Els 237.000 €  en què “Timsa” havía valorat l’edifici conegut com Ca’n Tasà , en el carrer Ciutat de Capdepera, s’estimaren excessius per a un immoble pràcticament en ruïnes, el qual, el darrer any, s’havia anat degradant considerablement.

La casa que fou propietat de Joan Moyà Massanet i que a la mort d’aquest fou donada per expressat desig del finat a l’associació de la tercera edat “Ca Nostra” de Capdepera, havia comptat amb possibles interessats en la seva compra, entre els quals alguns estrangers que, segons sembla, feren anques enrere davant les pretensions econòmiques de l’actual propietat.

La intenció del president de la Gent Gran de Capdepera, Pedro Llabata Sancho, era la de contactar amb l’actual propietari de la vivenda annexa, que també fou de Joan Moyà, concretament amb el senyor Antoni Gili Ginard, hereu d'en “Tasà”, per tal de trobat una fórmula conjunta de venda d’ambdues cases, ja que aleshores estaria exhaurit el termini de 25 anys establert en vida per Moyà, de cara a la possibilitat de venda per part de Gili, sempre que la llogatera que des de fa anys habita la casa es trobàs en condicions d’abandonar-la, termini que, segons sembla, finalitzaria el proper any.


Antiga casa consistorial de Capdepera

ARXIU.-   Segons Llabata, fa unes setmanes que l’Ajuntament va decidir fer-se càrrec de “Ca’n Tasà” i escometre  una reforma de l'indret, adaptant-lo a la configuración que reclama un  arxiu municipal en condicions, tota vegada que els baixos de  la Sala  antiga – on actualment reposa l’Arxiu – no acaba de tenir les garantíes de solidesa precises, i sempre es corren riscos.

D’aquesta manera, amb el trasllat de l'Arxiu, es podría escometre definitivament un projecte de transformació de la plaça des Sitjar i, concretament, de la vetusta casa consistorial. Volem recordar que, des del temps de la batlia de Joan Pascual, existia un projecte de remodelació  des Sitjar que incloïa l’esbucament de l'edifici consistorial, amb el consegüent assentament d’un nou Ajuntament en terrenys propers, de propietat municipal, d’uns 3.000 m2.

Fa 20 anys ja es considerava que derruir l’edifici de la Sala era el menys costós. Una volta esbucat – deien els polítics d’aleshores –, es construiria en el solar resultant un bell mirador, s’eixamplaria la plaça i es reorganitzarien els aparcaments, que tanta falta fan al poble. L’espai que restaria alliberat, rere l’enderrocament de l’antiga Casa de la Vila, suposava poder comptar amb un excel.lent panorama visual que abastaria una part important del conjunt del municipi, gràcies a l’alt nivell en què es troba la plaça des Sitjar.   

Bartomeu Melis “Meyme”