L'hem trobada a la pista d'atletisme, al peu del canó. Malgrat el fred els atletes gabellins entrenen. També els més petits. Com ella diu és questió de feina i constància. És l'ànima del club que porta el seu nom. En set anys ha aconseguit arribar a l'elit de l'atletisme balear i consolidar un club amb més de cent practicants.

- Què suposa pel club els resultats d’aquest Campionat Absolut de Balears?
- Primer de tot ha suposat un increment de la participació de l’any passat a enguany, passant de quatre atletes a dotze. I amb tantes proves és un indicatiu de bona salut, de progressió i mostra que anem millorant.
Els bons resultats són el premi a la bona feina.

- Destaquen especialment la categoria de salts...
- Aquesta vegada ha sortit així, teníem bastant participants en salt d’alçada i triple salt. És veritat que ha estat on hem aconseguit més medalles, però també s’ha de dir que en carrera el nivell balear és molt alt i també s’ha de dir que en tanques les nostres atletes encara no poden competir en un campionat absolut, és un handicap per nosaltres.

- Anem prova per prova. Martí ha tornat a guanyar el campionat...
- Sí, ens té malacostumats i no se'l pot llevar mèrit. Passem un mal moment en salt d'alçada, perquè és una prova molt mental i tenia molts dubtes, però al final en Martí és un "animal" de competició i allà sempre treu el seu cent per cent. Aquell dia ho va fer i va obtenir molt bon resultat.

- I també va guanyar el triple salt...
- En triple no tenim tanta experiència, és el tercer concurs que fa en la seva vida esportiva. Va ser molt complicat perquè tenia molt de vent a favor, i això fa que no surti la tècnica tan be com ho sap fer. Amb tot va ser el millor dels saltadors.

- I s’ha d’afegir la medalla del relleus...
- Si va fer bronze al relleus de 4 x 60- Això va ser una grata sorpresa. Fèiem bromes i somiàvem, pensàvem que si tots fallaven nosaltres tindríem una oportunitat. Al final no va ser que els altres fallessin, és que nosaltres ho vam fer súper bé. Els quatre eren Joan Àlvarez-Ossorio, Sixto Jiménez (amb 15 anys), Francesc Alzina i va tancar en Martí Cerdà. Va ser una prova molt competida, anàvem entre el tercer i el quart en els primers relleus i al final amb molt d’esforç, vam dur sort i vam entrar els tercers. 

- Després tenim les germanes Lorenzo, que no fallen...
- Bé si que fallen pobretes... de vegades aquesta pressió no els fa bé. Elles també estan guanyant experiència, el campionat de Balears absolut ja no és el mateix que competir en la teva categoria, on normalment tens més confiança, i te treu de la teva zona de confort.
L’actuació de n’Inès va ser excel·lent. En una prova com la de seixanta metres, que és tan competitiva i amb tantes participants, quedar sisena és molt, molt bon resultat.

Na Paula per a seva banda es troba en un moment físic molt dolç i és el mateix cas que en Martí, és la seva tercera o quarta vegada que bota triple i ja esta competint amb el millor nivell tant a categoria absoluta de Balears com a nivell nacional, que ja ha fet la mínima per competir, i amb la marca que ha fet es troba ben endavant. No va poder participar en velocitat perquè li va coincidir amb la prova de triple salt i no va poder córrer la final. 

- Heu fet una especialització en triple?
- No, realment hem anat provant i el triple és una prova molt difícil tècnicament i de molt d’impacte. És una prova que no se pot fer des de petits perquè estan en fase de creixement, i l’ha de fer poca gent que tu vegis que realment els pot fer bé i no mal, perquè té molt d’impacte i hem d’anar molt alerta, requereix un mínim de força. Per això vam triar un quants del grup i vam anar provant. La veritat és que ha estat un poc experiment i ha funcionat.

- A salt d’alçada tenim na Maria Servera...
- Na Maria és una nina que acaba d’aterrar a la categoria sub16, ve de la categoria sub14, i no té experiència. Ha anat provant entre fons i velocitat, encara no sabem cap a on ha d’anar, va provant un poc de tot, i ha sortit un bon resultat en salt d’alçada, no vol dir que sigui saltadora d’alçada, i va millorar molt la seva marca personal i va obtenir una medalla de plata.

- I queden els adults...
- En Francesc va fer la prova de 60 metres i va passar a la final B.

- Quants d’alumnes té ara el club?
- Rondam els mateixos nombres que l’any passat, al voltant dels cent en total. Som bastants, hi ha molta participació als entrenaments i competicions. Estic molt contenta. 

- Quan us ajunteu en competicions amb altres clubs què et comenten els altres companys entrenadors de l’evolució del club?
- Ara estam en un moment molt dolç i m’arriben enhorabones. És el setè any de funcionament del club, estic traguet atletes que som amb jo des del principi, una d’elles és n’Inès de les bessones, i al final és una feina de molts d’anys. Una atleta no es pot fer d’un dia per l’altre, necessita molts d’anys de preparació i jo crec que ara estan sortint els resultats de tots aquests anys de feina.

- Però tots els medallistes són molt joves.
- Sí, sí, però duen amb jo des del principi. Hem fet feina i més feina, a més hem tingut enmig la pandèmia... els resultats d’ara és una recompensa per haver estat constants. 

- Quan és el Campionat d’Espanya?
- Ara va per categories. Per l’absolut nacional demanen un mínimes i no arribam, no és el nostre nivell, per això són massa joves. N’Inès i na Paula han fet mínimes per les tanques i triple i estam pendents de na Maria si pot arribar en alçada. En Martí ha fet un canvi de categoria a sub.20, amb el nou mínim d’alçada, demanen 1.98, i es troba fora del nostre abast per ara, i provarem amb triple salt com a segona opció. De triple demanen 14 metres i l’altre dia va botar tretze i busques, i fent feina durant l’hivern tal vegada arribarem per l’estiu.
El campionat d’Espanya és un altre nivell, una cosa és el campionat de Balears absolut i altre el d’Espanya. Les mínimes s’han reforçat moltíssim i classificar-te per un campionat d’Espanya ara és més difícil que fa uns anys.

- Puja gent amb força?
- Sí! De fet  el grup dels grans amb les bessones, na Maria, en Sixto, en Martí... han pujat el seu nivell i sembla que darrere n’hi ha un buit, però d’aquí un parell d’anys els que ara pugen seran molt “bèsties”... Sí, si que puja una bona fornada!.

- Només queda donar-te l’enhorabona pels resultats!
-  La veritat és que fa il·lusió. Basta pensar que la darrera gabellina que va tenir un doble títol vaig ser jo i ha plogut! I que una altra atleta obtingui un doble títol malgrat sigui en altes proves em fa molt contenta...

Moltes gràcies. Enhorabona i a continuar!