inici

Cap Vermell

La ignorància i María Zambrano

La Biblioteca del Golea (25)
 
 
Divendres a la nit vaig tenir la gran sort de poder anar a la xerrada de Jesús Moreno Sanz a la Biblioteca de Capdepera. Hi vaig anar per diversus motius, però el principal era que recordava les meves llargues converses espirituoses amb Pepe Carpintero, allà pels ja llunyans començaments dels vuitanta. Molts dies, entre cervesa i cervesa, entre rom i rom, em parlava de la filòsofa María Zambrano (1904-1991) i jo, ignorant com era, es veu que no li vaig fer gaire cas i vaig perdre de vista aquesta dona excepcional mentre em dedicava a jugar al futbolin i feia excursions per les muntanyes rocoses en cerca de tendresa i/o fortalesa.
Ahir, per tant, va ser una retrobada, però una retrobada que em va donar diverses lliçons més que convé anotar aquí, però especialment en el meu cervell tarat.
La primera, sens dubte, és prendre consciència, una vegada més, de la meva ignorància. A mesura que passen els anys, com diu el tòpic, me n’adon que no sé res, o gairebé res. Que me moc en uns cercles concèntrics que, moltes vegades, em porten al mateix lloc i que, per tant, me moc molt i molt, però això no vol dir que avanci cap a cap banda on brilli el sol o la llum interior. És més, aquests cercles concèntrics em mantenen allunyat del coneixement i, per tant, de la llibertat, de la llibertat de pensament, si més no. Perquè moltes vegades som presoners dels tòpics, ara sí, i aquests tòpics coarten les nostres «eleccions» basades, moltes vegades, precisament en la ignorància.
Així les coses, una de les lliçons és que María Zambrano ens pot donar moltes lliçons que hauríem d’estar disposats d’escoltar, perquè l’espiritualitat gabellina que tant esbombam així ho reclama.
Una altra lliçó és que no sabem, o no sabia, gairebé res de Louis Massignon (1883-1962), arabista i islamòleg francès, el qual fou l’únic mestre que declarà tenir la filòsofa.
Finalment, una gran lliçó fou l’espectacle dialèctic que ens oferí Jesús Moreno Sanz, el qual, amb una gran generositat, ens obrí les portes del seu pensament a través del qual s’obriren, a la vegada, diverses portes noves que ens encaminen cap a la lectura, o relectura, d’alguns dels autors importants no només de la filosofia, sinó també de la literatura. Perquè Jesús Moreno, responsable de les edicions completes dels llibres de María Zambrano a l’editorial Galaxia Gutemberg, és tot un personatge en ell mateix, que ha tocat moltes tecles i que pot parlar de moltíssims temes i des de moltíssims punts de vista. No sé els altres assistents a la trobada què en pensaran, però jo vaig quedar sorprès de la diversitat de temes dels quals ens parlà i, a més, de la manera tan i tan divertida amb la qual ho va fer.
Sense adonar-nos-en passàrem dues hores escoltant aquest homu que ens ha fet tocar de peus en terra, però que, a la vegada, ens ha deixat en disposició de volar cap a altres platges, cap a altres racons, cap a altres visions que, de moment, hem tengut la sort d’entrellucar.
Tot això, a més, acabà amb un bon vi i un menjar insuperable. Què més es pot demanar?
 
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea
 
 
«Tres aspectos esenciales desde los que contemplar el pensamiento de Zambrano, siete citas, un lema, nueve filósofos, y un mito, nos servirán de hilo conductor para adentrarnos en las coordenadas místicas, trágicas y filosóficas del que he denominado como logos oscuro de esta pensadora –en obvia primera contraposición al logos de la clarté cartesiano– en mi libro de ese título».
Continuar llegint «El logos oscuro de María Zambrano», de Jesús Moreno Sanz.

 

PD

Gràcies a la Biblioteca de Capdepera, i també a Pilar i Lluís, per haver pogut gaudir d’aquesta vetlada. Ah, i als cuiners i cuineres, que ho acabaren d’arrodonir tot.

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:
















Horaris C E Escolar