Aquest estiu s’han tornat a batre rècords de temperatura de l’aigua, de manera que, com l’estiu passat, s’han tornat a produir episodis d’onades de calor.


Cap Vermell publicà, el 26-05-2008, per primera vegada a internet, el documental que explicava les claus de la desaparició del tren a Llevant. El reportatge de trenta minuts explica les raons per les que el tren hauria d'arribar a Cala Rajada. El treball d'investigació va dur els seus autors, Agustí Torres i Miquel Piris, a viatjar des de Mallorca a Catalunya, Galícia i Suïssa per anar recopilant informació i raons a favor del ferrocarril al nostre país.

                     


 Hi ha o hi han més dies que llonganisses?


En una comunitat autònoma on l’especulació immobiliària, la construcció de luxe, els usos turístics d’habitatges i la precarització de les condicions de vida estan descontrolats.


 Per Bartomeu Melis “Meyme”   








 


Jusán amb el seu fill i en Marce López



 Per Carlos Capó










Per Miquel Piris.




"...es veu que a Mallorca encara falta gent i cotxos per a justificar un tren com el de Llevant. Es veu que Mallorca és una terra tan pobre que mereix ser menyspreada pels pressupostos generals de l'Estat per a sempre, no els hem generat prou beneficis en aquests vint-i-cinc anys. Que en som de pobres!




Per Bartomeu Melis "Meyme"



 "El trobàvem pel carrers del poble conduint una “scooter”  de clar color blau, sempre amb el seu cos ert, quasi mirant cap el cel. Per mor d’aquesta positura sobre la motocicleta va haver d’assumir el afectuós apel·latiu que, els tafaners i tafaneres de la vila d’aquells temps, li atorgaren: “el vicari Miraboires”.




"La majoria d’aquells joves hem tirat la tovallola. No hi ha res a fer. L’Estat ens dona l’esquena, els polítics d’aquí no representen ni representaran mai res a Madrid i la societat illenca està desmotivada i aigualida per la massa de gent que ha vengut a viure a Mallorca en aquests vint i cinc anys. Res és com era fa un quart de segle, però hi ha coses que continuen sense canviar". 
Miquel Piris


per Miquel Piris









Bona part dels lectors de Cap Vermell segurament ja sabeu que dia dos de setembre els meus pares varen patir un xoc frontal amb un jove del poble a la costa dels pujols, just damunt la curva. Veient com van quedar els cotxes, resulta mal de creure que tots tres siguin vius encara que mon pare ha passat per una operació quirúrgica que arrossegarà estona i ma mare encara està curant les quatre costelles rompudes. Però són vius!



Bartomeu Melis "Meyme"
.

 

 

L’illa ha callat tots els mals que patia.
Damià Huguet

«El sol era erm. L’objectiu era cobrir-lo amb una catifa de verdor».
Wangari Maathai




Per Llorenç Tous







Massimo viu a Calàbria. (Itàlia)




Viure en el món paral·lel dels polítics 

Per Llorenç Tous








Leandro Fuster Poza


per Miquel Piris
.

La Biblioteca del Golea (47)
 
Un homu i unes crosses
 
Miquel Llull
Bibliotecari del Golea



ELS HOTELERS HO TENEN CLAR

Subcategories