inici

Cap Vermell

Arran de la Comunitat de Regants de Capdepera (2)

De molins fariners, amb teules, drapers i de paper a Canyamel


 

  D’un arxiu del meu progenitor, Jaume Melis Mayol “Mengol”,  he extret dades per a completar una mena de memòria destinada a arrodonir un expedient històric referit als orígens de  la Comunitat de Regants del torrent de Canyamel, del qual em correspon tenir cura, després dels canvis de junta directiva que la Comunitat de Regants de Capdepera (on queda inclosa la de Canyamel) ha efectuat. Vet aquí el resum d’aquest segon article, continuació del ja publicat fa dues setmanes:

 Yartan.- Les correnties d’aigua de superfície més importants del terme municipal de Capdepera són les del torrent de Canyamel,format per la unió de les d’es Molinet i de na Maians, zones on es concentra la major part de la superfície irrigable i dels molins hidràulics. Quan les aigües d'es Molinet  s’uneixen  amb les de na Maians, el torrent passa a ser conegut com de sa Farinera. Des de finals  del segle XV hi ha documentats, en el cadastre del Marquès de l’Ensenada, dos molins amb dues rodes al torrent de Na Maians, dues moles que, encara, es conserven dins el casal, les quals tenen un diàmetre d'1,20 m i un gruix de 20 cm. A la paret de darrere les moles existeix una cavitat en forma d’arc de mig punt, una característica molt comuna dels molins d’aquest districte de Llevant, que, com ja us contàvem als prolegòmens d’aquests articles, amb dades nascudes de fonts properes al Llibre del Repartiment del Rei Conqueridor de Mallorca, s’anomenà Yartan.


Molí de sa Farinera.-  Aproximadament 800 metres abans que el torrent de na Maians s’annexioni al de sa Farinera existeix una parada (antigament anomenada azud) destinada a distribuir l’aigua cap a una síquia de 65 cm d’ampla per 1,40 m de fondària, amb una cota de 120 metres de recorregut i una alçada de sis metres. Compta amb un respatller lateral, que condueix fins a un safareig amb capacitat per a 210.600 litres, el qual disposa de tres vessants o sortides d’aigua, destinades a reguiu, i un cup de set metres de fondària amb un volum de 5.460 litres.


Sa Farinera. Safereig i sèquia

Antigament, resultava lògica la demanda de pagament d’una renda en els productes emmagatzemats, per part del Rei i el propietari de les possessions que tenien horts a les zones productores de blat, ordi, lli o cànem . El pagès, l’amitger, havia de pagar impostos com en el cas de l’oli i el vi. Productes que s’havien sembrat i conreat dins el sector dels sistemes hidràulics originals, després de la Conquesta, per la qual cosa continuaven subjectes al pagament d’una renda. És destacable, en aquest sentit, un arbitri sobre les figues, de temporada més curta que els cereals, malgrat poder ser, aquelles, conservades com acops secs durant un cert  temps, cosa per la qual l’impost era un 20 per cent més reduït.


Cup del molí de Na Maians

Molins amb teules.- Al segle XIV existien els “molins teulats”. La possessió de na Maians – de la qual és ben  segur que el company de Cap Vermell i historiador, Josep Terrasa, en sap un bon tall –, la torre del Trepig (torre de Canyamel), can Massanet i sa Farinera aixoplugaven una maquinària de rodes verticals. El de na Maians i el de sa Farinera destacaven per les seves grans dimensions, desmesurats en la construcció, que no concordaven amb les proporcions d’altres molins identificats com a andalusins (recordau al-Andalús), més petits i amb aparells més senzills. La síquia voluminosa i de llarg recorregut de na Maians resultava fora de mida respecte als horts de rec i les parcel·les. Rebia l’aigua de sa font de na Mateva, de sa Clova de Jaume d’Orpí i del molí de s’Alzinar. Es tractava de molins fariners (de blat) i, així mateix, drapers (elaboració de premsat de llana, mitjançant mecanismes amb martells), font de quantiosos ingressos per part dels propietaris feudals del segle XVI, que adaptaren les dues moles existents, indistintament, per a cada una de les esmentades funcions.


Font de na Mateva

Molins de paper.-  En una descripció de l'arxiduc Lluís Salvador es llegeig qué "enfront de Canyamel es poden localitzar dos molins de paper quasi en ruïnes, just abans de trobar el safareig o llacuna d’aquell indret". Podria tractar-se dels molins de can Prohens, de can Deià o de can Pedrera, documentats tots ells al segle XV i que s’havien reconvertit en “molins paperers”, aprofitant, possiblement, gran part de la maquinària ja existent per als “molins drapers”.



Sistema hidràulic més comú

Bartomeu Melis “Meyme”

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:















Tercer sector:
“L’acció social en marxa”

Horaris C E Escolar