inici

Cap Vermell

Contadors d'històries /9/

  A  “sa Torre”, fa 100 anys








 

Antoni Flaquer “Coix”/ Bartomeu Melis “Meyme”



 

   A la possessió de sa Torre de Canyamel, fa un centenar d’anys, per ser la més extensa del municipi de Capdepera, hi treballaven moltes persones: unes 25 en temps de messes. La casa pairal, dels senyors i la de la família de l’amo (no ès el mateix un que l’altre), estaven separades. L’amo era qui rebía les ordres i les transmetia al personal, i era el principal responsable davant els ulls del propietari, el senyor.

Hi havia dos garriguers, amb una caseta al camp propera a la muntanya, els quals s'encarregaven de vigilar i evitar que ningú no calàs foc o que cap intrús tallàs arbres per fer llenya i endurse-la, protegint l'entorn de caçadors furtius i senyalitzant trams de muntanya per a llenyaters que tenien cura del bosc i feien tallafocs. Els carboners eren els que tenien cura de les sitges i els forns de cal. Els garriguers havien de proveir la possessió de conills, perdius, tords i altres ocells, ja que amb les gallines de les cases no era suficient per a la manutenció.

El “pareller major” dirigia uns 10 treballadors per conrar l'ample latifundi, i les sembres i trasllats mitjançant carros i bísties de càrrega, de la mercaderia recol·lectada. Desprès hi trobam els “oguers”, encarregats dels cavalls, egües, muls i ases, i de les seves cries, que no eren mai manco de 50 o 60, segons la temporada, a excepció dels animals de tirada, dels qual es cuidava el “pareller”.


El pastor, amb les seves ovelles, en nombre no inferior a les 300; el cabrer – ja ho diu el seu nom –, 200 0 300 cabres, com així mateix el “porquer”, entre 50 i 200 porcs, a partir del període de gestació. Aquest, al mateix temps, havia de tallar llenya mentre guardava el ramat de porcs, ja que mai havia de mancar llenya per al forn i la cuina de les cases. La vida dels “missatges” era dura, com tot lo relatiu al camp. El menjar mai mancava, amb  abundància, i és per aquesta raó que tampoc mancava personal a les possessions, ja que on hi havia mancances era a les cases particulars.

En un dia normal, el “pareller major” s'aixecava del llit molt prest i preparava “sopes mallorquines”. Despertava els missatges (l'escalafó més baix d'un predi) que dormien en el sostre, perquè donassin menjar a tots els animals i, desprès, passaven a l'espaiosa cuina del casal, on el pareller ja tenia condimentades les sopes per al berenar. Allí, l'amo disposava i distribuia l'ordre de treballs del dia o, si aquest no hi era, el pareller repartia la feina, senyalant els llocs on anar a llaurar o on dur les bísties a pasturar.

Cada estació de l'any tenia feines distintes. A l'hivern, quan s'aixecaven dels catres on dormien, encara era de nit, i quasi ni es veien els uns als altres, ja que no hi havia llum. Al “tornall” (taula de labors) havien d'encendre foc per a poder-hi veure, fins que el sol sortia. A migdia, quan  la madona tenia el dinar enllestit, mitja hora abans i des del capcurucull de les teulades de les cases, amb un corn de mar (com els pescadors), cridava els treballadors perquè fessin una aturada, donassin menjar als animals i els recollissin. El sol era el seu rellotge, un altra avís amb el corn, 15 minuts abans, avisava que ja havien de ser peus davall taula, i qui s'endarreria menjava fred. Desprès de dinar, una hora de descans, feien s’horeta (com es coneix a Capdepera dormir la sesta) i, en aixecar-se, de bell nou, cadascú al seu redol fins a l'horabaixa post el sol. I a sopar.

___”Així era cada dia a la possessió de sa Torre, el mateix que a altres possessions, on mai  mancava feina”, confirmava l'amo en Jaume Melis “Mengol”, a qui li ho va contar el seu pare, en Bartomeu, ja que aquest fou, als seus 17 anys, “missatge” de sa Torre.




Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:










Tercer sector:
“L’acció social en marxa”










Horaris C E Escolar