En el marc de l’activitat FentArt 23/ Diàleg entre artistes, na Rossana i na Fina han estat treballant a la sala d’exposicions Sa Cotxeria del Centre Melis Cursach en el treball conjunt “Bodegón”. El dia abans de la cloenda de l’exposició hem anat a visitar-les i hem xerrat una estona. Asseguts a la porta, vam tenir una relaxada i informal conversa.
Totes dues coincideixen en valorar molt positivament la seva experiència. Rossana ens ha comentat que l’ha “agradat molt compartir aquest procés de creació compartit amb na Fina. L’ he trobat una persona molt sensible i que transmet aquesta sensibilitat als seus quadres. A més és una gran professional, de dalt a baix. He gaudit molt aquests dies i a més ha estat una simbiosi immediata: tot d’una ens hem posat d’acord en com havíem de materialitzar l’idea. No ha estat difícil, poc a poc anàvem fent. De vegades jo m’havia de reprimir més, som conscient que en aquesta exposició he pintat més impulsivament i m’havia d’aturar. M’agrada el conjunt crec que els objectes ballen bé i al mural hi ha una gran harmonia, els dos estils presents “dialoguen be”. Nosaltres tenim dos estils ben diferents i crec que en el mural s’ha complementat molt bé”.
Na Fina per la seva banda també està contenta amb el resultat del temps i treball compartit “ M’ha agradat molt fer feina amb na Rossana i d’ella he après molt i a més m’ha transmès molts energia, molta força, per plasmar-la en els meus quadres. I pel que fa al tema, quan me proposà treballar el bodegó, me va agradar l’idea de donar vida a alguns objectes”.
Cada una d’elles ha fet una obra amb personalitat pròpia i un gran mural comú.
Na Rossana ens ha comentat que la seva obra és un tant eclèctica. “M’agrada experimentar distintes tècniques i expressar els meus estats d’ànim i sentiments. Últimament treballava molt amb l’abstracte i amb aquesta ocasió he recuperat tècniques usades anteriorment i he basculat des de l’abstracte al figuratiu”. Efectivament la seva proposta mostra uns objectes en uns espais ben delimitats amb figures ben compactes, colors i formes contundents.
Na Fina ens fa una proposta amb uns objectes suaument delimitats en un fons eteri “ La meva evolució va cap a la senzillesa. Crec que és important saber aturar quan el quadre està fet, i donar-lo per acabat. Si hagués de definir el meu estil me ve sempre una paraula al cap: poesia”. La seva proposta traspua sensibilitat, incidint en la senzillesa de les línies en entorn diluït, un tant oníric.
Parlant del títol de l’exposició, na Rossana ens digué que ella havia proposat el tema. “No per res en concret. De fet crec que no havia pintat bodegons, però em va venir l’idea i li vaig proposar a na Fina que ho va acceptar tot d’una”.
Del procés creatiu na Fina ha expressat que “ En un primer moment em trobava un poc cohibida i poc a poc, fent feina en el mural, ens hem anat coneixent i al final ha sortit aquesta festa d’objectes que sembla que ballen damunt un bol que tot ho recull. M’ho passat molt bé i estic molt contenta del resultat i del procés que en un principi me costava molt, amb la sortida de la meva zona de confort i treballar conjuntament amb la realització d’aquest mural on els objectes sembla que tenen moviment”
El gran mural està format per una simbiosi dels dos estils característics de les autores. Una fusió harmònica, en la que els múltiples objectes protagonistes floten per damunt d’una palangana. Diverses textures conviuen en el gran mural. Aquesta peça és com una síntesi del diàleg artístic de Fina i Rossana “ Ens hem sentit molt a gust. Hem tingut total llibertat per fer el que volíem i volem agrair al Centre Melis Cursach, a Maria i a Gori, el tracte rebut, que ens hagin fer sentir especials”. “Aquest tracte amb els artistes i el suport que rebem, fan del Centre Melis un lloc únic per exposar la nostra obra”.
Les deixàrem donant els darrers retocs i preparant la clausura de l’exposició, agraint el temps que ens han dedicat.
