Ara fa uns dos mesos que vaig arribar a les vostres terres de Capdepera i Cala Rajada. Perdonau que no hagi fet abans cap article, però som home més bé de tu a tu i no tant d’articles, però aquests dies vaig decidir posar-m’hi.










Tenc un amic de Sueca que compra moltes coses on line. La seva dona, graciosa ella, diu, rient-se'n, que és un comprador compulsiu, gairebé patològic i ens explica, als sopars, les darreres adquisicions del seu marit. Una de les novetats ha estat comprar-se una cafetera. Ens en va mostrar la foto i el preu,- una ganga, segons ell-. No era cap d'aquests artefactes ultramoderns que t'elaboren un producte que hi canten els àngels, no. Era una cafetera de les de tota la vida. Italiana, en diuen. La dona, sense perdre l'humor, es pregunta per què la vol si en té d'aquestes de càpsules. Ell fa una contrarèplica brillant i irrefutable: vull sentir oloreta de cafè. Ho diu posant èmfasi. Aquella oloreta matutina, que acompanya els nostres deixondiments, i que perfuma la cuina i estances adjacents de cafè.

Massa raó té, vaig pensar jo, l'altre diassa, mentre olorava la sentor agradable que m'havia deixat el meu descafeïnat fet amb una italiana. I no sé si són coses de l'edat o què però em va revenir una vena nostàlgica. La dictadura de les Nexpresso, per dir-ho amb una metonímia, acabarà amb aquesta sensació. En parlava a part o banda el mestre Serrano, no el de Sueca sinó el semiòtic de la Universitat de Barcelona, que anam a una homogeneïtzació de les olors, a la dictadura, podríem dir, de l'olor plana, insípida. I la de cafè és un exemple d'aquestes que desapareixen. Jo no he conegut ja els torradors de cafè, quasi ambulants dels quals es fa ressò Salvat Papasseit al poema Tot l'enyor de demà, “I després l’adroguer, /que treu la torradora del cafè /i comença a rodar la maneta,” Però sí que encara record quan ma mare m'enviava a comprar cent grams de cafè a la botiga o al desaparegut “Cafés las Campanas”, al costat del Mercat de l'Olivar. L'olorava fins a l'extenuació, aquell cafè suau al tacte, calentet, just acabat de sortir del molinet.

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:




El bon temps acompanyà una fira solidaritzada amb la tragèdia de St. Llorenç


Article del nostre amic i col·laborador de Card.cat, Pau Quina, escrit des de Sant Llorenç


Fent memòria. Capítol 20

DE TEATRET PARROQUIAL A SALA DE CONVENCIONS HOTELERA

 88 anys, ja, de la seva construcció, per Pere Ferrer

OCURRENCIA





Del Libro Casialgo de Marce López Sirer




Els participants del curs de "Bellpuig a Bellpuig" arribaren a Artà, on varen concloure les jornades sobre els religiosos premonstratesos.


Fent memòria. Capítol 19

110 anys del naixement d’un pintor gabellí universal: Jaume Mercant




El futur de l'obra de pauma





He dedicat vuit articles als orígens de l'obra de pauma. Encara queda molt per investigar. I voldria acabar amb una ullada al futur.








Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. Referències bibliogràfiques imprescindibles. Willeke Wendrich.

.

Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. Referències més antigues i importants a la península i a Mallorca. La sandàlia.
.

Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. L'agulla, una eina i un gran avanç tecnològic.
.


Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. Una eina per fer corda.

Dios





Del Libro Casialgo de Marce López Sirer




Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. Les Venus paleolítiques.

Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. La revolució de la corda.
Elizabeth W. Barber 
va proposar el 1994 el concepte de revolució de la corda 
per la importància d'aquesta tecnologia, almenys a partir del Paleolític Superior.


Senalla amb dues anses. Segle 6è-10è d C. de Qasar Ibrim

Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. Qasr Ibrim, el lloc de trobada i la palmera.


Senalla amb dues anses. Segle 6è-10è d C. de Qasar Ibrim

Apunts sobre els orígens de l’obra de pauma. El museu.


Senalla amb anses. Segle 6è-10è d C. de Qasar Ibrim

Subcategories