Ja fa més d'una setmana del 26-J i no sóc ni el primer ni el darrer que encara a dia d'avui no se'n pot avenir dels resultats electorals. I no me'n puc avenir per una senzilla raó o un senzill dubte. Com ha estat possible? Creia, com molts, que la societat estava més escalivada que mai de tants de casos de corrupció que, dia sí i dia també, es donen a conèixer pels mitjans de comunicació. Creia que la societat, almanco, començava a despertar. No del tot, emperò almanco començava a adonar-se que la cosa ja no té gràcia. És a dir, que ja estava bé de la broma, com aquell qui diu. Pel que es veu, aquesta broma no només agrada a la gent sinó que també és divertida i que ha calat entre l'electorat. S'ha entaferrat com un microxip al cervell i la corrupció política és, entre d'altres, un afer com anar a comprar el pa cada dia. Berenar, dinar i sopar i a jeure... Així de senzill. I no és d'estranyar. Si així ho ha volgut la societat espanyola, així serà. Ara bé, això no és d'estranyar dins la societat on vivim, on l'electorat té l'acte de votar un partit com si votàs per treure a qualque concursant de la casa de Gran Hermano
Jo faria un altra anàlisi d'aquesta situació i resultats. De cada dia que passa estic més convençut que no es tracta en realitat d'un duel entre partits polítics. No es tracta ni tan sols de veure qui ha tret més vots. Ni d'esquerres contra dretes. Ni si la suma d'uns partits tendria més escons que la suma d'uns altres. Tampoc és un duel entre els que ho passen malament contra els que són privilegiats. I si m'apurau, ni tan sols és un duel entre rics i pobres. Això és un duel entre la beneitura i el sentit comú, el seny. Així de senzill. Arribam a tals nivells d'idiotesa social que estam immunitzats davant tot el que veim. Les coses passen perquè han de passar, i si no t'agraden te'n vas a un altra país. Idò sí, el PP (com si les sigles volguessin dir-nos Podeu Preparar-vos) ha guanyat. I no han trigat gaire que sortissin noticies al mitjans, casualitat?, que ratifiquen la seva victòria i que només són l'aperitiu del que passarà si en Rajoy aconsegueix formar govern: multes de la U.E. en stand by fins que sàpiguen a qui les han de presentar, xifres que desmenteixen la hiperoptimista propaganda del govern, revelació de noves trames de corrupció i escàndols vergonyosos..., o sigui, tot un festival de la "governabilitat", tal com l'entenen alguns, aquí on habitam.
1- La Fiscalia descobreix que el famós informe policial que va fabricar l'escamot del ministre Jorge Fernandez Diaz no té cap base jurídica i demana l'arxiu de la denuncia sobre el presumpte finançament il·legal del partit Podem per part de Veneçuela i Iran. L'Audiència Nacional dóna una altra vegada per falsos tots aquests arguments.
2- El Govern aprova una pujada de la factura de la llum amb efectes retroactius... des d'abril de 2014.
3- El PP anuncia que també mantendrà contactes amb els partits independentistes per negociar la investidura de Mariano Rajoy. És el mateix PP que, fa dos mesos, criticava el PSOE per contactar amb els independentistes per a la investidura de Pedro Sanchez.
4- El Govern aprofita els divendres al vespre per anunciar que haurà de treure una altra vegada doblers de la vidriola de les pensions per abonar la paga extra d'estiu; la caixa de la Seguretat Social està arruïnada i probablement acabarà l'any amb un dèficit de 18.000 milions d'euros. Quan en Rajoy va arribar al poder, el fons de reserva tenia 66.185 milions. Avui està en 25.176 i, a aquest ritme, en dos anys més la vidriola s'haurà exhaurit.
5- Albert Rivera afirma que mai va vetar en Mariano Rajoy.
6- Veneçuela desapareix de les portades dels diaris i torna a ser un país estranger més.
7- Dimiteixen importants càrrecs del PP de Palma per la presumpta corrupció inacabable... Ajuntaments de ciutats importants són escorcollats per la policia.
Davant tot això, la societat ha donat el seu vistiplau a tot el que està passant. Sense gairebé reaccionar, es podria dir. I la pregunta és, a parer meu: és normal això dins una societat suposadament culta i democràtica d'un estat de dret? És normal que un partit que governa qualsevol estat sigui investigat per presumpte finançament il·legal i que sigui considerat pels jutges una estructura corrupta, i que així i tot la ciutadania no deixi de recolzar-lo electoralment amb els vots? El vertader canvi, el canvi que vendrà de debò no passarà per depositar un sobre amb una papereta dins una urna. El canvi vendrà a conseqüència de la gent desperta que sàpiga fer veure a la resta de la gent les coses tal i com són. La realitat crua i esfereïdora.
Estam en ple estiu i dir que far calor és una cosa ben normal. El que no seria normal seria dir just el contrari. Ara bé, una cosa és fer calor i una altra cosa són les onades de calor forta. Onades de calor que ni tan sols els més veterans recorden. Passen coses serioses referides al medi ambient. Tothom calla i ni tan sols demana. Són coses que passen. El mateix passa amb els resultats electorals. S'ha de normalitzar dins el nostre enteniment. És el que hi ha. Votar no és acontentar o perjudicar el teu adversari ideològic. Votar és fer-se una pregunta: a qui podrien perjudicar uns determinats resultats?
