inici

Cap Vermell

Escrits del corbatí

ESPIRITISTES

 

 El que son les coses, m’han encomanat a mi, seguidor de Lafargue, un comentari crític sobre “L’Espiritisme a Capdepera” del fenerot Josep Terrassa “de na Maians”. Ja avanç a la lectora que no passaré de les 350 paraules.

Si m’és permesa una falta d’educació, parlaré de mi mateix. De nins, sentíem rum-rums sobre els espiritistes que ens corprenien i atemorien a la vegada, ningú ens parlava clar i el misteri de convocar els morts al voltant d’una taula ens sobrepassava. Més endavant, i mancat d’unes explicacions que sempre faltaren, ho vaig atribuir a gent supersticiosa i desclassada. Error, cras i monumental error del qual ens ha rescatat en Josep Terrassa, qui dedicant-hi moltes d’hores d'investigació i estudi ha recuperat per a la història un capítol desconegut, oblidat i  menystingut.

Queda a l’ombra la part humana i psicològica de l'espiritisme. Què passava a les reunions? Com s’aconseguia ser mèdium? Quines eren les tècniques conscients/inconscients d’autosuggestió que provocaven el trànsit en el mèdium i en el grup? Quins diàlegs s’establien entre els mortals i els esperits? Aquests, en abandonar els cossos mortals, entren en una nova dimensió o queden encadenats a les vivències i estats mentals de l’anterior vida? Qüestions que, sense ser de la especialitat de l’autor, estam segurs que aquest, amb la seva capacitat de treball i feineria, en properes edicions ens en donarà respostes.

Després dels darrers llibres publicats sobre història local, ens feim una idea força precisa sobre els moviments progressistes; ara queden pendents estudis sobre els neo i els conservadors que permetran obtenir una visió cabal de la Capdepera del segle XIX i primer terç del XX.

Una qüestió per la qual sento curiositat és la de saber com encaixaren la derrota dels seus ideals i creença en el progrés imparable, més enllà de l'anguniosa situació personal de cadascú. Revisaren els fonaments del seu ideari? Hi hagué autocrítica? Com s’explicaren el que succeí? Estaria be que el fener Josep Terrassa i l’estajanovista Miquel Llull, estudiosos ambdós dels moviments progressistes, encetassin una discussió al respecte.

 

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar