturons, faldons, braçalets o collarets que llueixen les petites talles, representen evidències molt clares d'estris teixits amb fibres vegetals.


______________________________

(1) i (2) Gordon Childe, V. (1954): Los orígenes de la civilización. Fondo de cultura económica. México.

(3) Soffer, O., J. Adovasio, J. and D. Hyland (2000).  «The Well-Dressed Venus: Women’s Wear ca. 27,000 BP». Archaeology, Ethnology, and Anthropology of Eurasia. Institute of Archaeology and Ethnography SB RAS., Russia.

(4) i (5)Barber, E. (1991). Prehistoric Textiles. Princeton University Press. Princeton, NJ.

Altres referències: 
Barber, E. (1994). Women’s Work: The First 20,000 Years. W.W. Norton and Co., New York.


 

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:















Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar