LOS GUÍAS


Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer



 










 

L'educació per a adults no ha de fonamentar-se en el supòsit que l'alumnat «necessita un títol per a col·locar un pot a un supermercat» (paraules de la directora del CEPA Joan Mir i Mir)
- - - - - - - - -
(Frans Carlgren, a Education towards freedom (Educació per a la llibertat), defensa qu l'educació primària i secundària tenen com a objectiu l'adquisició de la llibertat de pensament i no és, com ens vol fer creure un col∙lectiu amb massa pes, un camí cap al món laboral, i molt menys el món laboral que ens pinten)


Diuen les cròniques messetàries que n'Aznar està molt enfadat amb en Montoro. O la seva agència tributària, que si fa no fa és un dels seus braços executors. N'Aznar l'alliçonador de moral pública ha estat filtrat com un vulgar estafador, com un exemple de mal ciutadà. Hisenda ha segellat allò que molts crèiem, que no era tan bona persona. No sabem perquè s'enfada tant si tanmateix ja ho havia fet públic. Un dia va dir que qui era l'estat per prohibir-li conduir moix o bufat. Seqüeles de neoliberalisme a ultrança. També deu pensar que contribuir amb la seva riquesa personal és anar en contra d'aquesta doctrina que tant va defensar  i calafatejar el socialisme.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:













Història de la Tercera Edat de Capdepera, 

contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”


Acta fundacional



Deuen ser molt poques les persones que poden aconseguir que un territori estigui en deute amb elles. Crec que això només està a l'abast dels genis. O a les banalitats d'alguna estrella mediàtica, la llum de la qual, tan resplendent com efímera, se sol  confondre amb raigs profitosos i saludables. Ara bé, no sé tampoc si hi deu haver persones que estiguin tan en deute amb un territori o poble com jo ho estic amb Sueca, pàtria fusteriana.

No en faré un inventari perquè pecaria de supèrbia i més d'un podria pensar que, enaltint els meus amics suecans, allò que faig és enaltir-me a mi mateix. També correria el perill de, per citar els que tenen un nom més reconegut, no consignàs per oblit o per raons d'espai els altres que conformen la geografia, física i humana, de Sueca i que també m'aporten rèdits inestimables. Tota pedra fa paret, diuen per aquelles terres. Tanmateix, com si en fos una mostra, citaré dos elements sensorials impagables: l'olor de taronger florit de les vesprades primaverals o tots els colors del verd que a la vista s'escampen dels arrossars, amb l'aigua que inunda els camps i la fauna variada que s'hi envola.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Observant



Del Libro “Casialgo” de Marce López Sirer







Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (IV)


 

JAUME BLANES






Allò que la lectura ensenya al lector,

les imatges ho ensenyen als illetrats,

als qui només poden percebre amb la vista,

ja que en els dibuixos els ignorants hi veuen la

història que haurien de llegir, i els qui no

coneixen les lletres descobreixen que,

en certa mesura, poden llegir.

 

 

El meu amic Montoro m'ha tornat a escriure. Bé, ell directament no. Els funcionaris de l'Agència Tributària. Em diuen molt amablement i amb un llenguatge difús que la meva situació amb hisenda es troba regularitzada. Llavors, la missiva es perd garangolant-se per un llenguatge administratiu sobre procediments i recursos possibles a la resolució executada. Enlloc hi veig un disculpi les molèsties ocasionades, ni molt menys on puc recuperar -en moneda de curs legal o en espícies-  la gasolina, el temps perdut i el tiquet de l'hora invertits per tal de demostrar que som un ciutadà condret -exemplar seria massa alta distinció-. La meva paraula, segons la resolució, ha estat vàlida i allò que vaig consignar a la declaració de la renda de 2013 va ser-ho d'una manera honesta i ajustada a la llei. Per tant, la mà llarga del ministre ha quedat sense l'import de la multa i sense un parell mallorquí d'euros que em vaig poder desgravar.

Estic segur que rere el zel del ministre no hi ha cap qüestió particular, sinó que forma part de controls aleatoris d'hisenda a la percaça del mínima espipellada presumptament defraudada per contribuents anònims. Dic mínima si es compara amb el que, suposadament, deu José Maria Aznar – qui és capaç d'alliçonar-nos de com s'ha de comportar un bon espanyol- o amb el que diuen que deuen en Mario Conde o Intereconomia  - veus també acreditades de docència solvent sobre com ser bon patriotes (espanyols) i com comportar-s'hi-.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:



Pajarillos

 
Del libro “Casialgo” de Marce Lopez Sirer

 
Na Caty i en Joan volen compartir en tots voltros  aquests escrits.


" Es usted el señor Daniel Santa-Clara, preguntó la voz, Sí, soy yo, Llevo semanas buscándolo, pero finalmente lo he encontrado, Qué desea, Me gustaría verlo en persona, Para qué, Se habrá dado cuenta de que nuestra voces son iguales, Me ha parecido notar cierta semejanza, Semejanza, no, igualdad, Como quiera, No somos parecidos solo en las voces, No le entiendo, Cualquier persona que nos viese juntos sería capaz de jurar que somos gemelos, Gemelos, Más que gemelos, iguales, Iguales, cómo, Iguales, simplemente iguales …"









Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (III)


PERE FERRER I LLITERES






La vaig rebre amb la resignació de qui engospa una pessigada de monja. Veure paperets amb les orelles grogues dins la bústia em posa de mal humor. Una enrampada de mala llet et cova fins que intentes esbrinar d'on prové l'avís de correus. Una multa d'un radar amagat, una notificació d'hisenda... Moltes vegades dus sort i és una tarja bancària o un llibre. El darrer cop que vaig rebre la visita va venir de part de don Cristóbal. No va ser ell directament, sinó l'agència tributària. Em reclamen que demostri que puc descomptar-me uns diners – ben pocs- de la base imposable. Però l'eslògan aquell ens ho va deixar clar, que hisenda som tots. I tu, abnegadament, perds un matí de la teva existència per demostrar que ets un ciutadà honrat. La presumpció d'innocència va per boldrons. I  mi, aquesta vegada, no em va tocar la seva beneficència. Ni tan sols vaig prendre conhort amb allò dels justos per pecadors. Vaig arreplegar els dos papers que em demanaven i els vaig lliurar dins la fredor d'un finestró administratiu.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:









Personatges d’ Antoni Flaquer “Coix” (III)


SALVADOR GELABERT






Subcategories