Na Txell i en  Marçal  són una jove parella de Reus des de fa quatre anys resideixen en el nostre municipi. Amb un grup de gabellins estan treballant des d’aquest estiu per recuperar els dos gegants de Capdepera en Roc i n’Esperança. La colla té clar que han d’anar passa a passa i la primera fita que tenen és sortir a les festes de l'Esperança. Després ja se veurà, no volen forçar la marxa cal consolidar la colla i anar assolint reptes.

- D’on i quan sorgeix l’idea de restaurar els gegants de Capdepera?
- (Marçal)Quan nosaltres vam venir de Reus ara farà quatre anys i ja veníem del món dels geganters. Vam anar a fer una visita al castell de Capdepera i a l’entrada vam veure els gegant, mutilats, però eren allà. I ens vam dir ostres hi ha gegants en el poble, què bé! I ens vam dir que no ballaven. I al poc temps van desaparèixer. Durant aquest temps hem estat mirant com treure-los i no vam poder de cap manera. Un dia na Txell se’ls va trobar.
- (Txell) A una comissió de festes vaig parlar amb el que era regidor de festes, en Sergi. Li vaig dir que havien trobat els gegants, que a nosaltres ens feia ganes i no sabíem com ho havíem de fer i ens va ajudar. Comentà que ell també ho havia pensat i ens posàrem mans a la feina.

- Com es trobaven els gegants?
- (Txell)Realment estaven molt malament. Estaven emmagatzemats i molt deteriorats. Nosaltres aquí no teníem gaire recursos i encara no coneixíem ningú, però els braços estaven molt romputs i li digueren al regidor que jo m’atreveixo a fer-ho però no en sé prou com per compremeter-me. Així que vaig proposar portar-les a Reus al taller on van fer els nostres, els de Reus. Hem tenim confiança i ells ens podia ajudar i no ens cobraria res la seva feina. I els vam portar a Reus i els vam tornar.
-  ( Marçal) De seguida se va fer un grupet, no molt extens però molt motivat. Vam dur els gegants a s’Olivera on havia un espai utilitzable, era l’estiu i no hi havia tallers. Tinguérem disponibilitat fins el començament de les classes d’adults en els locals. Van estar uns dos mesos i ara no es troben acabats, sinó que els hem preparat per sortir per l’Esperança, diguem que hem arribat a restaurar el mínim per poder sortir, però queda molts cosa per fer. Hem refet coses de l’estructura perquè siguin més bons de dur, a més estava trencada i calia fadobar-la. El tema de l’estructura és important independentment de les proporcions, si són més o manco encertades.

- Ara us preparau per sortir durant l’Esperança... i més endavant? Perquè no només es tracta que el gegants s’adobin i quedin exposats en un racó, hi ha el món de la colla gegantera. Heu pensat en participar en les trobades de gegants?
- (Marçal) Volem ser prudents. Primer volen sortir per les festes del poble i que la gent se’ls senti seus, que se’ls pugui estimar i donar-lis la importància que tenen.
- (Txell) Tenim ganes de sortir pel poble, anar a totes les festes que poguem aquí, a Capdepera. Nosaltres volem anar poquet a poquet i crear la colla
- (Marçal) Ara per ara la colla són 6 geganters actius i per a fer sortides som pocs. Volem donar importància a sortir pel poble. Tenim la sensació que en sortir començarà a interessar més gent, és l’esperança que tenim. Quan vam decidir sortir per l’Esperança van sortir moltes idees i hem hagut de dir para, para, anem poc a poc. Anem provant i a veure com va tot. 

- A més dels gegants hi ha el tema del ball, de la música…
- (Marçal) Si ara estam ema els assaigs. Per posar un exemple, de tots els que som l’únic que ha fet ballar els gegants en el carrers som jo. Hi ha el dubte de com ens anirà, si ens sentirem còmodes… pot ser arriba el dia i ens falta carrer o feim dos balls i  se’ns fa gran.

- Convidau a tots i totes les que tenguin interés en formar part de la colla. Tenen les portes obertes qui vulgui participar o col·laborar. De moment assagen tots els divendres de 16 a 18 hores al Teatre de Capdepera...
- (Marçal) Ens queden dos assajos fins l’Esperança i després ens agradaria, i parlo en nom de la colla,  que els gegants poguessin estar guardats o exposats en un espai municipal on siguin visibles…i hem de pensar que han de caber. I l’ideal és hi hagi un espai devora on poder assajar.  Sembla que ja havien estat en el Centre Cap Vermell. Ja veurem perquè ara estam en la presentació el dia de l’Esperança.

- Voleu afegir alguna cosa més?
- (Txell) Volem dir que també tenim moltes ganes de treure els caparrots. Estan pitjor que els gegants i necessita molta feina per recuperar-los.
- (Marçal) Els varen treure (estaven al soterrani del teatre) i alguns literalment estaven desfets. Però ho volem intentar. Ho veiem com una oportunitat perquè els nins i nines puguin començar, i si els agrada poden creat afició. Fa una mica de por que això sigui una motivació per un grup de gent i si no trobem relleu quan ens cansem no tenir substituts. 

Els deixem parlant, provant un capell recent dut i assajant els balls, mentre sonen les xeremies. Els donem les gràcies per haver interromput la seva feina i quedam amb ganes de veure ballar de bell nou a n’Esperança acompanyada d’en Roc. La seva presentació serà diumenge 17 de desembre a les 11,30 hores a la plaça de l'Orient.