Poema "Salm de l'amic", amb què Per Orpí acabà l'homilia de la celebració de Sant Bernat de Menthon, patró dels muntanyencs, a Cura. Es tracta d'un homenatge a Ramon Llull. 

 

       SALM DE L’AMIC

No t’allunyis, Amat. La nit és fosca
i llarg el meu camí. No, no t’allunyis.

Encén el teu fanal davant ma petja.
Desferma rius de música
que ofeguin els lladrucs dels cans salvatges.

Les meves mans de jove
mendicaren amor per les finestres,
ompliren els graners de joies vanes.

Mes un dia tocaren a la porta
del teu casal patern: Tu m’abraçares
i em llescares Amor damunt la taula.

Canviares el nord de mes follies
i ungires el guaret de pluges fortes.

Ara tot és novell: l’ànima nua,
retorn cap a la Pàtria,
retorn cap a la Llar per la drecera.

Prodigarà raïms la vinya eixorca
i aroma el fonollar, i en la bardissa
salmejaran ton nom les caderneres.

Redreça mes pregàries,
i encalçaran estrelles
com els xiprers extàtics de l’ermita. 

Desvetla mes petjades
i escamparan ta Llum per les riberes
que escalfa de buidor la Mitja Lluna.

La tasca d’estimar no m’és feixuga,
mes la nit de l’exili és massa llarga.

¿Quan cridaràs l’anyell de sang frisosa
que, enfora de la Pleta
pastura desconhort i beu nostàlgia?

Esmola el ganivet, tala ma gorja,
i estremirà el fenàs de la garriga
un baptisme de sang enamorada.

 
Pere Orpí Ferrer (1965)

650 aniversari de la mort de Ramon Llull
(1232-1315)