– Abans només hi havia abelles i vespes – pontificava en Biel de can Domingues, nét d’un dels més caracteritzats apicultors de la contrada –. Això de vespa germànica deu a ser perquè en vénen molts, de germànics, per aquí, i ens les porten del seus país… I que no ho veus?

El manescal, don Bernat de ses Cloves, militar retirat i professor de llengües vives, exclamava:

– Sí, i només pica els de la seva espècie, els que deuen parlar com ella. Ara, a l’estiu, per aquí, entre nosaltres, n’hi ha a balquena de germànics, la qual cosa, betzol!, no es sinònim de germanos, o sigui alemanys, que d’aquests sí que n’hi ha estolades, sinó que dins el sac també hi pots posar anglesos, suecs, danesos, etc. I d’Àsia també en tenim; d’asiàtics, volem dir, no de vespes asiàtiques, que res a veure tenen amb aquells altres.

– Per tant – insistia en Biel –, vós que heu estudiat, no deveu trobar gens estrany que els animalons s’hagin volgut obrir pas cap als nostres indrets, si tenen aquests lligams i si només piquen els seus! – I tot hom es foté a riure, deixant-lo bocabadat.

I és que en Bernat, de cognom s Tudurí i Tudurí -- per partida doble, o Tudurí al quadrat, com braveja ell – el qual passa els estius al seu xalet dels Pelats, és una eminència que es fa escoltar a les tertúlies matineres del “Juva”, on també hi van a parar, qualque matí, en Croquet i el seu amo. En Joan li guarda croquetes, a Croquet, perquè li ha fet creure que les condimenta aposta per a ell, però el ca (que no té cap pel de colló), per tal de menjar les sobrances del berenars que allí se celebren, amb bots i xicalènies, es fa l’agraït, i més si va rodó de pa de can Colau, flonjo i amb molta molla. Precisament, és el forner qui ha mogut la conversa perquè diu que les abelles que tenen la seva residència a la falda del Puig Seger, vora la seva caseta, han picat més d’una vegada els indiots i les farallones del seu ranxo de races autòctones situat a la vorera de la carretera del cementeri.

En Meyme també era al Juva, perquè es Vinero li va dir que la sala de l'antic cinema – on en Meyme encara té arrels endinsades -- està ben buida, desprès que ha emigrat d’allí la Creu Rotja, i que es podria aprofitar per fer-hi un cinemaparkmóbil i donar cabuda a un bon nombre de cotxes. I si és massa petit (per mor de l'enorme buc on hi ha els excusats i banys que, per compte del veïnats, es feren quasi ben al mig del local, entemps de na Maria Orts, per a encobeir un Centre Jove del qual jamai s’ha tornat parlar), tal volta caldrà aprofitar la gran pantalla que encara està allí instal·lada per a projectar els partits de futbol del Mallorca ( ja que el Juva és la penya local d’aquest club), però com que no hi ha butaques, hauran d’asseure's al trespol…Veurem si quallarà, la cosa!

Idò, en Meyme els vacontar, a aquells homes i a en Croquet i al seu amu, que la seva germana Marigerma, fa uns mesos, abans que es parlàs d’aquesta invasió, al porxo del depòsit d’aigua de casa seva, va trobar un eixam semblant al de les fotografies que s’han publicat. Però, resulta que na Marigerma es filla del cos de bereiolers,ja què, no de bades, el seu pare i el seu avi foren uns dels apicultors més actius de Capdepera, els quals, arribaren a comercialitzar la mel casolana que produïen ells mateixos i, encara ara, bereiolers de fora poble tenen instal·lades les seves caeres, les casetes d’abelles, als mateixos llocs on l’amo en Jaume i mestre Tomeu Saletes les tenien. De manera que na Marigerma, amb la sapiència dimanant dels seus ancestres en aquests afers, amb premeditació, traïdoria i nocturnitat – sobretot nocturnitat, ja que de nit els bitxos estan dormits –- va aconseguir desallotjar aquella espècie de cervell – talment ho semblava, aquell eixam – i l'enterrà perquè jamai se'n parlàs pus. Encara no havia sortit a la llum l’anunci de la Vespapp, de la UIB, i per això no va donar compte de la troballa.

Fou un tema ben entretingut el d’aquell matí al Juva. Inclús hi va haver gent que digué que l’anagrama GALP de la nova benzinera low cost no hi té res a veure, malgrat la coincidència d’inicials amb el Grup d’Actuació Local Preventiva de la Policia de Ciutat. N’hi ha que tenen molta imaginació…, però aquells arguments, almanco, varen aconseguir que la tropa allí congregada deixàs de parlar del sempitern tema de la corrupció que ocupa, encara ara, malgrat els resultats electorals, les tertúlies d’aquest país de Rinconete y Cortadillo…