per Miquel Estelrich

Avui dia Internacional del Llibre Infantil convindria recordar a un dels escriptors més grans de la literatura universal. En plena rusofòbia feresta que ens volem entaforar per tot arreu seria bo saber un poc més d'un escriptor rus que tothom coneix com l'autor de "La Guerra i la Pau", entre d'altres, emperò molts pocs coneixen la extraordinària història que s'amaga darrera aquesta personalitat i la seva tasca pedagògica. I és que, en realitat, s'hauria de conèixer que la literatura russa dels temps d’en Tolstoi, ja siguin escriptors com Gorki, Gontcharov, Pushkin, Dovstoièski, Gogol... no només fou la da fer una pinzellada del seu temps ni dur a terme un anàlisi psicològic o social dels moments que narraven. Es preocuparen intensament per les causes de la injustícia, la opressió, la falsedat en les relacions humanes, l'empresonament ja sigui per murs de pedra o per conformisme, la submissió sense protesta a maquinacions fetes per l'home, la ceguesa moral, l'egoisme, la crueltat, la humiliació, la impotència, la amarga indignació i la desesperança. Resumint, es preocuparen per la naturalesa d'aquestes experiències i les seves arrels dins la condició humana. 

A Espanya s'han publicat successives recopilacions d'aquets contes infantils d’en Tolstoi. N'hi ha una, emperò, que els més petits haurien de llegir, i és la de "Ivan el tonto y otros cuentos". Ivan era el més beneit dels seus germans. O això deien, La cobdícia i la dolentia l'assajaven a cada pas que donava, tot i així mai aconseguien distreure'l. Pot el mateix príncep de les tenebres corrompre la puresa i la innocència vertaderes? Ivan fa el bé als seus familiars i veïns sense esperar res a canvi, la seva bondat (d'aquí el títol de Ivan el Tonto) desbaraten tots els intents de seducció del príncep de la mentida. Aquesta ximplesa està representada per una evident falta de sentit pràctic, és a dir, per una absència de grolleria terrenal. Ivan no s'adapta al món material i mediocre en que sol esdevenir la convivència humana; pel contrari, ell és senzill i noble i es commou amb facilitat amb les desgràcies alienes fins arriscar pels altres la seva pròpia seguretat i interessos personals. És, pot ser, n'Ivan, la representació de la figura d'un sant. El va escriure cap el 1885 i va formar part d'un manual educatiu que l'escriptor rus va crear per a alfabetitzar als fills dels pagesos, aquells totalment invisibles per la Rússia tsarista. 

Als cinquanta anys, Tolstoi va caure dins una depressió. La seva tristor augmentava de cada dia més sense cap raó ni una. Tolstoi era comte, un dels homes més rics del seu país, famós per tot el món. Tot i així era infeliç. Deia: "Els doblers no són res, el poder no és res". Prou sovint, al seu temps, es veien a moltíssims que tenien les dues coses i, tot i així, encara eren infeliços. Inclús la salut importava poc; hi havia gent malalta plena de ganes de viure i gent sana que es pansia angoixada per la por al patiment. Un dia, per la avinguda Afanasevsky, va veure a un orfe que jeia pel carrer i, corprès per la compassió, el va menar cap a ca seva. I per primera vegada en molt de temps, ja començava a sentir-se bé. És va oblidar d'ell mateix, dels seus problemes, de la seva tristor. A partir d'aquell moment, Tolstoi va renunciar a les seves robes de cavaller i noble, als seus luxes i privilegis i va començar a dur una vida senzilla, regalant allò que posseïa als més necessitats. 

Deia: "No em xerris de religió, de caritat, d'amor... enlloc d'això mostra'm la religió mitjançant les teves accions". Tolstoi fou també el primer teòric de la no-violència, va predicar la fraternitat entre els pobles i les seves idees varen inspirar a una altre gran personalitat del segle XX, Mahatma Gandhi. Fins el dia de la seva mort va seguir ajudant als altres, però totes aquestes persones del seu voltant el prenien per beneit o per un poc trabucat. Un dia, un vell amic seu, que, a diferència de Tolstoi, vivia dins la comoditat i el luxe, li va dir: " Quin sentit té fer tot això?" "Que t'importen els altres? Hauries de pensar més en tu mateix". I Tolstoi li va respondre: "Si sents dolor, estàs viu, però si sents el dolor dels altres, ets humà". 


Miquel Estelrich Bestard