inici

Cap Vermell

Contadors d'històries /5/

L'Estudiantina de Mestre Pere Coix, el cinema Victòria i el casino dels Gremis Gabellins





Antoni Flaquer “Coix” /Bartomeu Melis “MEYME”

Llegeix més...

La connexió argentina d’Alexandre Deulofeu

La Biblioteca del Golea (24)
 

Hotels que ressuciten d'entre els morts a Cala Rajada



Llegeix més...

Llengua, sense tàperes (el nostre pa de cada dia)

A vegades hi ha coses que hom no li agrada escriure. M'estimaria més fer-ho dels ametlers en flor o de les cuculles de les muntanyes nevades. Encara que soni a resclosit. O de com fer un exquisit plat de llengua amb tàperes Però hem d'envestir amb el tema de l'altra llengua – cada dia hi ha més brou i més s'emputa- , aquesta que volem fer servir per conversar cada dia.

Contaré uns fets- malauradament no són casos aïllats- que evidencien en quina direcció van les coses. A Bellreguard, al costat de Gandia – la Safor- , l'autoritat competent ha obligat a retolar en bilingüe els senyals de trànsit. Curiós. Qualsevol ciutadà pot deixar de pagar una multa si el senyal du escrit, per exemple, gual permanent. Encara que la icona, gran i lluenta, sigui la universalment coneguda. Però du dues paraules escrites en català i el recurrent pot guanyar el plet – fins que la jurisprudència no digui que allò que compta  per evident és la imatge gràfica- perquè no està obligat, constitucionalment, de saber què volen les dues paraules en català.  Ja ho havia observat. A Sueca es poden trobar tres tipus de senyals davant les cotxeres. Unes escrites en castellà, unes altres en català i les més noves en bilingüe. Les primeres són de fa anys i panys, les segones de quan el Bloc – ara Compromís- participava en el govern local però a la Generalitat manava el PP; les terceres són recents mana Compromís però no mana el PP a la Generalitat, per tant ha d'usar la llengua per fer vots. I amb l'aliança entre ràbia i jurisprudència la cosa va com va ara. No cal dir que a Bellreguard, amb el batle al front, han esperonejat fort però ja sabem  com va d'envalentonada l'”autoridad competente”


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:





La casa de Miquel Caldentey "Creu"



Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 8

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran





El més destacat de 1991, 1992  i 1993   





Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”

 

          

 

Llegeix més...

Millorar o complir l’expedient

“Si, per un moment, creus que et trobes dalt de tot, la navegació et recordarà, amb la propera onada que et trenqui al damunt, que sempre queda alguna cosa per aprendre.” Sir Ben Ainsley. (1)

Llegeix més...

Benvinguts a l'imperi de na Carraixeta

El dia que escric aquests papers m'he aixecat, sense previ avís ni cap simptomatologia estranya, súbdit de l'imperi de na Carraixeta. Dic imperi perquè no se m'acut altra fórmula jurídica més o menys viable. Na Carraixeta, basta sentir com esclovella el castellà al Senat, no és de sang blava, ni té príncep que la festegi, per tant no crec que pugui ser reina. I molt menys podria autoproclamar-se presidenta d'una república, amb l'aversió que li tenen ara els constitucionalistes. Pels qui no ho saben els diré que na Carraixeta és senadora per les Illes Balears. In sèculo es fa dir Catalina Soler però com que a la ruralia de Mallorca tothom conserva el seu malnom, aquest és el que l'honora i li atorga la imperial distinció.

Ho va proclamar davant tot el Senat; amb contundència; amb aquella contundència que només saben fer les, ni que sigui per transacció literària, madones de possessió, virtuals protagonistes de solituds feréstegues o de qualsevol narració de Salvador Galmés. Les Illes són seves, “meves” i perquè quedàs clar les anomenà a totes com qui anuncia els vescomtats. I jo, humil, illenc, sense que ningú m'hagi demanat de parer, sense cap os que em faci mal ni cap erecció sobtada, m'he aixecat membre plenipotenciari d'aquest nou imperi. Potser, seria bona cosa que Televisió Espanyola continuàs el serial i ja que ha entrevistat a l'Ubú Boadella, ara faci el mateix amb l'il·lustra felanitxera. Si no ho fan, se farà curta – no li costarà gaire, n'és un bon tros- i armarà un sideral fora mida. La seva autoproclamació ha tingut efectes secundaris fins i tot al regne d'ultratomba: els ossos d'en Lewis Carroll es deuen haver cruixit han sentit la proclama i deu haver maleït no haver viscut al nostre temps per poder, en l'imperi carraixeter, situar la seva obra més famosa. Perquè no els càpiga cap dubte, si la felanitxera és emperadriu el seu país ha de ser de meravelles.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:






Sed

SED 







Del llibre "Casialgo" de Marce López




Llegeix més...

Les dones volen fer vaga el 8 de Març


 " Ja sé que encara és un poc prest per xerrar d'aquest assumpte emperò m'ha cridat molt l'atenció que el proper dia 8 de Març les dones vulguin fer una vaga per reclamar més igualtat de gènere."













Llegeix més...

En cos de camisa



EN COS DE CAMISA

Llegeix més...

Dignitat

Això que podeu llegir no ho he viscut jo directament. No puc transcriure directament les paraules de qui ho ha viscut, ni tan sols les seves emocions.

Llegeix més...

Història Tercera Edat de Cala Rajada. Capítol 7

Història de la Tercera Edat de Cala Rajada, contada per un col·lectiu de Gent Gran





 Miquel Ferrer Ginard, nou president






Transcripció: BARTOMEU MELIS “Meyme”



Llegeix més...

El vell i els arbres

La Biblioteca del Golea (23)
 
 

Homenatge a les vídues dels represaliats pel franquisme

" Commogut  per l'esdeveniment he dirigit la meva atenció vers l'esposa d'en Baltasar: Catalina Moll Sancho; ferida en la seva doble condició: esposa d'una persona injustament represaliada i dona compromesa a la qual se li negava dignitat i auxili...."


Llegeix més...

Gloses per als glosadors

Presentació dels glosadors participants del combat de glosat de dia 15 de gener de 2018, al Teatre de Capdepera


Llegeix més...

Sobre himnes i doctrines

Les càmeres de la televisió han enxampat la majoria de diputats de C'S al Parlament de Catalunya amb la boca closa. Era l'hora solemne que sonava l'himne dels Segadors en la sessió inicial de la legislatura. Aquests dia les coses solen anar de bracet amb el protocol. I hi ha unes coses que toca fer-les per complir amb el decòrum del dia. Entre d'altres coses, cantar l'himne. O si més no, fer com que cantar-lo. Segur que algun mot tots en deuen saber. Però és clar, no és el mateix predicar que donar exemple. Si fossin una mica coherents no mostrarien tant el llautó. Feia pocs dies el senyor Pericay – C's- es queixava que a la celebració de la Pasqua Militar – un acte més de reafirmació del nacionalisme espanyol, però altament protocol·lari- no hi acudissin membres del Govern de les Illes Balears. Com quedam, s'han de complir l'estètica dels protocols o no? Perquè de la mateixa manera que surten exigint presències també haurien de donar una mica de llum i a l'hora d'entornar allò de “Catalunya triomfant, tornarà a ser rica i plena” moure ni que sigui postissament els llavis per mostrar una mica no ja de respecte sinó de saber estar allà on s'ha d'estar.


Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:

Ca Nostra - 33

 Capítol 33



Joan Terrassa Melis fou president fins al juliol de 2015



Llegeix més...

Això ajuda a entendre moltes de coses.

D'hipòcrites i hipocresies

Era un dia òptim per treure pit. Encara que la dona anàs ben cossada, calafatejada per un abric obscur que li tapava un conjunt morat-podem (jersei i pantaló a joc). Era el dia de la Pasqua Militar i calia mostrar gratitud – a Madrid, per exemple, el rei emèrit abandonà les seves correlimes poc reials per retre'ls la genuflexió necessària, als militars, evidentment-. Cal tenir-los contents i fer com qui n'estan agraïts. Per les comissures de les declaracions adesiara en cau una mica de bava del que pot ser una veritat: que el 155 va ser un caixa o faixa. O s'aplica o es ressusciten vells fantasmes – o no tan fantasmes ni tan vells- i tornen a treure els tancs als carrers. O 155 o coses més grosses diuen que varen dir.

Potser per això era un dia per treure pit, de destravar-se i fer anar a lloure l'eloqüència banal de la paraula ensucrada. Na Maria Salom – delegada del Govern, virreina de les Illes-  protegida per un abric obscur i per l'escalfor que donen altres uniformes d'un verd no gaire metafòric va trobar que era l'hora d'amollar una frase que degué trobar més que brillant: és hipòcrita queixar-se i no aprovar els pressupostos a Madrid. Era un capot llançat al PSOE. Un xantatge pur i dur. Resulta que per una vegada que ens han promès 67 milions d'euros, en Montoro treu els queixals de hiena que té i ens els mostra, com qui mostra un os a un ca i diu, si fa no fa, aquests poden ser vostres si els pressuposts de l'estat s'aproven. És com un qui s'envida fort – al truc- i va de falsia. Sap que ho té pelut per aprovar-los i per tant pot donar la culpa als altres si aquests doblerets no arriben a les Balears. I constructors com són de discursos únics i senzills, na Marieta Salom va i ho amolla el dia de la Pasqua Militar. Com si mesclar ous i caragols fos la cosa més lògica del món. I incita i excita el PSOE illenc perquè faci la bona al PSOE estatal i aprovi els pressupostos. Quanta puerilitat reunida en una sol sintagma!

Acaba de llegir l'article clicant damunt la icona:


Un Sant Antoni rimador

Sant Antoni després de passar una bona temporada al desert fent vida contemplativa arribava a terres europees per beneir als animals coincidint amb les dades del calendari gregorià, o sigui, coincidint amb els efectes astronòmics dels dies de Gener. 

Les multituds que es trobava per tot arreu no aturaven de saludar-lo i li demanaven que beneís a tots els animals i totes les feines de la pagesia, emperò es sentia aclaparat i els hi anava dient a tots en forma de glosa:












Llegeix més...

Reivindicació del 31 de desembre

Intervenció de Josep Terrassa a la Diada del 31 de Desembre 2017, a Capdepera


Llegeix més...

Ca Nostra - 32

Capítols 32


Molta activitat després dels canvis directius



Llegeix més...

Llorenç Capellà torna entrevistar en Miquel Llull

A les pàgines de BRISAS, suplement dels dissabtes d'ÚLTIMA HORA

Llegeix més...

Intervenció d'Isabel Moll a la presentació del llibre "Joan Alzina i Melis"



"...som un grup d’historiadors de diversa procedència (història de la medicina, història moderna i contemporània...) que amb la nostra tasca pretenem comprendre i donar a conèixer quin era el nivell dels coneixements científics de les nostres societats, així como de les persones i les institucions que les varen fer possible."


Llegeix més...

Subcategories

Foto del mes

CAP VERMELL INFORMA

Cap Vermell és membre 
fundador de l'Associació de 
Premsa Forana de Mallorca


Amb els nostres mitjans:










Tercer sector:
“L’acció social en marxa”










Horaris C E Escolar