L’entrevista que presentam avui es realitzà a dos dels membres de la comissió en motiu d’haver rebut el 1er Premi per la càtedra d’estudis de la violència de gènere de la UIB

Són simpàtics i se duen molt bé, vius àvids i bons professors, Cristina Ginard i Tomeu Febrer, ells han aconseguit mobilitzar tot el centre per dur a terme un projecte que els hi ha valgut aquest preuat reconeixement.

Cap Vermell: Què ha suposat el reconeixement d’aquest premi pels membres de la comissió?
Cristina Ginard: Un reconeixement és sempre una cosa que s’agraeix moltíssim, perquè un fa la feina perquè l’ha de fer, però aquest tipus de feina de coeducació és molt de voluntariat, són moltes hores i és creure-hi molt i és un esforç poder fer aquestes coses, perquè no està dins horari de classe i no només són capvespres, sinó també totes les hores buides i que te reconeguin la feina que has feta està bé i te motiva molt per continuar.

CV: Quins són els membres d’aquesta comissió?
Tomeu Febrer: De l’any passat ençà ha canviat, la de l’any passat, la del primer premi érem  Cristina Ginard i jo de coordinadors de coeducació, després hi havia Antònia Tous que era la coordinadora de Medi Ambient i això ens permetia fer el projecte conjunt, que era un punt bàsic, Biel Crespí, Xisca Maria Alzamora, Nati (perquè també feim feina conjunta amb convivència), i Marga Llull, l’educadora social, perquè nosaltres cercàvem persones que ens puguin donar connexió amb tota la comunitat educativa, per aquesta raó cercam una persona de convivència, perquè hi feim intervencions directes, el nexe d’unió amb Medi Ambient per a dotar-nos de la perspectiva eco-feminista i per últim l’educadora del centre que uneix tota la xarxa social i educativa del municipi de Capdepera amb serveis socials, Ajuntament, Menors, etc. Fet que ens permet fer una feina amb xarxa.

CV: Quina feina vareu dur a terme en el projecte?
Cristina Ginard: És un projecte molt complet, una espècie de combinació amb Medi Ambient i hi havia dos projectes que varen casar molt bé i ha sortit una cosa molt redona. Començàrem que teníem clar que volíem fer feina amb les Madones de la llata i ens posàrem en contacte amb art de la palma, que ho duien des de Medi Ambient, perquè duen el parc i el garballó, però com que les que feien la llata eren dones, venia molt bé per la part de memòria lligar-ho amb coeducació. Però és que també per Novembre de l’any passat ens trobàrem amb Aurora Picornell i les Roges del Molinar i va ser com una explosió de temàtica: de les roges, tres eren gabellines i venien del món de la llata i eren de les primeres emancipades i vàrem veure que tot quadrava i era el projecte que havíem de fer i ha anat com a teixit una cosa amb l’altra i ha quedat un projecte molt complet i molt maco.

CV: I com aconseguíreu implicar l’alumnat?
Cristina Ginard: Bé, sobretot s’implica l’alumnat de l'Assemblea, que és una «joieta» que té aquest institut, que no sabrem què farem quan parteixin, ni què hem de fer perquè quedin. L’assemblea fa molta de feina: ens donen les idees, ens ajuden a dur-les a terme i també fan de connexió amb els companys, ho ficam a dins les tutories, també ho posam dins efemèrides perquè hi participi tot el centre, amb professorat ben implicat i ben conscienciat i des de diferents assignatures, han fet tot tipus de feina de coeducació amb les dones represaliades i amb el tema de la llata; tothom ha estat implicat en aquest projecte, tant professorat, com alumnat. 

CV: Com s’assimila que sigui ja el tercer premi que se dona a l’institut?
Tomeu Febrer: Jo diria que realment és fruit que des de la comissió de coeducació ens hem professionalitzat d’alguna manera. Des del primer premi que vàrem rebre hi havia dues professores que ja no hi són que varen fer formació específica de coeducació; el següent any, Cristina Avilés va ser l’especialista universitària i l’any passat el vaig fer jo i d’alguna manera és una forma de professionalitzar l’actuació que fas al centre, perquè tens molts més recursos per aplicar, saps com has de gestionar el projecte de forma més adequada i crec que realment s’ha consolidat amb les formacions que hem fet per a tenir un projecte més clar o més dirigit.

CV: Quin suport rebéreu per part del centre?
Tomeu Febrer: Per part del centre a nivell d’equip directiu sempre ens han donat tot el que hem demanat o com a mínim no ens han posat mai traves a la nostra tasca, sempre han estat a la nostra predisposició i el claustre, de vegades ha estat mal de moure, però durant aquests tres anys hem cercat estratègies per dinamitzar-lo d’una manera o d’una altra i la veritat és que la participació és molt alta. 

CV: Quins projectes teniu per endavant?
Tomeu Febrer: Enguany el projecte està més centrat amb l’educació sexual integral perquè era una tasca pendent que sempre l’hem feta, però sempre trobàvem que ens quedava un poc enrere o hi havia uns fils que no acabàvem de cosir així com tocava i per tant enguany hem decidit centrar-nos molt en l’educació sexual integral de primer a segon de batxillerat, tots els cursos.

Moltíssimes gràcies, enhorabona, i molta de sort! 

Joan Cabalgante i Guasp