Si vostè, benvolgut lector d’aquestes endemeses d’en Croquet i el seu amu, té la seva casa inclosa en el sector des de la volta de can Jeroni Climent (es llegeix devers el “Syp” o “Electrico-Hidràulica”) fins a l’antic hort de can March, si no ho sap, hauria de saber que vostè pertany, postalment, a Cala Rajada.

Havent de repartir cartes per la part alta de l’avinguda Joan Carles I, una persona nouvinguda, de fora, sense cap lligam veïnal amb el poble, en pot sortir ben embullada, per molt capacitada que sigui, com és el cas dels empleats (abans funcionaris i actualment en vies d’extinció o privatització), de Correus – el mateix que passa amb altres entitats i col·lectius més propers – quan, ni més ni manco, es topen amb l’adreça de la correspondència a repartir que ha de posar, necessàriament: Vía Joan Carles I, núm. tal, 07590 CALA RAJADA, malgrat correspondre, posem per cas, a can Toni Fil o als blocs de cases del començament de l’avinguda, a partir de l'“Eroski”.

Quasi res, diu el marqués!

I com que en Croquet i el seu amu habiten per aquells indrets, se'n fan creus que en lloc de Capdepera hagin de posar Cala Rajada perquè les cartes arribin més aviat. El nostre canet protagonista estava empipat, l’altre dia, i també dos dies abans, i així mateix la setmana passada, quan s’adonava que no arribaven cartes al seu domicili.
Aquest fet el decidí, tot seguit, i així ho va fer, a encalçar qualsevol motocicleta de color groc que li passàs per davant, inclús s’aferrà a la bolla del darrere de la furgoneta d’en Joan Bessó, que reparteix els certificats, i si no hagués estat que en Joan va veure que el ca volava, ben segur se l'emporta fins a Son Moll… No n'hi havia per tant, Croquet!

Tant l’amu com el canet poden confirmar que, a casa seva, la correspondència arriba cada deu o quinze dies, fermada en un paquet i amb epístoles endarrerides, la major part de les vegades. ”Idò, si voleu les cartes cada dia, anau a la gran oficina de Cala Rajada, on les guarden, i allí les podeu retirar”, informà a ambdós el carter d’aquesta setmana (la propera serà un altre, i a la següent, tal volta, un de nou) i així un no pot fer ami-tats duradores…

I és què el despatx del costat del antic bar Nou, del carrer de la Llum, vora la plaça de l’Orient, és regentat únicament per una sola persona, que t’envia a Cala Rajada per a segons quins assumptes. Si poses Capdepera a les cartes de l’avinguda, s’envien a aquest despatx i d’allà es remeten a l’oficina del port per al repartiment. I passen dies, això porta el seu temps i sembla un desgavell. No és estrany que pobles d'idèntica densitat que Capdepera ja reclamin en contra que els vulguin tancar Correus, o que a zones turístiques en les quals ja no hi ha servei, els usuaris s’hagin de desplaçar a molts de quilòmetres enfora per a retirar la correspondència. Fruit dels temps que corren, dels ”whatsapps”, els “e-mails” i altres herbes tecnològiques.

Emperò el carter d’aquesta setmana, de l’avinguda, ha assegurat a en Croquet i el seu amu que Capdepera no està inclosa en la reestructuració indicada i que per tant conservaran a qui l’administra. A en Croquet, quan sent això, l’envaeix una tos seca, però seca, com si hagués fumat . L’amu, que el coneix més que ningú, sap que aquella tossina canina és preludi de tot el contrari del que ens assegura el carter de l’avinguda…

– Pobra Capdepera, si també es queda sense Correus! – s’atreveix a pronosticar en Croquet, amb expressives remenades de cua.