Presentació a la biblioteca de Cala Rajada del poemari Què li hem fet a aquest planeta? en una vetllada on floriren les més belles paraules.
En plena i exponerosa primavera del 2025, mentre a l’altra costat de carrer tothom enllesteix els eixams turístics, dia 11 d’abril, Joan Isaac s’envoltà de tres poetes a un costat de la taula i a un petit estol d’amants secrets de la poesia a l’altra.
Fa just un any presentava al Teatre de Capdepera el llibre “101 cançons”, amb concert inclòs amb la memorable col·laboració de la coral s’Alzinar. Ara es presentà amb un poemari tan sensible com proper, amb la sinceritat d’un home que mai no deixa de sorprendre-se davant una realitat que no li fa el pes, però que la suporta gràcies a la bellesa, els somnis i l’amor.
Anem a pams. Cati Massanet, la bibliotecària presentà l’acte donant la benvinguda al territori Isaac un lloc de Mallorca que existeix quan un poeta hi fa estada continuada i seguida al llarg de gairebé vint anys.
Teniu les intervencions íntegres dels quatre, aquí sols en farem un petit tast:
Miquel Llull parlà de la importància de la poesia i de com i quan conegué a Joan Isaac en la Barcelona gris:
Però vos vull anunciar, no de manera solemne, evidentment, que la poesia és aquí, que la teniu al costat i la teniu a dins, que és segur que vos ha ferit amb el seu dispar, però heu de saber que són dispars que no fan sang, perquè són dispars d’amor.
A continuació Joan Cabalgante reflexionà sobre el títol i la gestació del llibre. Sobre l’escala d’emergència que fou la poesia per a Isaac al llarg de la pandèmia del Covid 19 i la vigència actual.
"...l’autor s’ofereix voluntari, perquè és el primer en desvetllar el poder de la ment humana, humana ment que s’apropa als problemes quotidians i també mundials, des d’una òptica de resistència amb la mirada posada en la hichtkotiana Finestra indiscreta, per veure de reüll el món passar".
Yasmin Ferrer parlà sobre l’autor i plantejà preguntes sobre el mal que feim a aquest planeta.
«Joan Isaac sap parlar sobre la vida, l'amor per les seves filles, sobre la bellesa, la por i també el record. I d'altra banda al darrere hi roman inexorable, la Història amb majúscula.
Llavors també compon sobre vivències, sentiments i idees revolucionàries.
Les seves mans, la seva veu, canten sobre rebel·lia i pau, sobre la lluita i la germanor».
Cada intervenció acabà amb un poema de Joan Isaac. I per acabar, l'autor contextualitzà el seu poemari va fer una gran aposta i defensa de la cultura per a combatre el feixisme que ens envolta. No falta un espai per al record del seu amic Lius Eduardo Aute (quin memorable concert que ens ofereiren els dos a Capdepera) i acabà amb un poema que du per títol Jutjat de guàrdia. Tota una declaració d'intencions:
Exigeixo a qui en sigui responsable
que em torni l’aire dels carrers, les abraçades,
els petons i els cossos desitjats,
la música, els llibres, la poesia, el futbol, les Rambles.
Els amics que encara hi són i l’adéu prohibit als meus difunts.
L’herba fresca dels prats, les flors del meu jardí llunyà
i el passeig en bicicleta dels infants a prop dels pares.
La mirada del mar, els capvespres incendiats
i el vent que em despentina.
Sol i desarmat, presento demanda civil davant del jutjat de guàrdia.
Si cal interposaré recurs d’empara al tribunal d’Estrasburg.
Tinc tot el temps del món.
Joan Isaac (31/03/2020)
En acabar, Jian Isaac es possà dret i afirmà: "Tot i haver nascut a Esplugues, em sento un gabellí més. Gràcies!"
En definitiva, una vetllada poètica que rallà a gran nivell, que des de la primera paraula ens captivà, seduí i fascinar, que ens porta una estona a un núvol de somnis i deixà encisats, meravellats a tots els presents. Visca la poesia i els poetes!!!
Gràcies, Margalida!, Gràcies, Joan!
