LA PERFECCIÓ DE LA TÈCNICA,

o la ciència avança que és una barbaritat

  

Ja ho saben, Eva és el nom d'una senyora que in seculo es deia Cristina de Borbón i altres herbes. Però com les monges que, quan professaven canviaven de nom, ella, ara que ha ingressat dins la clausura judicial – a vegades les sentències són inextricables- també ho ha fet. Són les prerrogatives de la justícia espanyola. En altres parts del món això no es fa, com per exemple Noruega. Una raó més per les quals els noruecs perden el cul per ser espanyols. Rajoy, són 1786 motius, i el compte no crec que s'hagi tancat. Jo no sé qui ha triat el nom però veritablement s'ha lluit de valent. I no crec que ho fes a posta! Eva, ja ho deveu intuir, va ser la primera gran pecadora de la història. Per culpa seva, la humanitat sencera arrossega la dura càrrega del pecat original. I el que és pitjor, som privats de viure eternament a l'edènic paradís. Encertada la correspondència entre la primera pecadora i la primera infanta que s'hagut d'asseure al setial dels presumptes pecadors. Un setial orfe de pal·li i al costat de facinerosos. Segurament, si la Bíblia relatàs la conversa entre n'Adam i n'Eva, la just posterior a  la qüestió de la poma, la nostra primera mare degué respondre amb un enfilall d'evasives: no me'n record, no ho sé, no ho tenc present, ho he fet per amor – la serp també es criatura divina-. Sortosament, el relator bíblic ens estalvià aquesta seqüència. Tot sigui pel dinamisme del text i per guanyar lectors i adeptes.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






       

         De veres que..., tot va malament?





Vicenç Nadal Sunyer, secretari del C.E. Escolar durant 19 anys


CE Escolar, temporada 1976-77. Vicenç Nadal, a l'esquerra de la imatge, i l'autor d'aquesta col·laboració, Miquel Bestard, a la dreta

Intimissimi 


Despedida*







Del Libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer



Tintoreres, salroigs, mussoles, rajades, mantes... Els tenim tan a prop, hem escoltat xerrar d'ells tantes vegades i han format part de la història pesquera de Cala Rajada, que ja ni tan sols importen, ara, en els nostres quefers diaris...
No, no vos confongueu amb el cantant de nom paregut, Rod Stewart, que va marcar una generació a qui agradava la seva classe de música. No, em referesc al cineasta documentalista canadenc que va commoure al món amb el seu documental Sharkwater sobre la salvatge cacera sense escrúpols de taurons en tots els oceans del món.






Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”





Els alumnes de 1B guanyen el concurs de millor decoració nadalenca amb materials reciclats.






Avui he d'escriure un d'aquests papers que no voldria escriure gairebé mai. M'hi sent com forçat. Les tecles m'hi menen. Com si s'haguessin rebel·lat. No m'agrada escriure per obligació, però a vegades hi ha obligacions, morals, que hom no pot defugir. I hom les ha de fer sigui en forma d'article o sigui en forma de rap. Permeteu-me una prèvia. Just abans de posar-me a escriure he anat a la perruqueria. És femenina, o de dones, però amb mi, i  amb algun altre compromís, fan una excepció. Ens atenen quasi clandestinament, quan no hi ha ningú. Però avui he conviscut amb una dona que es tintava els cabells, ja ho sabeu les que hi teniu experiència, la cosa du un poc de murga. Quan he entrat parlaven de la sentència. No la d'en Valtònyc sinó de la de n'Urgandarín. Ja sé que el que s'esclovella sota la capa pluvial del tint no és significatiu. Una flor no fa estiu. O sí, que n'és. Quan a la perruqueria – de poble, de barri- una figura com n'Urgandarín cau en desgràcia i no desperta un enfilall de jesúsdéumeus quenon'hihapertant és simptomàtic d'alguna cosa. Si fóssim optimistes diríem que d'aquí a l'abolició de la monarquia hi ha una passa. Però també sabem que així com ha caigut del pedestal qualsevol trivialitat farà que s'hi enfili. Les masses, democràtiques i tot, tenen aquestes contradiccions. I si no, que ho demanin a Jesús de Natzaret. Ja em direu que era per complir el guió bíblic la girada de casaca popular, però va existir. Si més no ho diu la Bíblia.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Els alumnes de 1r de FPB de CUINA estan progressant molt ràpid en les seves pràctiques.





Aixì ens ho contaren…,
i talment us ho contam
 

(SILEM)


















Documentació Gabellina i Oriental (38)

Disculpau-me l'escatologia. Però buidar la bufeta és una cosa quotidiana i necessària. Ara bé, no sabem, qui sap si en un futur no gaire llunyà, serà una acció lliure i fora de l'abast de les urpes insadollables de la fiscalitat. No es pensin que faci bandera i defensa dels comportaments incívics que endossam a turistes ebris, ebris no turistes i d'altres peces amb poca o gens de substància a la mollera i carregats tots d'indecència supina. No, em referesc aquest acte tan quotidià i tan íntim de fer-ho a casa o als urinaris públics, amb tot el decòrum del món i procurant que no se'n vessi cap gota. He dit, per si no ha quedat clar, que actes com aquests no sabem si en un futur seran lliures, o la mà urpa del Montoro de torn farà les estimes necessàries i, trimestralment, com qui fa la declaració de l'IVA, haurem de retre comptes dels rèdits de les nostres excrecions urinàries, que mirau per on, rimen amb urticàries, com les fiblades d'hisenda.

Dic tot això perquè segon resen els informatius, en els petits espais per a l'esperança. És a dir, aquells minúsculs llocs que queden buit si es descompten els blocs dedicats a la corrupció; als funambulismes legals de la fiscalia – ara serveix per incriminar la societat civil, la famosa fiscala de Barcelona, ara serveix per eximir “presumptes polítics corruptes” – al lector no li caldrà  ajuntar les lletres majoritàries de la seqüència fònica per endevinar de quin partit polític són; o també a les barrabassades de Trump o les amenaces continuades, per part de qui gaudeix – ella i els seus- de pensions oneroses,  contra els que en cobren o aspiram a cobrar-ne una que sigui mínimament digna. Entre tanta fel informativa i no sabem si per cercar una nota de color, a la web de la CCRTV, s'informava de la notícia següent: l'orina serveix per produir electricitat.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






Subcategories