Des de sempre m’han avorrit les campanyes electorals. Tota aquesta gent repetint, una i altra vegada, les mateixes consignes i discursos al llarg de dies i més dies, fins que arriben a ser pesades. I mai he pogut entendre la necessitat de fer la despesa de doblerada perquè els candidats ens diguin coses que podem conèixer pels mitjans de comunicació.

Aquestes campanyes, crec, es fan per a animar als mateixos candidats, els militants i els ja convençuts. El dispendi en mítings, cartells, etc..,, i sobretot l’enviament de targetes del cens i paperetes a la nostres bústies (talment com si fóssim  bajans i no les sabéssim trobar en els col·legis electorals) s’hauria de moderar. A això, ara, s’hi han sumat les xarxes socials, les quals, en segons quins casos, s’han convertit en terreny perillós o, si no, grotesc, en mans de gent mancada d’ètica, amb insults, mentides i altres herbes que atempten contra qualsevol raonament.

– ”Una mentida, repetida mil vegades, es converteix en una veritat”, diguè Goebbels, per dur Hitler al poder, l’any 1932 del passat segle”, segons apuntava  Ángeles Caso. I afegia ”que si aquell perillós ministre nazi hagués comptat amb xarxes socials que multipliquen fins a l'infinit qualsevol  fal·làcia escrita, hauria adorat aquesta mena de comunicació. No de bades fou ell, Joseph Goebbels, el precursor, l’inventor d’aquestes campanyes, tal i com les hem viscudes durant dècades”. 

MEYME