En aquest apartat final de conclusions farem un breu repàs de les idees principals que han sorgit de l'elaboració d'aquest seguit d’entregues sobre la dècada dels anys 30 a Capdepera.
La primera de les idees principals, que ja comentàvem en la secció introductòria, té a veure amb les fonts utilitzades per a la recerca. En primer lloc, cal dir que la parcialitat de la documentació utilitzada, pel seu caràcter oficial i per la depuració a què va ser sotmesa, no ens ha permès abordar aquest episodi històric des d'una perspectiva més àmplia. La informació recollida de l'Arxiu Municipal de Capdepera, tot i ser molt valuosa, és incompleta i ha hagut de ser contrastada i cotejada amb diverses fonts bibliogràfiques (que a més són escasses).
Malgrat això, no hem pogut solucionar alguns buits, com la filiació política dels membres de les Gestores nacionals. En aquest sentit, lamentem no haver pogut accedir a altres tipus de fonts, com podrien ser memòries o conjunts epistolars que ens haurien permès estudiar la guerra a Capdepera des d'un punt de vista més personal i potser completar alguns dels interrogants que ens han sorgit amb l'anàlisi de les fonts comentades. No obstant això, elements com el pas del temps, la repressió que van patir molts dels protagonistes dels fets i, en cert sentit, el context en què hem investigat, han impossibilitat aquest accés.
En segon lloc, cal posar de relleu la incidència capital de la repressió per a la conformació del nou règim nacional. Tot i que aquesta afirmació no és nova, es pot confirmar en el desenvolupament dels fets analitzats. Les depuracions polítiques immediatament posteriors al cop d'Estat van servir per evitar qualsevol tipus de reacció de tendència esquerrana i així garantir la continuïtat de l'alçament, almenys als llocs en què aquest va triomfar. Aquest tipus de repressió es pot observar clarament en les vivències de la família de Xerafí Nebot (secretari general de l'Agrupació Socialista de Capdepera) recollides a partir de l'entrevista a la seva filla Magdalena Nebot.
Tanmateix, la repressió posterior, tant física com política, anirà dirigida a la desarticulació no només dels partits contraris al nou ordre, sinó de tot tipus de manifestació política de la vida pública aliena al Moviment Nacional. D'aquesta manera, es comença a donar forma a una de les característiques principals del règim franquista: la no integració i marginació dels vençuts a la Guerra Civil i creació d'una majoria social apolítica que servirà per perpetuar la dictadura, davant la inexistència de veus o idees crítiques i discordants.
Finalment, hem de destacar que la vila de Capdepera comptava, abans del cop d'Estat de 1936, amb una sèrie de característiques pròpies que hem descrit al llarg d'aquestes pàgines. Entre aquestes particularitats (com el substrat del protestantisme) ressalta sobretot el fort arrelament socialista del municipi que, tanmateix, no sembla haver condicionat el triomf de l'alçament. Tot i que ja hem comentat les causes, segueix sent estrany la nul·la resistència oferida pels grups i partits d'esquerres, més quan fins al moment s'havien donat dues qüestions importants.
Per una banda, el republicanisme i el socialisme gabellins havien estat, des dels inicis del segle XX, estretament units, fet que va suposar la inexistència de conflictes o disputes entre ambdós sectors (fet que en altres llocs havia causat el debilitament de l'esquerra). Aquesta afirmació es corrobora tenint en compte la distribució d'organismes com la Comissió Gestora de març de 1936 o el Comitè d'Enllaç del Front Popular, que contenien representants tant del socialisme com del republicanisme sense que hi hagués conflictes entre ambdós.
Per altra banda, cap a la dècada dels trenta, a la vila va culminar el procés de radicalització del socialisme, manifestat en dos esdeveniments: la unificació de les Joventuts Socialistes i Comunistes i la creació, a partir de l'escissió d'alguns líders de l'Agrupació Socialista, d'un partit comunista anomenat Radi Comunista. Ambdues qüestions fan que sigui més difícil comprendre per què aquests col·lectius no es van enfrontar als alçats al juliol de 1936.
Repassades les idees principals d'aquest treball i, a mode de conclusió, queda descartada la hipòtesi que plantejàvem al principi d'aquestes pàgines, referent a la importància del substrat republicà gabellí. La seqüència històrica de Capdepera és paral·lela a la d'altres municipis mallorquins en què la tradició política d'esquerres era més dèbil o fins i tot inexistent. Per tant, el paper jugat per aquestes tendències polítiques va ser escassament transcendental. El cert és que les diferències existents entre Capdepera i altres municipis o nuclis no van servir per neutralitzar el cop d'Estat nacional i, igualment, l'estructura política republicana va quedar completament desmantellada, iniciant-se així gairebé quaranta anys de dictadura franquista.
.
A continuació afegim una llista de llibres i articles que poden ser d'interès per aquells que es vulguin aproximar a la història de Capdepera, Mallorca i Espanya durant la cronologia esmentada:
Aguilera Povedano, M. (2017). Un periodista en el desembarco de Bayo: Gafim y la Guerra Civil en Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner Editor.
Amengual, C., & Ballester, A. (1989). L’escola metodista de Capdepera. Palma: Edicions Documenta Balear.
Ballester, L., Pascual Galmés, A., & Rosa, J. M. (2001). Estudi social i cultural del municipi de Capdepera. Palma: Edicions UIB.
Beevor, A. (2005). La Guerra Civil Española. Barcelona: Crítica.
Capellà, M. (2014). Veus republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (1936-1939). Palma: Lleonard Muntaner Editor.
Casasnovas, M., & Ginard, D. (2006). L' època contemporània a les Balears. Palma: Edicions Documenta Balear.
Cortés, J. (2017). La Guerra Civil a Sant Llorenç des Cardessar: republicans a Sa Coma i Son Carrió. Palma: Edicions Documenta Balear. Cruells, M. (1971). L' expedició a Mallorca: any 1936. Barcelona: Editorial Juventud.
Duran, M. (1989). Algunas precisiones en torno al "mil novecientos treinta y seis" en Mallorca. Mayurqa(22), 757-776.
Einsele, G., Massanet, M., & Rexach, G. (2015). El temps s' esmicola. L' exili centroeuropeu a Cala Rajada (1930-1936). Capdepera: Ajuntament de Capdepera.
Ensenyat i Quintana, J. (1980). Les eleccions del 16 de febrer de 1936 a Mallorca. Treballs de Geografía(37), 91-105.
Ferrer, T. (2005). Vint dies de guerra. Palma: Edicions Documenta Balear.
Garí, B. (2009). La repressió a Mallorca durant la guerra civil espanyola (1936- 1939): memoria d’ una coerció planificada. Universitat de les Illes Balears: Tesis doctoral dirigida por S. Serra.
Ginard, D. (1999). El moviment obrer a Mallorca i la Guerra Civil (1936-1939). Barcelona: Publicions de l' Abadia de Montserrat.
Ginard, D. (2008). L’ exili balear de 1939. Palma: Edicions Documenta Balear.
Ginard, D. (2015). La repressió a les Balears durant la Guerra Civil. Palma: Edicions Documenta Balear.
Guillamón, A. (2007). Barricadas en Barcelona. La CNT de la victoria de Julio de 1936 a la necesaria derrota de Mayo de 1937. Barcelona: Ediciones Espartaco Internacional.
Llull, M. (2016). "La idea és infinita". El socialisme a Capdepera (1900-1936). Una crònica. Palma: Edicions Documenta Balear.
Massot i Muntaner, J. (1987). El desembarcament de Bayo a Mallorca: agost-setembre 1936. Bracelona: Publicacions de l' Abadia de Montserrat.
Massot i Muntaner, J. (1997). Guerra Civil i repressió a Mallorca . Barcelona: Publicacions de l' Abadia de Montserrat.
Massot i Muntaner, J. (1998). Els bombardeigs de Mallorca durant la Guerra Civil (1936-1938). Barcelona: Publicacions de l' Abadia de Montserrat.
Massot i Muntaner, J. (2009). Aportacions a la història de la Guerra Civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l' Abadia de Montserrat.
Massot i Muntaner, J. (2015). Las etapas de la represión en Mallorca (1936-1939). Memòria antifranquista del Baix Llobregat(15), 5-9.
Oliver Araujo, J. (1986). Las elecciones del Frente Popular en Baleares. Cuadernos de la Facultad de Derecho(13), 23-59.
Pagès i Blanch, P. (2007). Cataluña en guerra y en revolución (1936-1939). Sevilla: Ediciones Espuela de Plata.
Payne, S. (2010). ¿Porqué la República perdió la guerra? Madrid: Espasa.
Peñarrubia, I. (2018). Gabellines, les primeres en emancipar-se. Palma: Consell de Mallorca.
Picazo, A., Garrido, E., & Alzamora, J. (2007). Artà: 1931-1939. Palma: El Tall.
Pozo González, J. A. (2012). Poder legal y poder real en la Cataluña revolucionaria de 1936. Sevilla: Ediciones Espuela de Plata.
Preston, P. (1998). Las tres Españas del 36. Madrid: Plaza y Janés.
Tugores, A. (2006). La Guerra Civil a Manacor: la guerra a casa. Palma: Edicions Documenta Balear.
José Guadix Guerrero
