Intervenció de Pere Cortada a la inauguració de l'exposició de GUSTAVO.

Benvinguts a un carnaval de personatges grotescs en situacions absurdes, a un món imaginari on som capaços de reconèixer moltes de les nostres vivències quotidianes, el territori Gustavo.

Una comparsa festiva desfilarà en cada un de nosaltres la resta de les nostres vides. Benvinguts a una orgia de color. A una successió ràpida i enlluernadora de constel·lacions multicolors en galàxies inventades, que ens condueixen a una catarsi emocional inoblidable.

Benvinguts a un espai de permissivitat i cert descontrol, entre amable i graciós. Amb una precisa i gairebé anàrquica crítica social, entre àcida i simpàtica. Aquí hi ha joc, ironia amb un desfermat sarcasme. I màgia, sobretot, màgia. Gustavo, com a bon prestidigitador, ens submergeix en un món de fantasia, tan real que ens oblidem que és imaginari.

Per tant, recordin, deixin-se sorprendre; aquí res és el que sembla.

Gustavo arriba als 80 anys i un dia en plena forma. Exercint de metapersonatge. S'integra en la seva obra, en les seus múltiples ambients finiseculars, semidecadents i postmoderns. Tracta als seus personatges de tu a tu, i fins i tot parla amb ells de política. Gustavo és apassionat fins i tot en lo escatològic. La seva vida és intensament feliç. La seva "joie de vivre", la seva alegria de viure, desmitifica l'artista trist i amargat. Per presentar-nos, a l'engròs, a lo grande, com d'intensa i apassionada pot ser la vida.

I és que la felicitat és estimar la vida i compartir-la, no hi ha felicitat si no hi ha un compromís, una actitud vital. Tot això va més enllà d'un estat d'ànim i que les coses vagin bé o malament, és l'actitud i la certesa que no es pot ser feliç si no es creu que val la pena viure la vida apassionadament. Aquesta és la font de la seva desesperada felicitat que ens contagia.




Diversos crítics destaquen la capacitat de Gustavo de riure de tots i de tot, començant per un mateix, en un sa exercici de desmitificació del paper que cadascú exerceix en aquesta vida. Però pocs responen a la pregunta:

Què tenen les seves obres que són tan irresistiblement atractives? Quin és el secret del seu èxit: La seva capacitat creativa? un equilibri de composició ?, una reconeixible paleta de colors, en pots de iogurt de vidre?, no és suficient.

La seva excelsitud està en haver sigut capaç de crear un estil propi. Inconfusible. Com els grans mestres. Desenvolupant el conjunt de tots els conceptes visuals a l'uníson: el color, la llum, l'espai, la figura, la forma, el moviment, l'equilibri, el desenvolupament, la dinàmica i l'expressió. I de tots ells, Gustavo sap bé que el color és el principal. El color; Ai! el color. El color sedueix i es dirigeix als nostres sentits. El cor guanya a la raó. Benvinguts al món de les emocions.
El seu altre secret, ara, ja als 80 anys, el podem revelar, és Regine, la seva dona.

Què seria Gustavo sense la seva musa? Sense el seu àngel protector, sense la seva divinitat inspiradora, sense la seva amiga-companya de l'ànima, sense Regine. La pau i la intensitat, l'assossec i la lluita, l'amor i la dissort, el riure i l'encant. Tot això i molt més és Regine. Una amant de la bellesa còsmica gustaviana que, com a bona hostessa de vol, dissenya atmosferes, construeix sòls ferms i cels protectors per compartir aventures d'alta volada. I de debò que ho ha aconseguit.



Per acabar, vull convidar-vos a assaborir amb els cinc, sis i set sentits aquesta exposició. I, per extensió, aquest catàleg. Quadre a quadre. Lentament. Abandonin el sentit comú. Juguin, comparin, intentin endevinar el títol, acostin-se a ell. Riguin. Diverteixin-se. És el que Gustavo pretén. Pensin que el riure és una activitat exclusivament humana. Un acte d'intel·ligència. I quan hagin acabat, guardin l'experiència com un tresor. També guardin el catàleg. A punt per reprendre-un altre dia. Qualsevol dia. Els augur que descobriran nous matisos en els què no s'havien fixat. I, si estan atents, comprovaran que no hi ha tanta diferència entre els personatges de dins i fora dels quadres.

Gaudeixin d'aquest catàleg i d'aquesta exposició.
Sentin-se afortunats per haver estat convidats a entrar en l'univers gustaviano.
I recordin que com diu Gustavo: Sempre hi haurà un pingüí al desert disposat a comprar una estufa. I algú capaç de vendre-li.

Gustavo, per molts d'anys !!!!