inici

Cap Vermell

Camerthon i Capdepera

Quan l'actual govern Balear prengué el càrrec tres anys ençà, la directora general del Consell de Mallorca per la Igualtat, Nina Parrón Mate, va pensar que ja era hora de que Mallorca començàs a homenatjar a una llarga llista de dones que han tengut una influència important en la Història de l'illa.





El 2016, el Consell de Mallorca va rendir tribut a Catalina Homar de Valldemossa, la suposada amant del famós arxiduc Lluis Salvador, la qui ajudà a espargir les seves propietats per tota la Tramuntana. L'any passat, el tribut fou per la resident alemanya de Pollença, Clara Hammerl. Que hi residia des de feia molt d'anys ençà. Dona de Guillem Cifre de Colonya, el fundador de la cooperativa del banc d'estalvis. Hammerl era originaria del que avui és Polònia, llavors Prússia. El 1908, després del suïcidi del seu marit, esdevengué la primera dona directora del esmentat banc. També es dedicà a l'ensenyament progressista que ella i el seu marit havien establert a Pollença.

Aquest any, el Consell de Mallorca té previst rendir tribut a la famosa paleontòloga britànica i capdavantera del camp de la arqueozoologia Dorothea Bate que nasqué a Gellydywyll, Carmarthonshire, el 1878, reconeguda entre altres coses pel seu descobriment transcendental a Capdepera, el 1906. El 1898, quan ella tenia 19 anys, va aconseguir una feina al Museu d'Història Natural de Londres, endreçant pells d'ocells a la sala d'aus del departament de Zoologia, per després endreçar fòssils també. Amb tota seguretat, també fou la primera dona científica en ésser contractada al mateix museu. Hi estigué allà devers 40 anys i aprengué també molt dels camps d'ornitologia, paleontologia, geologia i anatomia. Hi treballava d'acord amb el que diríem avui “anar a escarada”, pagada pel numero de fòssils que era capaç d'endreçar. El 1901 Bate va publicar el seu primer periòdic científic “A short account of a bone cave in the Carboniferous limestone of the Wye valley” publicat a la revista Geological Magazine , envers óssos dels mamífers del pleistocè. El mateix any, visità Xipre, on hi va romandre 18 mesos pel seu compte, cercant óssos i descobrint fins a dotze nous depòsits dins osseres a les coves, entre ells óssos d'hipopòtams pigmeu. El 1902 amb l'ajut i amb prou feines guanyat de la Royal Society descobrí dins una cova, als turons de Kyrenia una nova espècie d'elefant pigmeu, que ella anomenà Elephas Cypriotes, i reportat poc temps després i descrit en un article de la Royal Society. Mentre estava a Xipre també solia observar mamífers i aus vives, dissecant-los i preparant informes de tot vessant, com per exemple el de la ratapinyada de Xipre (Acomys nesiotes) i el d'una subespècie d'ocell paregut a un busqueret (Troglodytes troglodytes cypriotes).

Més envant emprengué expedicions cap a altres illes de la Mediterrània, com per exemple Creta, Còrsega, Sardenya, Malta, i per descomptat les nostres illes, fent públics tots els informes envers la seva fauna prehistòrica. Fou aquí a Mallorca, el 1909, on va descobrir el famós Myotragus Balearicus, fins aleshores una espècie desconeguda de la subfamília dels caprins. Era simplement mig xot i mitja rata, conegut posteriorment com a cabra muntesa balear, també vivia a Menorca fins a la seva extinció, al voltant de 5000 ençà. I fins que Dorothea Bate no feu el seu descobriment en una cova de Capdepera era pràcticament desconeguda la existència d'aquest animal. Encara avui no es sap no gaire cosa envers la presència de Dorothea a Mallorca i és per això que serà homenatjada aquest any. Només una biografia s'ha escrit envers la seva vida a Mallorca, la de Caroline Schindler, que inclou dos capítols que xerren de la seva vida a l'illa.

El Consell de Mallorca ha comprat el drets d'aquests dos capítols, que estan essent traduïts al català i la pròpia autora ha acceptat redactar el pròleg dins un llibre que veurà la llum a les darreries d'estiu. A banda del llibre també es publicarà un còmic comptant la seva recerca a Mallorca, que aleshores era extremadament temptadora.

En principi, els seus pares no li permeteren anar a Mallorca sense una tutora i trigaren mesos en trobar-ne una que estigués capacitada per a venir a una illa que si més no aleshores era considerada un poc llunyana i incivilitzada. Així i tot, Dorothea aconseguir arribar a Mallorca i en una cova d'un penya-segat de Capdepera, que va tenir que escalar per accedir-hi amb una corda, fou on descobrí la rata-xot. El més destacat de tot aquest homenatge per part del Consell, amb el programa “Mallorca té el nom de dona” serà la descoberta d'un bust de la mateixa Bate al centre de Capdepera cap a finals d'any, com també un cap de setmana oficial en el seu nom i sortides amb vaixell instructives organitzades per l'Ajuntament de Capdepera cap a la cova on Bate feu el seu magnífic descobriment.






Nina Parrón també va dir que li agradaria agermanar Camarthon, on va néixer Dorothea, amb Capdepera i convidar al batle a la llevada del vel que també hi haurà al seu poble. Nina està molt orgullosa d'aquest projecte i de donar a conèixer la tasca de dones extraordinàries a Mallorca. “Allò que és realment impressionant envers Dorothea és que durant tota la seva carrera també havia d'encarregar-se dels seus pares i la de Mallorca fou la seva darrera expedició. Després del descobriment es passà quasi tot el seu temps cuidant als seus pares i fent de guia a altres expedicions emperò cap més pel seu compte. Des  que vàrem començar aquest projecte, molts d'ajuntaments s'han capficat de cada vegada més i cada vegada més també places, carrers, edificis i parcs han estat batejats amb els noms de dones que han tengut una influència destacada a nivell local. L'any qui ve publicarem un llibre envers totes les dones que han tengut un impacte important a la història de Mallorca. També volem que el govern britànic s'impliqui, ens agradaria també de disposar del còmic, que està fet a partir dels dibuixos de Dorothea i traduïts al anglès. El cònsol alemany d'aquí estava molt entusiasmat d'haver-se implicat l'any passat i esperam que la ambaixada britànica a Madrid respongui de la mateixa manera. Aquesta dona anglesa forma part de la història de Mallorca i ens agradaria que la comunitat britànica ens ajudàs a reconèixer els seus assoliments. Diu Nina Parrón.

A part de tot això, Dorothea suposadament es sentia assetjada sexualment pel Vicecònsol britànic a Mallorca. “No tenc res en contra dels homes vells que intenten fer l'amor cap els altres, emperò no ho haurien de fer des de posicions oficials.” Segons el Daily Telegraph: es passava els seus dies caminant o damunt un cavall, travessant territoris eixuts i estibats de lladres, dormint dins cabanyes i cases plenes de puces. Caminava per llocs inundats per arribar a penya-segats i coves on havia d'esforçar-se al màxim per accedir-hi, plena de fang i brutor, mai sense la seva capsa d'insectes, el seu sac, martell i xarxes i després dinamita.”


Traducció d'un article del Daily Bulletin de dia 1/07/2018. És curiós el fet que, d'aquí, hagi estat Capdepera el centre dels seus descobriments.

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:










Tercer sector:
“L’acció social en marxa”










Horaris C E Escolar