"...si no es té un projecte a mig i llarg termini per enfortir aquesta cohesió i que la gent se senti més partícep, passa el que passa: és més problemàtic fer avançar el municipi".

"A Capdepera no he acabat de veure una intenció de recuperar o enfortir els serveis públics"
"És cert que el català es troba en una situació d'absoluta emergència social"

"Si pogués tornar enrere, quan vaig prendre la decisió de presentar-me, tornaria a dir que si. Ha estat una etapa que personalment m'ha enriquit i m'ha fet més fort".

"Hem creat un projecte polític partint amb poca representació i s'ha consolidat gràcies a un grup de gent que garanteix el relleu. Sobretot hem creat una mica de corrent d'opinió en el poble".

"El que va dificultar el pacte el 2015 va ser que al PSOE no li havia agradat l'oposició que havíem fet, a la qual no estaven acostumats".

"Una cosa de la qual no n'estic molt content, és que de vegades he entrat en picabaralles i discussions inútils, no han estat massa però no és la nostra forma de fer política.

Publicada a la revista Cent x cent de Manacor dia 9 de febrer de 2022 (amb autorització de l'autor i agraïment a la revista).

“VAIG TOCAR L’ABRIC DE NA GINA LOLLOBRIGIDA”

"No hem planejat mai res amb més antelació d'un parell de mesos. Tocarem allà on poguem (Cala Rajada està impossible per desgràcia). No ens plantejam deixar-ho, això està clar. Volem continuar fent música molts d'anys".

Guillem Muntaner, bateria. Joan Gelabert, guitarra. Rafa Rodríguez, veu. Paco Pulido baix. 

Bons materials, coure amb llenya, seguir la tradició i estar-hi "al tanto" són els secrets!

"Agafa una barra normal, com aquestes, i al vespre te la pots menjar ben tranquil. Ves a comprar-ne una d'aquestes congelades que venen per aquí..., i et pots fer un nus de corbata, perquè la majoria són química pura. Jo crec que si tu ho feies t'aturarien de fer-ho, però com que ho fan aquestes grans superfícies, hi ha molts d'interessos posats i…, al tanto!"

"Jo gairebé vaig néixer en el cinema, bé sense el gairebé"

"La pandèmia ha capolat el cinema de mala manera"

"Al cinema l'han mort moltes vegades".


"Si em diuen en el 2012 que tindríem més de 8.000 espectadors en un any (va ser l'any 2018) no m'ho creuria , "ni de conya!", que a Capdepera tindríem pel·lícules amb més de 700 o 800 espectadors hagués dit que "de cap manera".





Amb motiu de l'exposició “GRACIAS, BERLIN!” de Gustavo en aquest centre cultural.

"El nom de Gustavo aquí va associat a Mallorca i a Capdepera. Aquí va deixar una empremta molt forta i, ara, encara continua fent coses noves".
"A Berlin hi ha més de 10.000 artistes. Però Gustavo té encara una presència notable".
"Aquesta relació de Gustavo amb Berlin dona a l'exposició una dimensió que surt de lo local –Berlin- i adquireix una vessant internacional de la que poques vegades gaudim".

Inauguren "LOS DOS" en el Melis Cursach dia 3 de desembre.

"Una perruqueria és un confessionari".

"La presó em va fer més persona".

"Jo som de família espiritista i de sessions, jo n’he fetes i guiades moltes".


Continuam l'entrevista a Martí Adrover Melis, Tino. Perruquer i dissenyador de moda (modiste), però també cuiner, pintor, decorador floral i obrador de la pauma. Innovador, creatiu i sobretot molt treballador. En aquesta segona part parlam sobretot de tres temes: la religió (especialment, de l’Esperança), l’homosexualitat (la presó i la política) i la festa (el carnaval). Però la feina sempre enmig. En Tino no defuig cap tema, és més, s’hi esplaia amb tot luxe de detalls. En aquesta segona part, podem veure el Tino més tendre i proper, i sempre a cor obert.

"No he tengut mai un no per ningú".

"Em sent reconegut i conegut a Capdepera i a fora"

"Mai he desfet un vestit"



Martí Adrover Melis, Tino. Mestre artesà i artista, ha excel·lit en tots els camps a que s'ha dedicat. Perruquer i dissenyador de moda (modisto) però també cuiner, pintor, decorador floral i obrador de la pauma. Apassionat per tot allò on posa les mans i sobretot gran treballador. Feiner. Donat que feia feina per als "grans dies", no podia celebrar ni Nadal ni Pasqua, així que, per a ell, la gran festa de tot l'any eren els Darrers Dies. Com si fos un nin petit, diu que té ganes d'arribar als 80 anys. N'hi queden dos. Gran conversador, si tens temps, és un delit parlar amb ell, o sols escoltar-lo. Tanmateix un demana i ell respon el que vol.


Una magna i detallada entrevista de tretze pàgines que la vos oferim en pdf.
Tot just començar Domingo Mateu, l'entrevistador, recorda el pròleg que Jaume Santandreu escriví a Pere Orpí amb motiu del seu llibre "Encara que no em donin la paraula" (1975) com “un pagès de pau, un camperol d’infinita paciència, un sembrador de sonets dins els “catorze solcs xops de cadència”, un expert “marger de poemes”.

Mina Delic és una fotògrafa sèrbia, periodista de formació, que treballa a Capdepera.

S'autoqualifica com a "narradora d'històries visuals" i és col·laboradora de la prestigiosa revista National Geografic.





La principal novetat d’aquest curs és que les classes són presencials a tots els nivells


"...ha vingut justet aconseguir la llampuga que necessitàvem"

"A les adolescents que vulguin dedicar-se al teatre les diria que somiessin fort i molt, que en aquesta vida sempre et penedeixes més del que has deixat de fer que d'allò que fas. Que tirin pel davant, pel camí dret... si s'han de penedir sempre hi seran a temps".

Si hi ha una tot terreny teatral a Capdepera, aquesta és Toti Fuster. L'any que ve farà 30 anys dalt dels escenaris quan, als quinze anys, la seva presència omplia d'energies qualsevol escena.
Ha interpretat, dirigit, format i organitzat teatre a Capdepera però des de fa tres anys s'ha significat professionalment tant en la interpretació com en la direcció o producció-distribució d'obres.
Un ampli bagatge que voldríem analitzar des dels inicis. Dia 1 estrena LLOP amb ES MUSSOL. Va molt enfeinada, de fet l'entrevista continuarà passat l'estrena. Som-hi!

"...la gent jove no té res per comprar en el poble. Indirectament s’està dient a la gent jove que surti del poble perquè aquí no  trobarà obra nova a un preu raonable".

"..a Cala Rajada l’habitatge esta molt car, podem estar davant una altra bimbolla immobiliària"

"Hi ha poc mercat de lloguer al nostre municipi"



"...per a mi és, literalment, un somni dirigir la banda de música."

"A ca nostra sempre s'ha escoltat i fet música. L'instrument el vaig triar mirant la televisió, veient na Lise dels Simpsons, vaig dir: " Això m'agrada!".



"En Llucià és un percentatge molt alt de la Banda. Podríem dir que un 49%. Quan ho deixi serà gros".


"...vaig proposar que la Banda participi més als cercaviles, a les festes i actes... fer-se present, fer-se més visible". 


"La missió que jo m'impòs és reconstruir la Banda i dur-la als nivells que va tenir fa uns anys. Record que quan jo era "petit" la Banda de Capdepera era un referent de Mallorca".



Una vegada acabat el curtmetratge "Un invierno en Cala Agulla" i abans de l'estrena oficial al Teatre de Capdepera

(fotos: imatges de la pel·ícula)  "...ha estat el millor curtmetratge de la nostra classe al festival ''Inexperto'' que organitza la universitat per votació".


"Tenc una beca esportiva universitària completa, per jugar a bàsquet i alhora estudiar, en el meu cas psicologia. Jugaré la lliga universitària de la zona on es troba la universitat, NCAA D1 Robert Morris University de Pennsilvània."















 "Procur que tota la meva obra sigui harmoniosa de figura, de color, de forma, de textura, etc. A la vegada que la figura que adopta no és abstracta, més aviat està definida amb línies corbes i desprenent-me de tot allò que no sigui necessari. Això intent fer-ho tant en pintura com en escultura".