- Detalls
- Escrit per: Pedro Llabata Sancho
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2256
Història de la Tercera Edat de Capdepera,
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”
- Detalls
- Escrit per: Alumnes IES Capdepera
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 1716
Els alumnes de 1B guanyen el concurs de millor decoració nadalenca amb materials reciclats.
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 1847
Avui he d'escriure un d'aquests papers que no voldria escriure gairebé mai. M'hi sent com forçat. Les tecles m'hi menen. Com si s'haguessin rebel·lat. No m'agrada escriure per obligació, però a vegades hi ha obligacions, morals, que hom no pot defugir. I hom les ha de fer sigui en forma d'article o sigui en forma de rap. Permeteu-me una prèvia. Just abans de posar-me a escriure he anat a la perruqueria. És femenina, o de dones, però amb mi, i amb algun altre compromís, fan una excepció. Ens atenen quasi clandestinament, quan no hi ha ningú. Però avui he conviscut amb una dona que es tintava els cabells, ja ho sabeu les que hi teniu experiència, la cosa du un poc de murga. Quan he entrat parlaven de la sentència. No la d'en Valtònyc sinó de la de n'Urgandarín. Ja sé que el que s'esclovella sota la capa pluvial del tint no és significatiu. Una flor no fa estiu. O sí, que n'és. Quan a la perruqueria – de poble, de barri- una figura com n'Urgandarín cau en desgràcia i no desperta un enfilall de jesúsdéumeus quenon'hihapertant és simptomàtic d'alguna cosa. Si fóssim optimistes diríem que d'aquí a l'abolició de la monarquia hi ha una passa. Però també sabem que així com ha caigut del pedestal qualsevol trivialitat farà que s'hi enfili. Les masses, democràtiques i tot, tenen aquestes contradiccions. I si no, que ho demanin a Jesús de Natzaret. Ja em direu que era per complir el guió bíblic la girada de casaca popular, però va existir. Si més no ho diu la Bíblia.
- Detalls
- Escrit per: Alumnes IES Capdepera
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 1830
- Detalls
- Escrit per: Silem
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2958
Aixì ens ho contaren…,
i talment us ho contam
(SILEM)
- Detalls
- Escrit per: Miquel Llull
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 4305
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2261
Disculpau-me l'escatologia. Però buidar la bufeta és una cosa quotidiana i necessària. Ara bé, no sabem, qui sap si en un futur no gaire llunyà, serà una acció lliure i fora de l'abast de les urpes insadollables de la fiscalitat. No es pensin que faci bandera i defensa dels comportaments incívics que endossam a turistes ebris, ebris no turistes i d'altres peces amb poca o gens de substància a la mollera i carregats tots d'indecència supina. No, em referesc aquest acte tan quotidià i tan íntim de fer-ho a casa o als urinaris públics, amb tot el decòrum del món i procurant que no se'n vessi cap gota. He dit, per si no ha quedat clar, que actes com aquests no sabem si en un futur seran lliures, o la mà urpa del Montoro de torn farà les estimes necessàries i, trimestralment, com qui fa la declaració de l'IVA, haurem de retre comptes dels rèdits de les nostres excrecions urinàries, que mirau per on, rimen amb urticàries, com les fiblades d'hisenda.
Dic tot això perquè segon resen els informatius, en els petits espais per a l'esperança. És a dir, aquells minúsculs llocs que queden buit si es descompten els blocs dedicats a la corrupció; als funambulismes legals de la fiscalia – ara serveix per incriminar la societat civil, la famosa fiscala de Barcelona, ara serveix per eximir “presumptes polítics corruptes” – al lector no li caldrà ajuntar les lletres majoritàries de la seqüència fònica per endevinar de quin partit polític són; o també a les barrabassades de Trump o les amenaces continuades, per part de qui gaudeix – ella i els seus- de pensions oneroses, contra els que en cobren o aspiram a cobrar-ne una que sigui mínimament digna. Entre tanta fel informativa i no sabem si per cercar una nota de color, a la web de la CCRTV, s'informava de la notícia següent: l'orina serveix per produir electricitat.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Pedro Llabata Sancho
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2247
contada per un“Col·lectiu de Gent Gran”
- Detalls
- Escrit per: calarajader
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2861
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2002
Supòs que aquest títol mereixeria un suspens flagrant en qualsevol escola periodística. O, més ajustats als nous temps ja caducs, un necessita millorar a una optativa de secundària. Un despropòsit d'incompetències bàsiques, vaja!, però així i tot m'he decidit de posar-lo. Mandrós i escèptic, l'explicació de l'embarbussament em durà mig article. Sé que tampoc no som gaire original. Ja en el segle XV tant Ausias March “Verge no sou perquè Déu ne vol Casta” com Roís de Corella al poema “ A Caldesa” juguen amb amb la polifonia semàntica del mot casta. Un mot, que potser ara convé treure'l a rotlo. Al rotlo de la plaça, aquest cap de setmana que el braus dialèctics tendran una aferrada, no sabem si triomfal o fratricida, a Vista Alegre. No sé si deuen ser els símptomes precongressuals els que han alçurat les hormones – no sempre ingènuament dialèctiques- dels que varen néixer per no ser casta i per a combatre la casta, però que es comporten amb els mateixos vicis -quasi- que l'ancestral casta. Primera part del títol mínimament explicada.
No avançarem esdeveniments i potser, així és el meu desig, que els morats -no confondre per interposició lèxica amb els blaus- surtin de la plaça per la porta gran, joiosos, damunt els espatlons dels seus ideals, amb la rialla trencada al rostre i, en cada mà, una orella de dignitat i confraternació. Però els auguris no són precisament aquests. Ni els auguris ni els precedents.
- Detalls
- Escrit per: PepMoll/Maria Juan/Xim Monjo/ SILEM
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2090
PEP MOLL i MARIA JUAN escriuen, amb altres amics, des d'es turó de na Bagassa
Aixì ens ho contaren…, i talment us ho contam (SILEM)
- Detalls
- Escrit per: Miquel Llull
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2954
- Detalls
- Escrit per: Rafel Crespí i Ramis
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2111
Aquesta és una entrada del pintoresc, per no dir esperpèntic, diccionari diferencial valencià-català. La cosa no tendria la més mínima importància si no fos que el seu emèrit autor – evidentment, sense cap estudi filològic més que el que atorga la mala bava blavera i altres perversions- ara ha estat enxampat i catalogat com a treballador zombi. Segons conten les cròniques, l'exemplar treballador havia fet el sacrifici d'anar a fitxar cada dia, matí i tarda, entrada i sortida, a l'ocupació que pels seus mèrits li havien endollat. Mèrits que no eren altres que militar dins el blaverisme més actiu. Va anar a parar a aquest lloc tan egregi i discret, l'arxiu general i fotogràfic de la Diputació valenciana, perquè va ser excomunicat del seu antic lloc de feina. I com que d'un arxiu es tractava, amb documentació que ell s'imaginà quasi confidencial, ell guardà al màxim la discreció, tant que, com ara s'ha descobert, no hi apareixia físicament. Aquest premi de consolació li va arribar després d'una forçada reconversió. Abans ocupava el càrrec de Cap de Publicacions de la Diputació però fou destituït quan es va fer públic que a casa seva regentava un prostíbul masculí. Ell mateix va admetre que gestionava el pis i també la publicitat del negoci. Massa turbulències per a aquest heroi faller i, sobretot, per als seu valedors, gent que tallava el bacallà en aquells moments.
A més, de múltiples actes diguem-ne que poc decorosos, era militant del grup feixista radical violent Grup d'Acció Valencianista, entre els quals destaca un escarx a David Rosenthal, lletraferit anglòfon el pecat del qual havia estat traduir el Tirant lo Blanc a l'anglès. També s'hi compta un doctorat de dubtosa moralitat, rebutjat per universitats de prestigi que el lector si en té curiositat trobarà informació documentada a la xarxa. No en parlarem més del xic perquè l'única cosa que farem serà fer-li un favor: engreixar-li l'ego superlatiu que la seva figura associa. Un ego que el va portar a col·locar un bust de la seva figura a la porta de sa casa.
Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:
- Detalls
- Escrit per: Tomeu Alzina
- Categoria: Collaboracions
- Vist: 2070
Per fi tenim caixer automàtic en aquesta zona
Subcategories
PODCASTS Nombre d`articles: 79
Pàgina 69 de 155
El Temps a Capdepera
El més llegit de la setmana
- Conversa amb Joan Campins Melis, regidor de Fires i Festes de l'Ajuntament de Capdepera
- Francisco Domínguez "Nene"
- Memorable horabaixa en el II Memorial Francisco Domínguez "Nene"
- La Plataforma ciutadana SALVEM SA PEDRUSCADA presenta la seva proposta a l’Ajuntament de Capdepera
- L'Ajuntament informa: aparcament durant el Mercat Medieval per a residents
- Sobrassada uzbeka
- Ni silenci ni oblit
Darreres Notícies
- El Centre Jove de Sóller visita al de Capdepera
- Lliurament dels guanyadors de la 31a Edició del premi Ploma de Ferro
- Taula rodona sobre fotografia i intel·ligència artificial (AI)
- Innocència escamotejada
- Fred, vent i plugim a les darreries l'abril 2024
- Les activitats de la Fira del Llibre es traslladen al Teatre de Capdepera
- Sobrassada uzbeka
Totes les revistes de Cap Vermell de 1980 a 1996
Per la Llengua
