inici

Cap Vermell

Ca Nostra / Construir, no destruir...

  

 

Construir, no destruir...

És del que es tracta. Però, de vegades, no es pot evitar tenir detractors. I, tanmateix, si un té la consciència tranquil·la… tant diguin! Hi ha una dita que resa que un és el que els altres volen que sigui. No passa res, amics, portam, des de fa temps,“ un sac foradat a l’esquena”.

D’aquí a unes setmanes se celebrarà assemblea general a l’associació de la tercera edat de Capdepera. Aquest article conjunt d'en Pere i en Tomeu no pretén altra cosa que unir, no destruir. I com ja varem avançar a l’anterior narració de la història de “Ca Nostra”, reprendrem d’immediat els capítols del serial iniciat a principis del passat 2016 perquè a ambdós ens ve de gust que les promocions (no es agrada dir “generacions”) de gent, ara jove, que ens segueix per edat, puguin comptar amb les experiències d’aquells que les varen precedir. Tant de bo que les contarelles verídiques, nascudes dels fidedignes arxius i documents de l’associació de persones majors de Capdepera, les ajudin i orientin, si cal, perquè “Ca Nostra” es perpetuï en el temps.

S'ha de dir, per als que no ho saben, que en Pere i en Tomeu, o en Tomeu i en Pere, quasi naixeren plegats i, de vegades, compartiren el mateix bressol, foren escolanets, estudiaren, treballaren junts, i ara integren una plantilla de deu parelles, d’ambdós sexes, formant una comparsa d’amics de tota la vida, amb molta avinença, a la qual anomenen “sa pandi”, ia la qual ni una llevantada és capaç de trabucar. Es a dir que…

Sí que és cert que, darrerament, s’han succeït alguns abandonaments de directius de junta de “Ca Nostra”. En Pere ja va deixar palès que els cessaments obeïen a raons de caire personal, particular o familiar; les dissonàncies, manca de sintonia, que alguns han volgut fer veure com a causes de ruptura van en sentit contrari de l'esperit d’unió què real-ment encobeeix el col·lectiu gabellí de gent gran. No hi ha dubte que la disparitat de criteris ajuden, en ocasions, a millorar les coses; les “basses d’oli” hi ha cops que són inclùs contraproduents.

AGRAÏMENT.- I, amb aquesta intenció de construir, no podem manco que deixar constància de l'agraïment d'en Bartomeu Melis a tots aquells que signaren la petició al president de “Ca Nostra” sol·licitant la seva reincorporació a la junta directiva. Dels deu directius que la formen, ara mateix, sis signaren un document sol·licitant la tornada d'en Tomeu, i dues vocals que preferiren no signar ho feren verbalment i l’animaren dient-li que seria ben rebut, ja que se'n va anar voluntàriament. Pel que respecte al president, ja ho podeu veure, compartim tots dos aquest article. O sigui, que dels deu són nou la majoria que recolza en Melis, el qual ho vol agrair amb les següents paraules:

”Companys de Junta: Agraesc el vostre desig, que m’ha emocionat de veritat, ho valor enormement. Guardaré aquest document com un tresor. Lamentablement, en aquests moments no es donen les condicions adients que facin possible el meu retorn a la junta, a la qual desig, igual que a “Ca Nostra”, un futur esplèndid. Moltes gràcies, amics. Bartomeu Melis”.

Fins a la pròxima, ja amb un nou capítol de “Ca Nostra”, fet com cal, conjuntament.

P.Llabata-B.Melis

 

Foto del mes

 

Horaris C E Escolar