Història de la Tercera Edat de Capdepera, 
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”









La vida té aquestes coses, gairebé contradictòries. Decideixes agafar-te uns mesos sabàtics, ho fas públic i a la setmana següent els articles toquen a les baules. No els pots fer un lleig i tancar-los la porta pels morros, com si fossin testimonis de Jehovà o de qualsevol altra congregació sectària.  Perquè els temes et toquen al viu, no només per una mena de solidaritat universal sinó també perquè ho has patit en la pròpia carn. Aquesta setmana en tenia dos. El de Retarding, perdó, Vueling, coses del subconscient, i el d'en Quimi Portet.



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





SOMOS DE AQUÍ



Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer











Dia de sant Pere. Quatre gotes mal comptades que en temps de sequera se'n diu ploure. Uns la beneeixen, d'altres la malparlen, la marmolen, com diuen al País Valencià. Per a uns és mannà diví, per a altres fumera infernal que no fa altra cosa que criar morbo, que no vol dir top-less ni lascívia, sinó malures a les plantes. De fet, l'endemà – potser estava previst?- els pagesos s'afanyaven a esquitxar les vinyes i els melonars perquè no agafin cendrada, que és la manera genèrica d'anomenar els fongs malignes.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

De la mà de l'amic Jusan, les pàgines de Cap Vermell tornen a publicar una col·laboració de Miguel González Quevedo

 Aquest capítol pertany al segon capítol del llibre de poemes ·Epistolario de un renacer” escrit per Miquel G. Quevedo “Un barcelonès de Palma”

L’original és en castellà i la traducció és del propi autor.

 











En el pressupost del 2015 hi hagué un superàvit de 50.223 euros


El passat dia 23 va tenir lloc una xerrada informativa a Capdepera










Si hi ha una cosa que sembla escapolir-se dels terrossos de la incertesa del futur és que ens esperen seixanta nits – reis-vos-ne dels quaranta bíblics, o de les quaranta senalles de putes- tropicals. Perquè a l'hora de pronosticar desgràcies o equinoccis la meteorologia esdevé una ciència exacta, infal·liblement precisa. Seixanta nits que a la immensa majoria se'ns faran llargues, infinites, sucosament suades.  D'altres potser es podrien conhortar amb la il·lusió que tropical és sinònim de  platges solitàries, les caipirinyes o qualsevol fotesa d'anunci publicitari. Tot pot valer a l'hora   d'enganyar el cos. Com a mínim per intentar-ho. 



Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






 Ara, que és època d'exàmens – pam envant, pam enrere- sol passar que els estudiants diuen haver-se quedat en blanc. Hom mai no sap si és que no han ensofronyat prou coneixements dins el rebost de la cervellera o que, ja estotjats allà dintre, s'han començat a mesclar indiscriminadament, com una reacció química sense control. O com una reproducció hipertròfica cel·lular. Tanmateix no són els únics que hi queden, en blanc. A vegades els passa també als actors novells quan estrenen l'obra que durant un curs escolar han preparat amb tant d'entusiasme. O als músics que senyoregen els dits per damunt el reiteratiu blanc d'unes tecles de piano. Probablement, en aquests dos darrers casos hom parla dels nervis, que actuant en no meditada conspiració, afecten els individus i esguerren – si no troben la bona complicitat del públic- estrenes virginals  i debuts històrics. També, tocats per la vena de mossèn Cañizares, podríem parlar de càstig diví per voler desitjar massa coses, per voler-ne fer massa. Ja varen ser expulsats – l'home i la dona- del paradís per voler arribar a ser déu. De la mateixa manera, aquesta dèria d'autorealització – no és una forma, descafeïnada, si voleu- de voler assolir la immortalitat? I això no és voler posar-se a l'altura de la divinitat? I què fa aquesta per evitar-ho, arruixa les mosques de la mateixa manera que ho fa una vaca o un pobre mortal quan, a posta de sol, es veu amenaçat per les picors moscardinianes i ens deixa en blanc.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Poema "Salm de l'amic", amb què Per Orpí acabà l'homilia de la celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs, a Cura. Es tracta d'un homenatge a Ramon Llull. 
 


Subcategories