Ho va dir no fa gaire en Cayo Lara, a Palma del Río, (Còrdova) que no entenia com hi havia gent progressista andalusa que pogués defensar el dret de decidir a Catalunya. No ho va argumentar des de la retòrica estantissa de la unitat d’Espanya ni tampoc de la ressuscitada «Unidad de destino en lo universal», ni des d’efluvis (altrament dit flatulències) místics patriòtics, ni res que se li assembli. Ho va fer invocant l’economia. L’economia andalusa i espanyola. I ho va dir ficant el dit dins la nafra. Si els catalans s’independitzen amb què pagarem el PER, bé ara és diu unes sigles més pomposes i més modernes, però en Cayo ho va dir així.

Procuraré no fer demagògia amb aquest subsidi agrari que afecta, actualment, sis o set comunitats autònomes. Segurament el PER té molta llegenda urbana al darrere. Si a mi no m’agrada que diguin que a les Illes no necessitam cap mena de subvenció de res, via descompte de resident per exemple, perquè tots som rics i anam grassos de butxaca, he de ser honest i tampoc no he de trivialitzar sobre aquest subsidi encara que hi ha gent que pensi que és un pegat foradat a una problemàtica complexa i que no és aquesta l’alternativa per al desenvolupament econòmic d’aquestes zones més desafavorides. També deu ser cert, com en totes les parts que es mouen diners, que hi deu haver frau amb diversos graus i picaresques. El fet innegable és l’afirmació de Lara: necessitam els vostres diners. Més clar, aigua. Sense tenir haver tingut en compte, aquest home d’esquerres que deu ser capaç de manifestar-se, amb tots els meus respectes, per Palestina o pel poble Saharaui, que hi ha uns drets reconeguts per organismes internacionals i que ell els deu exhibir però a l’hora de parlar de la teca no serveixen. Allò que volen, religiosament, és el nostre PER de cada dia.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona: