Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2594










Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2157
En el pressupost del 2015 hi hagué un superàvit de 50.223 euros


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2277
El passat dia 23 va tenir lloc una xerrada informativa a Capdepera

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2010










Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2032
Si hi ha una cosa que sembla escapolir-se dels terrossos de la incertesa del futur és que ens esperen seixanta nits – reis-vos-ne dels quaranta bíblics, o de les quaranta senalles de putes- tropicals. Perquè a l'hora de pronosticar desgràcies o equinoccis la meteorologia esdevé una ciència exacta, infal·liblement precisa. Seixanta nits que a la immensa majoria se'ns faran llargues, infinites, sucosament suades.  D'altres potser es podrien conhortar amb la il·lusió que tropical és sinònim de  platges solitàries, les caipirinyes o qualsevol fotesa d'anunci publicitari. Tot pot valer a l'hora   d'enganyar el cos. Com a mínim per intentar-ho. 



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2324


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 3268


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2540








Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2278
 Ara, que és època d'exàmens – pam envant, pam enrere- sol passar que els estudiants diuen haver-se quedat en blanc. Hom mai no sap si és que no han ensofronyat prou coneixements dins el rebost de la cervellera o que, ja estotjats allà dintre, s'han començat a mesclar indiscriminadament, com una reacció química sense control. O com una reproducció hipertròfica cel·lular. Tanmateix no són els únics que hi queden, en blanc. A vegades els passa també als actors novells quan estrenen l'obra que durant un curs escolar han preparat amb tant d'entusiasme. O als músics que senyoregen els dits per damunt el reiteratiu blanc d'unes tecles de piano. Probablement, en aquests dos darrers casos hom parla dels nervis, que actuant en no meditada conspiració, afecten els individus i esguerren – si no troben la bona complicitat del públic- estrenes virginals  i debuts històrics. També, tocats per la vena de mossèn Cañizares, podríem parlar de càstig diví per voler desitjar massa coses, per voler-ne fer massa. Ja varen ser expulsats – l'home i la dona- del paradís per voler arribar a ser déu. De la mateixa manera, aquesta dèria d'autorealització – no és una forma, descafeïnada, si voleu- de voler assolir la immortalitat? I això no és voler posar-se a l'altura de la divinitat? I què fa aquesta per evitar-ho, arruixa les mosques de la mateixa manera que ho fa una vaca o un pobre mortal quan, a posta de sol, es veu amenaçat per les picors moscardinianes i ens deixa en blanc.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1929
Poema "Salm de l'amic", amb què Per Orpí acabà l'homilia de la celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs, a Cura. Es tracta d'un homenatge a Ramon Llull. 
 


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 1974

La Biblioteca del Golea
Climent Garau i les seves arrels gabellines

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2195






Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2071
 
QUI CANTA HO FA AL SEPU


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2398

Faràs bé lector d'intentar cercar les cinc cames als moix d'aquest títol. Per als de fora del redol us en donaré una clau. A Mallorca, el DCVB ho corrobora, la paraula estàndard culpa és substituïda per cupa. Coses de l'idioma! La paraula, en plural, va anell al dit per parlar una mica de la situació que es viu a Catalunya on les CUP o les CUPES, segons el seu llibre d'estil explícit, ha mudat – mutar no em surt com a admès al diccionari normatiu on line- el sentit del seu vot i s'han alineat al costat de C's, el PP et alii. Dit en poques paraules, han fet allò que varen dir que no farien.

Des de les hores prèvies fins a les post hi ha hagut força analistes que hi han dit la seva, a més de les valoracions de membres dels partits polítics implicats en la cosa. I també dels espectadors somrients de la cosa, partits polítics, òbviament. He procurat llegir alguns articles que van, per qualificar-los d'alguna forma, des de l'angle protoconvergent fins a alguns simpatitzants de les CUP, per tant fer una aportació que sigui original i no reiterativa és a hores d'ara una missió impossible. De totes maneres, molt humilment, hi diré la meva esperonejat per la veu d'un plançó jovençà que em ponderava la coherència de les cupes.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:








Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2203

Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2548

 La Biblioteca del Golea

1984

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2020







Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2301

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2067

Rere els punts suspensius no s'hi amaga cap paraula escatològica, ni malsonant, ni tampoc que falti al respecte de les múltiples sensibilitats que avui en dia s'han de tenir en compte a l'hora d'escriure. Algunes d'aquestes sensibilitats sotraguen i esvoranquen els discursos polítics amb els quals ens sentim inclinats a identificar-nos. I ens dol. Però no entrarem en detalls car el camp de blat a segar és immens i no convé sembrar d'espines les ordres que seguen els qui van colze a colze amb nosaltres.

Algú potser, coneixedor de les nostres fílies i fòbies, deu pensar que faig propaganda encoberta de Compromís i don testimoni d'un dels seus hashtags electorals. (Ja diran els savis de l'IEC si hem de batejar el neologisme amb alguna ocurrència nostrada o basta que li diguem etiqueta). És un títol que s'abriga abans de ploure. Si és veritat la famosa carta de Rajoy a les altes instàncies europees prometent austeritat si guanya les eleccions, jo vull anticipar-me a aquestes magrors d'aquí el títol escapçat i ambivalent. Recordem que no és cap ou de dos vermells: en Pere Quart va contribuir amb la tirallonga de monosíl·labs, a una hipotètica campanya d'austeritat.

D'una banda el títol vol dir a la valenciana. Però en cap cas no es refereix a l'etiqueta de Compromís sinó a la manera que té mossèn Cañizares de regir el seu arquebisbat valencià. Si us he de ser sincer m'estim més les insinuacions mai no dites ni executades del seu col·lega i company de mitra mossèn Salinas, la temptació del qual, si és que ha arribat a la consumació i, per tant,  pot ser confessada com a tal, també comença per V.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2200






Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  79