- Com comences en el món de la música?
- Començ a l'Escola de Música de Capdepera. Quan era petita m'apuntaren i vaig començar a fer els estudis reglats de piano, i també vaig fer flauta i percussió per lliure i quan tenia devers dotze anys em vaig apuntar a combos. Després vaig fer el professional aquí, fins a quart, i dos anys més a Palma. Al cap de devuit anys vaig començar el superior al Conservatori Superior de les Illes Balears, de fet, fa poc que he acabat i allà he començat a conèixer gent amb qui tocar. D'adolescent no feia gaires concerts, només coses esporàdiques, i allà vaig conèixer a Aina Tramullas i altres companys, amb els qui he començat a fer projectes musicals fent concerts a fora... Sobretot amb n'Aina amb qui vam fer un duo, però també altres grups. I tot ha anat creixent i m'he anat implicant en altres projectes i mogudes.

- Quin professor o quina professora t’ha marcat més en els teus estudis?
- No sé... N'Antònia Massanet m'ha acompanyat durant tot l'elemental i el professional, també na Noemí Dalmau, que és gabellina. I a Palma Albert Díaz, que ha estat el meu professor de piano i m'ha marcat bastant, sobretot en la tècnica pianística.

- Què fa que una persona que li agradi la música, després d'haver provat tants d'instruments es decideix pel piano?
- Ha estat una cosa natural. Jo tenia clar que el que volia estudiar era piano. La flauta, per exemple, em permetia anar amb la Banda de música, no m'atreia per altra cosa que tocar amb la Banda. Percussió ho vaig deixar de petita, ja feia massa coses i ma mare va dir «Per ventura hem de deixar qualque cosa». Vaig continuar amb el piano perquè era un instrument que m'atreia molt.

- El piano té moltes possibilitats, però no el pots dur d'una banda a l'altra... En un principi no és un instrument tan «sociable» com pot ser una flauta que pot dur per tot...
- Té moltes sortides el piano! No és sociable ni al principi, ni al final (rialles) si no et fiques en grups. Al conservatori hi ha la gent que fa orquestra, o sigui, els que toquen instruments de vent o de corda tenen una assignatura que és «Orquestra» i s'ajunten tots. I després estem com a marginats els de cant, piano, guitarra... que no socialitzem amb els altres, només amb nosaltres mateixos. Però per tocar amb altra gent he trobat el camí de la música moderna.




- Quina és la música que t'agrada interpretar?
- M'agraden moltes coses i jo intent no centrar-me només en un estil. És veritat que ara estic tocant molt música moderna, pop, una mica jazz, però no gaire, música tradicional amb les Pitxorines per exemple, però també intent guardar la part clàssica acompanyant a cantants, orquestres o cors. I després la música de festa també m'agrada, he tocat en alguna revetlla i he gaudit molt. La veritat és que m'agrada tot, no tinc predilecció per un o altres tipus de música.

- El primer grup que vas fer va ser Onada, que tothom trobava que era una formació molt fresca i amb molta empremta. Què és el que més enganxa en una formació com Onada?
- Sí, el primer grup va ser Onada i després Vaivé amb Aina Tramullas que encara continua. Quasi tots els meus projectes són amb n'Aina Tramullas (rialles). El que més enganxa és l'equip que fèiem els músics. Ara ho not molt amb les Pitxorines que som nou al·lotes i totes ens duem molt bé i ens donem corda l'una amb l'altre. Quan t'entens amb la gent es nota molt des de fora també. El que t'enganxa és aquesta química que tens amb l'altra gent, tocar davant un públic que t'escolta i que li agrada, que sent que hi ha una comunicació recíproca, d'un cap a l'altre. Jo sobretot pens en la part humana, potser toques amb un músic que és superguai i no t'arriba, no hi ha feeling. En canvi, amb altres si que hi ha aquest feeling.

- En els teus grups totes sou molt bones músiques, és el que tenen en comú Onada com a Pitxorines...
- Amb Onada sí que estàvem com enlairant, n'hi havia algunes que no estudiaven l'instrument que tocaven, feien carreres relacionades amb la música, però no estudiaven el superior, inclús quan començaren una va tocar un instrument que no era el seu. Amb Pitxorines totes tenim un recorregut més marcat.

- No t'entristeix que Onada, ara que s'havia posicionat, d'aquest esforç per arrancar i fer-vos un lloc desaparegui?
- Bé, això són processos de la vida. Ho vam decidir així. De fet, vaig ser jo qui va dir ho volia deixar perquè tenia altres projectes i no es pot abastar tot simplement.





- Ara estàs a punt de presentar el TFG. En què consisteix el teu treball?
- Al Conservatori es diu «Treball Final d'Estudis» i és molt ampli, pots agafar el que vulguis. Jo vaig agafar un tema que m'interessava molt, era sobre l'escena musical pop-rock a Mallorca, els grups actuals que fan cançons pròpies com ara Da Souza, O-Erra o Mar Grimalt, que va actuar en el castell, i altres grups que comencen o ja han començat, que estan presents. Analitz un poc l'escena musical actual, quins antecedents té, quins festivals hi ha, discogràfiques... M'interessava i el meu tutor, Amadeu Corbera, em va animar a fer-ho.

- Com es guanya la vida un músic, perquè només dels concerts no es viu...
- Tant de bo! Jo esper que un futur sí que hi pugui viure, però segurament tardarà. Idò fent classes d'instruments, de llenguatge musical, n'hi ha que es dediquen a gestionar concerts o fer de mànagers... en el meu cas és fer classes de piano en una escola de música a Palma i fent concerts. M'agrada la docència, però m'agradaria reduir les hores de classes i dedicar-me a tocar a més projectes.

-I la composició?
- No, no. Ho he intentat, però no és el meu fort. Improvisar m'agrada i ho faig, però crear des de zero, no ho he acabat de fer encara.

- Ara que has investigat sobre el panorama musical de Mallorca, com el veus?
- Hi ha molts de grups. Hi ha molt d'ambient musical, el que passa és que falta que en tot el que són les indústries musicals concerts, festivals... hi hagi més varietat. Al final som una illa i l'oferta és limitada. Si mires Catalunya per exemple, hi ha molts de festivals, festes majors, concerts... un munt de propostes amb un munt de grups d'estils i molta competència. En canvi, aquí ens trobem l'ambient de revetlles amb quatre o cinc grups que els costa un munt obrir-se camí. Hi ha els DJ i els grups que fan versions que es repeteixen per tot i els que fan música pròpia els costa molt tenir un espai. Sempre som els del mateix redol que els escoltam.

- En l'àmbit musical us fa peresa sortir a fora?
- A Catalunya hi ha molta cosa, de fet hi ha molts de grups mallorquins que van allà, sobretot de pop com Maria Jaume o Maria Hein, que es mouen bastant per allà i tenen molt bona acollida. És una pena que aquí no et coneguin i allà escoltin la teva música. La via de sortir està a l'ordre del dia. Jo he analitzat la música en català que fem aquí en relació amb València i Catalunya. Catalunya estava més posicionada, allà tenien més concerts, les discogràfiques són allà, tenen la revista Enderrock... A València els grups són de més contingut polític com Zoo, La Gossa Sorda.

- Creus que a Mallorca hi ha un nivell musical alt?
- Sí, hi ha molts de projectes molt interessants. De fet Antònia Font ha fet molta escola aquí i quan xerres amb músics si no surts és com si et quedessis estancat, l'oferta a Mallorca és molt petita i si compares el nombre d'habitants d'aquí i Catalunya no hi ha res a fer. Som una illa petita, tots ens coneixem i tot està allà mateix. Si fas cinc concerts en una setmana potser et venen a veure dues vegades, en canvi, allà van a un lloc, a un altre i el públic és sempre diferent.



- Diumenge dia 10 feis un concert al Castell, com sorgeix Pitxorines?
- Na Maria Antònia Gili, una trompetista artanenca que ha estudiat a Catalunya i participa de molts de projectes musicals, estava per aquí amb les amigues i li va sortir la idea de conèixer i tocar amb altres músiques mallorquines. Llavors d'aquí va sortir un concert a s'Escat, a Manacor, de música tradicional i ens va ajuntar nou al·lotes amb l'objectiu de fer un concert. Com vam veure que hi havia bon feeling vam continuar amb el projecte i ara hem fet quatre concerts, el de Capdepera de fet serà el cinquè. Sembla que a la gent els està agradant molt, hem tingut molt bona rebuda i estam molt agraïdes.
Aquest concert va ser anunciat per IB3, van cridar que ens volien fer un reportatge i és molt guai, la veritat.





- En l'àmbit personal quines perspectives musicals tens?
- El meu objectiu de futur és continuar tocant amb músics, formar-me en jazz i tocar amb formacions de caràcter jazzístic. El tema de sortir fora de Mallorca ho tinc un poc abandonat ara mateix. He acabat la carrera i m'agradaria dedicar-me a la música tocant. Xerrant pels passadissos amb professors i companys de l'escola alguns em diuen «a mi, això de tocar no m'agrada gaire», en canvi, a mi és el que més m'agrada i tant de bo que pogués fer feina d'això. És una utopia i segurament no podrà ser possible.

- Ha de ser possible...
- Ha de ser possible! Tant de bo!

- En el 50è aniversari del GOB estava anunciada Aina Tramullas i et varen veure a tu en el piano. Pensàrem «no està anunciada na Sílvia»...
- Amb n'Aina som massa amigues (rialles) i tocam a massa projectes plegades. No és cap problema. Ella té lo seu i jo toc amb ella a part. I els altres músics tampoc no estaven anunciats. Això és el seu projecte musical, amb les seves cançons i el seu disc. És com la banda d'Aina Tramullas, és el seu projecte.
Tinc amigues que em diuen «de vegades no sé en què projecte toques amb n'Aina!»

- Però és bo tenir tants de projectes, no?
- Sí, i a més ens avenim molt bé tant musicalment com personalment. Som molt amigues.

- Ser capaç d'adaptar-te a qualsevol estil és tal volta la característica més important d'un músic?
- És una cosa molt important. Comentant amb altres amics, que com jo han estudiat música i m'hi dedic, que no tinc un projecte musical només i ja està, sinó que vaig tocant en diferents projectes i m'adapt les necessitats de cada grup, veim que és una característica essencial. Jo la trob molt necessària, de vegades hi ha músics que es dediquen al seu projecte únicament i s'enfoquen en allò, sense provar d'adaptar-se a altres projectes perquè no han tengut l'oportunitat segurament. Per jo és una característica rellevant especialment en els músics que acompanyen.

- A Andreu Riera sempre l'hem sentit a dir que «si un dia no assages no passa res, si una setmana no assaig ho not jo i si estic dues setmanes sense assajar ho nota el públic». Per ser músic s'ha de ser molt disciplinat?
- Pel món de la música clàssica més encara. Si no estàs entrenat és com un esportista a les olimpíades. Cada dia has de practicar i exercitar, si no es nota molt. Si has de fer un concert important t'ho prepares bé. En canvi, amb la música moderna com vas tocant diferents coses ... Per exemple tinc un amic que cada dia toca en llocs diferents (un dia a un hotel, un a una revetlla, un altre un concert...,) i ell potser no està estudiant cada dia, però té molts de recursos. Podríem dir que té molt de carrer perquè està tocant cada dia. És veritat que tocar música clàssica és molt sacrificat i pot ser per això jo no m'he volgut ficar gaire. Vaig fer el meu recital de final de grau i em va anar molt bé, molt contenta amb la feina que vaig fer i els resultats, però ser concertista és molt complicat i sacrificat.

- Tu com et planifiques una setmana d'assajos?
- Depèn. No assagem cada dia amb els altres músics, jo tota sola depèn de les setmanes i el temps que tingui entre la feina, els assajos amb el grup, el repertori que tinc o el que he d'estudiar (sempre deix alguna cosa per estudiar). Per exemple si toc amb un cantant o amb grup de l'escola de música, he de preparar un repertori en dues setmanes i estudies vint cançons durant aquestes setmanes intensivament. Després per ventura tens una setmana que pots descansar de tocar i ho aparques i més endavant tornes a reenganxar, o recuperes cançons que ja havies tocat.
De mitja? Potser són entre dues i quatre, quan estava fent el darrer curs del superior eren devers cinc. Però ara hi ha dies que no estudio i d'altres dedic més hores, depèn.

- Ara que fas classes, ens podries explicar si ara hi ha una moda de fer música per part de gent adulta?
- Sí, jo crec que són gent que tenen temps o s'han jubilat i diuen «mira el piano és una cosa que sempre m'havia agradat estudiar i no havia tingut temps, i ara m'hi posaré». I són molt aplicats. Tinc un que inclús a l'estiu m'escriu per demanar-me coses de la tasca que li vaig posar per vacances.

- Tu que veus distints tipus de gent, la música és un do, una habilitat amb la qual s'hi neix o es pot treballar?
- Òbviament es pot treballar, però és cert que hi ha molts de nins i nines que tenen molta facilitat. Hi ha alumnes petits que ho agafen tot molt ràpid perquè potser tenen molta orella musical i van com tots sols, i d'altres que els costa més. Però si s'impliquen els pot anar molt bé, també depèn dels alumnes i dels pares, de tan rigorosos que poden ser en els estudis i a les classes (si els fan estudiar mínimament dos dies a la setmana, n'hi ha que ni practiquen). Si, hi ha gent que té aquest do, però si no ho té no vol dir que no pugui fer música. Si es treballa s'aconsegueix el mateix, un pot necessitar un dia per aprendre una partitura i altres potser necessita dues setmanes.







- I d'allò que parlen de la relació entre matemàtiques i música?
- Jo la veig molt relacionades. De fet, jo vaig començar a fer Física, vaig fer un primer any de Física a la Universitat perquè no estava molt segura del que volia fer. Són nombres en realitat, els elements de la música té unes relacions matemàtiques: les escales, els tons, els semitons, les relacions tonals... jo sí que veig un caire matemàtic.

- A Capdepera hi havia un Festival de Piano que ja no es fa. Trobes a faltar convocatòries com aquesta que poden potenciar els pianistes o, tanmateix, sempre guanyaven pianistes asiàtiques?
- Sempre va bé que facin convocatòries d'aquest tipus, és cultura. A Capdepera hi ha una Escola de Música molt potent que no tots els municipis tenen i el fet de poder estudiar aquí, que et puguis treure el grau elemental i que puguis fer el professional és molt positiu. De fet, a la meva fornada de músics van sortir molts que vam anar a estudiar el superior. Quan es feia el concurs jo era molt petita i record que venia molta gent de fora, això sempre fa comunitat i està bé compartir moments amb altra gent que toca i et pot motivar a estudiar. Quan escoltes gent que toca tan bé et pot estimular i voler tocar tan bé com ella.

- Per acabar ens falta parlar dels teus projectes?
- Ara estic ficada en un parell de coses. Com he comentat abans amb les Pitxorines, amb n'Aina Tramullas i amb el seu projecte que toquem tant a trio com a sextet, i amb Amulet, un al·lot de Santa Maria que fa pop-folk i ha tret un disc nou que es diu "Petit Viking", és una forma de treballar diferent del que he fet amb Pitxorines i Aina Tramullas. També he tocat a una obra d'un músic jove, en Pau Cladera, que es diu «La croada del Regne de Mallorca», una obra de música clàssica per a orquestra que conta la història dels moros i cristians a Mallorca. I altres projectes puntuals i esporàdics com tocar a grups en algunes revetlles.

- Idò moltes gràcies i molta sort. Vols afegir alguna cosa?
- Gràcies a vosaltres. No he comentat que he tocat a festivals amb Amulet hem tocat al Mallorca Life i MoboFest; amb Aina Tramullas ja vam tocar l'any passat al MoboFest. I tocar al Teatre Principal per jo ha estat ... Uau!

- Moltes gràcies. Un plaer parlar amb tu!
- També amb vosaltres, vos esper diumenge dia 10 al Castell.