Patró major de la Confraria de Pescadors de Cala Rajada

Al voltant de la celebració del Centenari de la Confraria de Pescadors, ha hagut el canvi de patró major de l’esmentada entitat. En Pep Uceda ha cedit la presidència a Tomeu Garau. En Tomeu prové d’una nissaga de calarrajaders dedicats a la pesca i des d’enguany assoleix la tasca de Patró Major.

- Tomeu, com t’enfrontes a la responsabilitat de representar als mariners de Cala Rajada?
- Amb il·lusió. Seré el darrer Climent que pesqui i seré el primer Climent que és Patró Major de la Confraria i és molta responsabilitat per jo. Heu de pensar que al sector pesquer hi ha molta gent que ens criminalitza i nosaltres ens dediquem a la pesca i som els primers interessats en que hi hagi peix, nosaltres vivim d’això. Molta gent criminalitza el sector pesquer i no és tant, haurien de xerrar més amb els pescadors. Les institucions i els governs també haurien de xerrar amb el sector pesquer.

-És cert que tradicionalment s’associa la pesca amb esquilmar la mar, però des de fa uns anys (i especialment a Capdepera) els pescadors són els qui hau proposat més mesures protectores?
- Nosaltres som proteccionistes. La Confraria de Cala Rajada va ser la primera confraria de mariners en demanar una reserva marina d’interès pesquer i vam fer el “cupo” de la llampuga, teníem clar no era qüestió de pescar molta llampuga sinó  de vendre-la bé. I amb tot això ara ens han fet el “polígon” per les barques d’arrossegament i no sabem si ha anat bé o malament i necessitem tenir informació per prendre mesures. Igual que amb la Reserva, la Confraria de Cala Rajada no té cap informe de l’EIO. Jo vaig demanar al darrer Consell Pesquer que com a Confraria volem saber si anava bé o no, per valorar les mesures que s’haurien de prendre. Nosaltres vam començar que podíem pescar de palangre cinc dies a la setmana. I vam veure que hi havia cinc barques de Cala Rajada i cinc o sis d’Alcúdia que pescaven i podien calar cinc-cents hams. Com havia peix calaven 4500 a 5000 hams cada dia, cada dia.!.. a dins la Reserva i vam dir que això no podia ser. Vam passar de cinc a tres dies (dilluns, dimecres i divendres ) i ha anat bé. Enguany d’anfossos n’agafen molts, la llagosta també ...  volem saber com està l’integral d’on i quan se pot pescar i si s’han de prendre altres mesures  La comissió de seguiment se va fer passats set anys, per jo s’hauria de fer cada dos anys, o manco, per si hem de restringir més coses o amollar més. Volem estar informats.  Li vaig demanar al president de l’EIO, Antoni Quetgles, però ha dimitit, i ara demanaré al Director General de Pesca  els informes de la Reserva i el Polígon, que ha afectat molt a les barques d’arrossegament. 

- A un article de Cap Vermell, ja vam comentar algunes de les mesures que van prendre les barques d’arrossegament per minimitzar l’impacte al fons marí ...
- Crec que parles de les portes voladores. Vam tenir un primer contacte amb el Pla de Gestió de la zona LIC, que va des de la Punta de n’Amer a l’Illa de l’Aire (Menorca) i de Formentor a mitjans de la pesquera de Fontanelles. La gamba petita ve de molts de metres de fondària i aquesta gamba torna morta a la mar, però ha d’haver una mida de gamba, també s’ha dit de hi haurà uns tonatges. de gamba. A totes les Illes Balears se pot agafar un tonatge i això ve de Brussel·les. Jo crec que a les barques d’arrossegament les castiguen massa.
Ara volen fer la zona LIC hi hem de fer un Pla de Gestió, igual que vam fer a la Reserva, que sigui pels pescadors i ens digui com hem de pescar, al manco els joves han de poder pescar, ara et poden dir aquí no pots pescar i ... on van a pescar la llagosta? Va haver una consellera de Menorca que va dir que l’ormeig no toqués en terra, i així... Com vol que es pesqui la llagosta? Son idees de gent que no ha pescat mai.

- També s’ha considerat de Cala Rajada té una flota artesanal prou important, així com el nombre de barques de bou han anat minvant, les petites s’havien mantingut més o manco... Encara és així?
- Ara hi ha tres barques de bou. Jo he conegut tretze barques d’arrossegament i vint-i-quatre d’arts menors. Ara n’hi ha tres i onze. La veritat és que posen problemes, per exemple hi ha un jove d’aquí que ha dut una barca i no té amarrament al port, crec que pel desembre se l’acabava la possibilitat d’estar al nostre port i s’ha d’anar a Cala Bona o a la Colònia de Sant Pere. No s’entén que una barca de gent jove d’aquí tingui aquests problemes i en canvi si volen posar lanxetes no tenen problemes. Així com lleven barques de pesca s’ocupen per altres activitats. 

- La reforma del moll us ha afectat?
- De cada vegada ens estrenyen més. Les barques de recreo estan ben amples i nosaltres ben estrets, bastaria fer córrer una barca de recreo i reajustar els llocs d’amarrament. Estam en conversacions amb el director general de Ports a veure si se pot trobar una solució.
Pel que demanaves de la flota ara estam en una etapa que podríem dir de transició. De famílies de pescadors que podríem dir antigues, perquè Cala Rajada era un poble de pescadors, quedem pocs. Jo ja he acabat, tinc problemes amb l’esquena i ho he de deixar, els Nadals van acabar amb en Colau, els Pereandreus en retirar-se en Joan, els Blancus amb Joan Ramón encara tenen un parell d’anys... realment només els Castus se mantenen amb perspectives de futur. Ara hi ha jovent que ve amb ganes i són ells els qui han de decidir el Pla de Gestió, com volen pescar, i jo he de representar-los i defensant-los perquè puguin seguir pescant, ells i els qui venguin darrere. Quan se va fer la Reserva Marina no va ser per tres o quatre anys sinó que era una aposta de futur pels joves i ara es veu que la Reserva va bé. I ara s’ha de traslladar al que és el Canal de Menorca, ens hem d’ajuntar amb les confraries de Ciutadella, Alcúdia, Pollença i Porto Cristo, que són les més afectades per la zona LIC. 

- A la reforma del moll també us han canviat d’ubicació, esteu contents?
- Pels pescadors no han fet res. Han fet un tancat amb una ratxa groga perquè dormin els bous. Hem demanat una teulada de plaques solars perquè puguin adobar les xarxes a ombra perquè en el mes de juliol i agost adobar allà... aferra’t! Després dir que ens han fet els habitacles molt petits, hi ha pescadors que s’han hagut de dur d’allà xerxes i capcers, fins i tot una barca s’ha hagut de dur els trastos a Manacor perquè aquí no hi cabien.
Dels temporals ja veurem. En arribar una bona xalocada podrem comprovar si és efectiva la reforma feta. Això sí, esperem que s’estorbi! 

- Perquè ens entenguem la zona LIC ve a ser una extensió de la Reserva?
- Si però molt amplia, se pot dir que la zona LIC és més gran que tota Mallorca. I haurà més limitacions. Ara està més limitada l’activitat de les barques de bou i ara van a limitar les d’arts menors.

- Fa uns anys se comentava la presència de barques foranes en aigües de Mallorca, ara se’n parla menys, ha acabat aquest problema?
- Hi ha una barca de Castelló que ve a pescar les sirvioles i el temps que pesca és quan la sirviola ova. Si les pesquen quan posen els ous fan molt de mal. Amb el Pla de Gestió segons quines barques no podran pescar. Les de Palma podran venir però d’altres com aquesta que comentava no.

- Quan es feia la Reserva se parlava que tant important era fer-la com tenir un bon sistema de vigilància. Funciona la vigilància en la Reserva Marina?
- D’això tenim molta queixa. Als polítics se’ls omple la boca perquè han fet la Reserva, però sense vigilància què fem? Nosaltres volem que hi hagi vigilància, però ha de ser per a tots, no només pels pescadors. Ha de ser per a tots. A una Comissió de Seguiment li vaig dir al representant del recreistes, que hi havia recreistes professionals i em va dir que no. Igual que hi ha pescadors que incompleixen també hi ha recreistes que ho fan, tots ens coneixem i ho veiem. Te puc contar un cas: van coincidir a l’entrada del moll una barca de pesca i una de recreo i la inspecció va aturar la de pesca. La de recreo va seguir i no la revisaren, duia llampuga (era final d’agost i podia agafar) i verderols (que estaven pescats abans d’iniciar la temporada).
Quan es posà la Reserva nosaltres volíem vigilància les 24 hores, inclús per la nit perquè n’havia pescador d’escopeters que anaven ja fosca. A més els vigilants han de conèixer l’ormeig, què es pot pescar i quan.
Nosaltres ara no ens podem dur ni ranxo de peix Jo ara si me vull dur un peix a casa l’he de pesar i fer una «venda al contat», no me’l puc dur i no puc regalar un peix a un company. A més d’un l’han fet un “escolt”.
Una altra norma que han posat és que no podem tirar les butzes del peix a la mar l’hem de dur a terra i tirar a un contenidor, i els contenidors arriben a fer una pudor insuportable. Has de tenir un habitacle fred a posta. Si no diran “els mariners són un porcs ho tiren tot al contenidor” i sempre rebem els mateixos. Idò primer posar un habitacle fred i després posa la llei.
L’estampa de veure la tornada de les barques de bou amb les gavines darrere ha desaparegut. 


-  Però les sancions que es posen són adequades?
- Nosaltres vam proposar a la Comissió de Seguiment de la Reserva que si algú feia una infracció molt gran, com per exemple pescar llagosta que no faci mida, malgrat sigui a fora de la Reserva, treure’l immediatament del cens i si és per una falta greu reiterada les llevessin la llicència de pesca millor, però això és més complicat. A una barca la van agafar en una inspecció amb  tres llagostes que no tenien la mida, suposo que li posaren una multa. Un altre dia en arribar va tirar una bossa amb les llagostes a una altra barca en veure que venia l’inspector i va cridar a l’amo de la barca (on havia tirat el sac) que no vingués pel moll. Nosaltres estam cansat de veure la mateixa barca fent barbaritats. Això vol dir que les sancions no són suficients? 

- Com està el tema de la venda directa en el moll, com està el tema?
- Primer hem de reformar la llotja. Hem posat plaques solars per pagar menys llum. Ens han comentat que en l’estiu podem arribar a un estalvi del 70% i a l’hivern entre 30 i 50%, (uns 4000 o 5000 euros a l’any). També hem de reformar el punt de venda, volem que sigui una única sala per facilitar les feines. Per exemple ara si algú vol anar a cercar gel ha de sortir defora o traginar capses, així tot estarà connectat. Els plànols ja estan fets i hem xerrat amb el Director General de Pesca per si a la mateixa posem aire condicionat i un bon capell perquè de vegades hem de deixar peix a fora i a l’estiu fa molt de sol. Que hagi espai, canviar parets o ampliar els arcs i que hi hagi dues bàscules de pesar  i tot connectat: la càmera d’esca, la càmera de gel, allà on pesem el peix, el punt de venda... que tot sigui un.
 

- Quins reptes teniu ara al davant, així més imminents?

- Primer el Pla de Gestió del LIC per a barques d’arrossegament i d’arts menors, després he demanat a Antoni Mercant, director general de Ports, per posar una escultura als pescadors vell, perquè els joves puguin saber de les nissagues de pescadors. També, si hi ha un recolzament de l’Ajuntament i del Consell, volíem promoure un centre d’interpretació en el fa de Capdepera. Es tracta de fer un museu on els pescadors exposarem el que són les arts de pesca, amb vídeos perquè la gent que no ho ha vist mai (turistes o els qui vulguin visitart-lo) pugi veure una xarxa de llagosta i com es pesca, una xarxa de moll i com es pesca, un palangre... i per altra banda les fotografies antigues d’Antoni Flaquer «Coix» i la darrera part seria el que és una Reserva Marina. Amb el Projecte Pescare hem tingut una reunió i ens han cedit un vídeo que va fer de la Reserva Marina, del fons de la mar.
També hem tingut l’idea de fer una prova del Campionat d’Espanya de fotografia subaquàtica, però encara s’ha de xerrar amb l’Ajuntament i els responsables de l’organització.

- I parlem del Centenari, suposem que molt content i alhora sota la responsabilitat que tot surti bé?
- Molt nirviós, no he xerrat mai en públic i em costa. L’acte d’homenatge als mariners jubilats i als patrons menors anteriors va ser molt emotiu i el vídeo molt guapo. Vull agrair a tota la gent que ha col·laborat i ens han ajudat a dur endavant aquests actes de celebració dels cent anys de la Confraria.
 

- Voldria tractar un tema abans d’acabar. Realment els restaurant locals, això que es diu Km0, us compren peix?
- Si, si ens compren. Podria millorar és clar. Peix de la Reserva marina. Teníem pensat, quan es posi en marxa el punt de venda, fer torns (cada dia tocarà a un o altre) però que la gent pugui (per internet o watssap)  poder fer comandes i malgrat el que faci el torn no tingui el que li demanen li posin el contacte amb el que ho hagi pescat. Per exemple un restaurant vol un déntol de tres quilograms o tants de quilos de gamba, i no hi ha al punt de venda, idò crida i se mira qui ho pugui haver pescat i els posa en contacte per poder servir a la gent i restaurants.
Estaria bé tenir una etiqueta per a bars i restaurants que comprin peix d’aquí, que és de km0 i pescat amb pesca sostenible. Déntols, galls, cap roigs, gambes, cigales, enfosos, llampuga... tots amb una etiqueta que indiqui l’origen del peix, pot ser un element diferenciador. 

- Alguna cosa més que vulguis afegir?
- Nosaltres ja treballem amb el límits de la Reserva, amb els del Polígon i encara ens volen posar més. Som els qui més volem protegir i encara ens matxaquen amb unes normes generals que no s’adapten a la nostra situació, que facin les lleis per la gent d’aquí i que siguin congruents. No esta igual la costa del Levante de la península o les Balears i ens volen posar les mateixes limitacions. A més aquí s’ha de pescar alguns peixos i la llagosta amb una mida i després duen d’Algèria o Tunísia que no tenen mida mínima o no tenen la veda que tenim aquí. I això val per qualsevol producte del camp o la mar. 

Moltes gràcies Tomeu, esperem que el sector pesquer a Cala Rajada segueixi tenint presència econòmica i social. Abans de partir els comenta que a Cala Rajada n’hi ha censat 36 pescadors, 3 barques d’arrossegament (barques de bou) i 11 d’arts menors. A les Illes Balears hi ha 32 barques d’arrossegament, xifra que contrasta amb les devers 47 mil llicències de pesca recreativa i les 13 mil barques d’aficionats.