Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2588
Capítol 27




Relleu a la presidència de l'Associació



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2197
Les Verges


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2837

Benvolguda Tia:

Ara que està contrastada la Vostra degeneració cognitiva, és a dir, allò que vulgarment en diem perdre el nord, us envio aquesta darrera carta sense ànim que arribeu a llegir-la.


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2324


 
EXERCICIS DE MICROSOFT WORD

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2140

EN  COS  DE  CAMISA

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2252


Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran











Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2081

Alborada




Del Libro Casialgo de Marce Lopez Sirer




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2050
L'escaineg continuat, monòton, de la dreta – i no tan dreta- unionista és que els independentistes han portat els catalans a la divisió. No només els han dividit, segons ells, sinó que els han enfrontat irreconciliablement. Afirmen, per tots els altaveus possibles, que no són pocs, que en aquest enfrontament hi ha uns dominants, seduïts, abduïts, fins i tot l'exministre Bono ha parlat d'enverinar,  que, segons la seva manera de comptar, són una minoria  i que aquesta vol abassegar una majoria abnegada, submisa, patriòtica, heroica que no fa altra cosa que contribuir a la riquesa dels catalans i dels espanyols. Hi ha, en definitiva, uns prepotents i unes víctimes marginades. Les armes usades per enfornar a aquesta minoria tal grau de follia, ja ho saben, són dues: una televisió i l'escola. A vegades, no hi ha com sacralitzar l'argumentari per caure en el fanatisme més encegador i elevar aquesta obturació visual i mental  a la categoria de veritat immutable. 


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2546


Ara que el conflicte català està estancat (o en una tensa espera, si ho preferiu) aprofit per fer-ne una reflexió. Això sí, un poc enfora del bessó de la qüestió (però d'alguna manera relacionat).

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2326
He de reconèixer que mai no he estat dels més valents. Coses de l'ADN, supòs. Tampoc amb el temps no he sabut progressar gaire en aquest àmbit. Potser per això – i per preservar la meva salut, tot sigui dit- diumenge vaig esquivar tant com vaig poder les imatges calamitoses que va mostrar TV3 o que es publicaren a les xarxes socials referides a l'1-O. Aquestes mateixes que des de Madrid – des de la púrria més escoriosa qui hi ha, que és molta- han dit que eren un muntatge. I vaig prendre una mica de química tranquil·litzant no fos cosa el meu cor s'embalàs i ni el desfibril·lador que duc incorporat fos capaç d'aturar l'atropell. Tanmateix aquestes circumstàncies personals no són atenuants per haver-me procurat un filtre davant l'horror.

Tanmateix, amb el pas del dies, potser empès per la ràbia que les paraules insultants de na Soraya, n'Hernando i n'Albiol... m'ha provocat, he començat a entrar una mica de fil en imatges i testimonis directes o indirectes de la situació. Encara he estat a temps d'esborronar-me.

Dimecres vaig anar al meu metge de capçalera, un home de bé, moralment i ètica. Servicial. Amb un passat d'Escolta, que va assistir, com moltes persones més, a la missa del nou bisbe auxiliar de Barcelona,  el mallorquí Antoni Vadell, que va oficiar a la Seu. Un home de bé, repetesc. Em va contar que la seva filla, una persona educada en els mateixos valors que els seus pares, va anar a Barcelona i va rebre una porrada a les anques. Havien passat tres dies i encara duia el blau marcat al seu cos. Potser el cop se li esborri però mai, les escenes viscudes al col·legi electoral, se li esborraran de la memòria. La jove patia per una dona velleta que es troba empesa per la turba policial.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2196

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2348

Ca Nostra 26                     


MÉS HISTÒRIES DE LA TERCERA EDAT GABELLINA




Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2203
Sant Francesc d'Assís


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2458
Homenatge Joan Rai. Intervenció de Jaume Fuster
30/09/2017 


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2131
 Reivindicant a Joan Nebot "Rai"


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2196
Francesc de Borja


Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2125
     

EN COS DE CAMISA

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2126
Àngel custòdi

Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2118

Si no fos que la cosa és seriosa i, a més d'un futur col·lectiu, alguns s'hi poden jugar, a títol personal, algunes pessigolles males d'empassar, per no dir lesives. Si la cosa, dic, no fos seriosa podríem mig afirmar que n'hi ha per llogar cadiretes. És cert que com observador m'he situat a una part de la graderia i això, com en el futbol, fa que sigui indulgent amb els meus i crític amb els contraris. Encara que pugui presumir, no només jo, sinó molta gent que ens miram la feta des del mateix bàndol, de tenir seny i de veure les coses amb un puntet o dos menys d'irracionalitat que els que s'ho miren des de l'altre costat. És cert, que nosaltres jugam amb avantatge perquè tenim a l'abast els dos caires – potser el poliedre i tot- de la qüestió, mentre que els altres només tenen una visió focalitzada. Es podia esperar alguna cosa més que el “a por ellos”? Són capaços de pensar alguna altra cosa?

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





Detalls
Categoria: Collaboracions
Vist: 2415


«Fa uns dies molts clars a Barcelona; es veu Turquia».
Apòcrif
 

Subcategories

PODCASTS Nombre d`articles:  80