Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2524

   II. El concepte de nacionalisme

 





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2876

100 anys de la finalització del Palau March de Cala Rajada









Antoni Flaquer “Coix”


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2987
Any 1903: Bartomeu Maura i Montaner i el seu sa i fresc paratge de Cala Rajada.








Antoni Flaquer “Coix”


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2512

No, no hi cerqueu brins de triomfalisme. Ni tampoc una gregalada d'optimisme. A més, aquests estats no són inherents a la cosa. A l'essència, si voleu. Però he fet aquesta advertència tan admonitòria com innecessària no fóra cosa que el títol menàs a l'engany a algú. Coses dels oxímorons!

Sí, assistim, encara que sembli un contrasentit, a la victòria de la derrota. Ho ha demostrat gent molt més experta que no jo, que l'aplicació del famós 155 ha estat possible gràcies a una lectura inconstitucional de la Constitució. Ja ho saben: han implantat la doctrina que Aliança Popular volia introduir-hi i que va ser, en aquell temps d'il·lusions de fragàncies ben democràtiques, àmpliament derrotada pels constitucionalistes d'aquell temps. I ho han aplicat amb tots els beneplàcits del món. Començant per la Corona -ara diuen que va tristona, jo ho val!- i seguint per aquells hereus que l'any 82, encara els tenc frescs en la memòria, havien tintat les fosques parades de metro barceloní d'uns horitzons de blaus lluminosos, com qui espargeix una alenada d'esperança. És cert, que aquell mateix Felipe González ara ens apareix com una figura decrèpita, les mans brutes de calç i un futur alegre gràcies a unes portes giratòries que C'S havia de desengalfonar i, ja el veieu al reietó postís, no només les manté sinó que empeny el govern – gobierno- i els socialistes cap al retrogradisme més ranci i estantís.

També és cert que abans del 82 el ball ja havia començat i, aprofitant la solfa del coronell Tejero, els dos partits majoritaris del moment UCD i PSOE havien aprovat la LOHAPA, una restricció de les expectatives autonòmiques no fos cosa algun tricorni il·luminat hi tornàs.

 
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2808
Capítol 29

 


2006:
UN ANY D’IMATGES I MOLTA ACTIVITAT


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2365
CAMINANTE




del llibre "Casialgo" de Marce López
 

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2316
Sant Martí


Església de Sant Martí. València

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2338


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2211

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran



1987:
RENOVACIÓ DE LA DIRECTIVA






Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2314
(I) Sobre el concepte de nació









Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2296
Capítol 28




DIRECTIVA, HOMENATGES   i  DONES DE LA LLATA  
 


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2356

A hores d'ara, sol post del dia del morts, m'envaeix una tristor de crisantem. La bellesa de la flor, si voleu llegir esperança ho podeu fer, contrasta amb la simbologia funerària – deixem-ho en trista- que n'emana. Voldria pertànyer a aquell món dels optimistes, alguns en dirien visionaris en el més estricte sentit de la paraula, que a hores d'ara han inundat les xarxes socials de missatges que ensumen, si no un victòria aclaparadora de la causa del procés, sí un fallida imminent del règim del 78, aquell que es proclamava en castellà, “libertad sin ira, libertad”. Però més aviat som un passador de pena i fins que no tenc el blat al sac som incapaç de mostrar símptomes d'alegria i, fins i tot, quan l'hi tenc encara tem que, en sacsar-lo per arregussar la tela de la boca i lligar-lo, no s'esqueixi per una de les costures. Només els qui hem parat i/o omplit sacs en sabem la dimensió de la tragèdia que això suposa. Per tant, em sap greu, som incapaç de transmetre-us un brinet d'optimisme.

Ara bé, ben mirat, pens que no es tracta ni d'infondre optimisme ni cagar – perdonau-me l'escatologia però en aquest cas és molt gràfica- pessimisme. Veig que allò que en diuen argumentaris tiren per la part econòmica: la inestabilitat econòmica que provoca el procés. Vull creure que és un escletxa a l'esperança i no cremar un altre cartutx de la ja, intuesc, migrada cartutxera. Veig que la gent – la del nostre bàndol, evidentment,- ha assumit que l'estat espanyol té unes urpes llargues i esmolades. I no té el més mínim mirament on fica la queixalada. Que aquest estat no mirarà prim en manejar la paella pel mànec i fer anar l'oli de la legalitat en la direcció que li convé. Tots hem vist com han interpretat la Constitució i l'argument del 155 que s'ha imposat ha estat el mateix que va proposar AP (Alianza Popular, per als més joves, el pre PP) i que va ser rebutjat per les Corts quan aprovaren la Carta Magna. Tothom ha vist la celeritat com s'ha mogut la justícia per engarjolar els Jordis i mig govern català i com va de lenta per dictar sentència amb els casos de corrupció del PP; com fa la torniola per empresonar els feixistes que entraren al Blanquerna – Madrid- ja fa anys i la viada que fa per perseguir qui es mostri en desacord pacíficament amb el règim constitucional. Tothom ha vist com extremistes de l'extrema dreta han agredit ciutadans, han fet la salutació feixista o han exhibit banderes del temps de la dictadura i com se les campen amples, esperonejats i aluleats per aquell crit de “a por ellos”.  No cal seguir per aquest capítol. Sempre va bé, repetesc, que algú ens alimenti les esperances amb arguments.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2321



EN COS DE CAMISA

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2322
Tots Sants












Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2845
Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 9697
El TRADICIONARI DE MALLORCA vos ajudarà a veure-hi clar entre tanta carabassa i zombis...!

A sa vorera de mar
hi surt una por feresta;
i jo qui hi vaig cada vespre
i anit hi he de tornar!

Aquí teniu el Tradicionari #01: Nit de les Ànimes, Tots Sants i Dia dels Morts. Rituals, gastronomia, literatura i propostes familiars d'una festa ben arrelada a Mallorca!

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2306
Sant Alonso


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2394
 " Tant el Govern de Catalunya com el d’Espanya tenien dues maneres per afrontar el conflicte en què estam immersos: diàleg i debat per una part; execucions radicals per l’altra." 





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2210

Quan em pos a escriure aquest paper – dijous horabaixa-  he de reconèixer que no és el millor moment per a solfes ni ballets. Si és mira en clau nacional, és clar! Com va escriure Foix: tot és confús, Senyor Déu. No sé com estarà el panorama quan el benèvol lector els llegeixi. Però optaré per una postura còmoda i posaré per escrit dues idees que em ballaven pel cap des de feia dies.

Ja saben que la cançoneta infantil del títol s'ha fet això que en diuen viral gràcies a qui la va penjar a la xarxa – Messi- i de l'al·lotó que la cantussejava, el seu fill. Aquest fet, d'una aparent innocència, ha coincidit en el temps amb una campanya de reiteració de l'argumentari unionista on s'acusa a tot déu que no és de la seva corda de ser un adoctrinador en potència o un pobre i indefens alienat adoctrinat: (l'escola, TV3, ...) Va coincidir el vídeo – prova irrefutable de la capacitat abductiva dels mètodes d'aprenentatge catalans-  amb les declaracions – una de tantes- del delegat del Govern a l'Aragó, el senyor Gustavo Alcalde, que en el dia assenyalat dels Àngels Custodis, patrons de la policia, va envergar una arenga contra el suposat adoctrinament on proclamava el cantussol que ja coneixen però – l'ocasió imperava- amb molta més virulència i marcialitat, potser ells en dirien amb més sentiment patriòtic.  

Ja vaig parlar en un anterior article de les xifres d'audiència de TV3. És veu que hi deu haver com una mena de multiplicació de pans i peixos que fa que un 10% en converteixi un 60% - amb xifres rodones- . De totes maneres, si l'adoctrinament és tan fàcil i evident com diuen, en comptes d'acarnissar-s'hi tant allò que els convendria és, també com va dir el poeta medieval, prendre'n enseny.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:







Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2919

En aquests moments, la ciutadania de l'estat espanyol está sotmesa a un allau inaturable de mentides i manipulacions sense cap vergonya i sense límits per part del mitjans de comunicació. No importa si els mitjans es presenten com a presumpte imformació d'esquerres o de dretes públics o privats: tots ells menteixen a més no poder i coordinadament envers qualsevol cosa relacionada amb la rebel-lió ciutadana a Catalunya.

 

Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  80