LÁVATE LAS MANOS




Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer



Música, conyac, cuba libre i aigua de Carabaña






No sé si convé tornar-hi. Potser sí. Ara que la perspectiva – ja ho saben allò del coño i del Rafa i del Moix, que els de l'antiplà, poc versats en fonètiques no carpetovetòniques en passen un fum per pronunciar-ho, i d'alguna tramesa, poc fina, a prendre pel cul no se sap si a algun magistrat eteri-; deia ara que la perspectiva ha eixamplat el punt de mira. Ara que hi ha elements més que sobrats per establir-ne el contrast. Encara que el contrast no justifiqui res, simplement estableix això, perspectives. Ara que màxims responsables de la fiscalia anticorrupció – els mateixos que afuaren, ei res a dir, si pertocava fer-ho, els cans armats i afamegats a les conselleries governades per Més- han intentat dilatar una operació d'una calada infinitament descomunal si es compara amb la que presumptament – o no hi va haver ni presumptament, en aquest cas? - degueren cometre alguns responsables polítics del partit mallorquí. Ara que la policia veu indicis de delictes en algun cas – no sabem si amb la mateixa clarividència del cercador d'esclata-sangs que veu aquests bolets entre la molsa eixuta, assolellada i exposada al vent. Ara que sobretot allò que es tracte és quadrar per a sempre més el cercle de: Tots Sou Iguals.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





De Marilyn a la Dolce Vita









L'exposicó de Ca Na Marisa ha tancat les portes. Fidel a la seva cita ha mostrat la feina feta per les seves clientes i alumnes durant tot l'any...







Qüestions de caire moral






Balls d'aferrats

i cigarrets amb filtre
















EUROPA, UNA IDEA


La pepa de porcellana ha caigut. No del pedestal, que no hi estava, ni d'un enfonyall obscur on romania ensofronyada com una relíquia. Ha caigut. No s'ha trencat, tot i que encara és una mica d'hora per fer un comunicat mèdic oficial, si és que aquesta mena d'objectes poden estar ingressats a la UCI o tenen dret a una sanitat universal. A primer cop d'ull potser s'ha trencat una mà, o potser només ha estat un dit. Com ha estat? Tampoc no té una importància categòrica. Se suposa que un excés de confiança dels que la manejaven i havien de tenir cura de mantenir-la empolainada i llustrosa. Passa, encara que costi reconèixer-ho, a les millors famílies. Encara que en aquesta podien presumir de ser curosos amb les coses de casa.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


Es visitaren les terrasses i l'interior de la Seu 

 

Text i fotos:
Associació de Premsa Forana de Mallorca




Els residents feim nosa




PINTOR*



Del llibre “Casialgo” de Marce López Sirer


Anar a escola
i normes de conducta





Perdonau la brama escatològica i que caigui jo també en aquesta mena de populisme de paper d'estrassa que sembla apoderar-se del nostre entorn. Ja sé que potser hauria de parlar d'altes qüestions – nombre de turistes, contractacions, etc.- però què voleu que us digui ja estic una mica cansat t'autoflagel·lacions, o de les aportacions ous de dos vermells als murs de les xarxes socials,  - versió 2.0 del mur de les lamentacions-. Unes cilicis llagrimals que provenen d'esquerrans de sedàs fi que mouen un dit i se'ls unta la libido, molt efusivament, quan l'hipotètic culpable de tots els mals és el col·lectiu que durant quaranta anys ha aportat més en favor dels valors que teòricament defensen els primcernuts. Gent, dit de passada, alguna de la qual, la seva capacitat d'anàlisi no va més enllà d'una proclama o d'una soflama quan la testosterona se'ls encalenteix, encara que qui bufi els ardors siguin els interessos – no sempre clars, sinó més aviat camuflats- dels de sempre. Del poder de sempre. Un poder que per regla general a les nostres illes obeeix no només a un model econòmic sinó també de país. No sé si ha quedat mínimament clar.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

    

EN COS DE CAMISA



Alerta amb els acudits!

Subcategories