inici

Cap Vermell

Des del turó de na Bagassa (1)

PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa










      

  Ens hem pogut tornar reunir, de bell nou, al casal de l'oncle Miquel, a “na Bagassa”, a Capdepera, tirant cap a sa Mesquida. Malgrat la feina de remodelació de l'edifici i d'haver provat, l’any passat, les mels de l’allotjament vacacional, sembla que, per a enguany, la cosa està més fotuda. Encara no se sap si tirarà endavant o què.  Mentrestant, hem aprofitat el cap de setmana llarg del primer de maig per a reunir-nos allí alguns dels habituals de les trobades que realitzàrem els dos anys precedents. Els que conformàvem les tertúlies sobre temes d’actualitat dispars, regades amb cervesa de la factoría Barbón, herbes de Ca’n Planetes i vi negre fort de les vinyes de les terres de la denominació d’origen del  Pla i Llevant, amb el companatge de pa amb sobrassada, formatge i coca amb verdura, és un costum que vàrem adquirir a “sa Coma d’en Canoves”, d’on causes fortuïtes ens varen fer abandonar aquell paradisíac indret.

NUDISME OFICIAL. – ”El ministre de l'interior, Zoido, xifra en 199 les camisetes requisades a la final de Copa del Rei. Un cop vista la humiliant exhibició de fer despullar gent que acudia al futbol vestida amb camisetes grogues que duien lemes escrits, no queda altre remei que fer algunes consideracions” – s’expressa n'Amador Calafat Albertí, de Llucmajor –. ”No és igual demanar “llibertat per…” que demanar “matau els que priven de llibertat a…” La primera és purament reivindicativa i demanar no és, o no era, delicte, dins la societat civil. L’altra és una invitació a l’assassinat, clarament punible. La segona consideració és que si exhibir un color groc excita les actituds violentes d’una part de la població, qui ha de rebre correcció i reeducació són els que s’exciten sense control, no els portadors de camisetes. Els primers són uns trastornats antisocials, els segons són il·lusos inofensius que creuen el que diuen alguns polítics sobre llibertats democràtiques i altres llegendes urbanes. La veritat és que després del lamentable espectacle de la final,  no es pot deixar de pensar que l’irresponsable “novio de la muerte” que va donar aquestes instruccions, en comptes d’un cervell normal té una coliflor bullida dins el crani, d’ossos durs com les pedres, això segur”.


Amador Calafat

– ”Si la norma de fer despullar les persones de les peces que motiven l’envestida dels membres més torrats de la societat, incapaços de contenir els seus instints més baixos, s’estengués democràticament a tots els àmbits, i no només a aquelles activitats en què participen catalans reivindicatius, ¿vol dir això que els banyadors més succints, els tops minúsculs i tot abillament que marqui nítidament el contorn dels usuaris o usuàries hauran de ser dipositats dins una caixa, a petició de la Policia, i la gent, nua i espoliada, haurà de tornar a ca seva tapant-se amb diaris la còrpora exhibida a la insana curiositat dels vianants? No ho descartaria si els responsables s’aconsellen amb determinats membres ultraconservadors de l’estament religiós catòlic espanyol”.

EL CRISTIANISME PERD ADEPTES.-  Jeroni Salom, encara que quedi només com un mesclat amb altres, recorda que a l'adolescència mai va renegar del tot de la, diguem-ne, casolana educació cristiana que, de manera inevitable, surava dins la societat en què el varen educar. Així com formava part, gairebé com a llei natural, del nostre entorn, així també el trencament no va ser gens ni mica traumàtic.


Jeroni Salom

Comenta en Salom:

– ”Vàrem fer el comprensible exercici d’autocrítica, quan vàrem ser una mica crescudets i el magí començava a tirar pel seu compte, i tot aquell llegat religiós, d’una vivència religiosa popular i amenitzada pels ritus sacramentals pertinents que, al cap i a la fí, no passaven de ser per a nosaltres una festa, va ser abandonat sense cap gran càrrec de consciència. Llegim adesiara que el cristianisme perd adeptes i pes dins la nostra societat; no hi deu ser aliè el procés de secularització del món actual, almenys a Occident, i potser també l’arribada de noves religions, o para-religions. L’abandó sens dubte d’errors o males pràctiques internes, que, pensam, deu ser analitzat pels experts de la casa, que prou en té. Si perds clientela, si la gent  deixa de tenir-te confiança, segur que no has fet totes les coses bé.”

PEP MOLL/ MARIA JUAN

           

 

 




Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:










Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar