Destacam les intervencions més significatives de cada un dels participants en el programa que s'emeté diumenge dia 24 de setembre.


Com podeu veure, el programa s'estructurà en tres blocs:

En el primer bloc es parlà de com sorgiren i s'organitzaren les primeres marxes, quin era l'ambient i si avui són vigents aquestes reivindicacions  hi participaren Climent Obrador, Toni Muñoz, Montserrat Santandreu, Lluís Gili, Dolors Sánchez i Miquel Piris.

Climent Obrador

Quan el 1997 Jaume Matas anuncià la el retorn del tren a sa Pobla, pensàrem: perquè a Artà no i sa Pobla sí. Quina diferència hi ha? I des del Bellpuig (amb en Guillem Bisquerra) què podíem fer. Pensàrem en convidar a la premsa forana de tots els pobles per on passava el tren, també de Capdepera. Dia 9 de gener de 1998 tenguérem una reunió a Artà i d’allà sorgí la coordinadora de premsa pel retorn del tren.

Lluís Gili

Els músics aportarem la part festiva però no érem els únics. La gent que realment feia festa eren els marxaires quan començaven a caminar, els que arribaven,... Una de les coses que més record era la cara de felicitat amb la que arribaven els marxaires. Els músics donàvem la paraula a tota aquella gent, 3000-4000 persones que hi participaven
Els músics érem la traca final, però la festa començava molt abans que s'iniciàs la marxa-

Montserrat Santandreu

Des de l'Ajuntament no podíem fer altra cosa que donar suport a una reivindicació popular. El recolzament institucional de tots els Ajuntaments de la comarca fou unànime. Tots els representants municipals foren del color polític que foren, ens trobàvem allà. Ho record molt gratament perquè era una reivindicació popular i unànime, en la que tothom hi creia.
La reivindicació que s'està fent ara és d'una lògica i conferència aclaparadora. El temps ens ha donat la raó a tots els que al llarg d'aquests anys hem reivindicat la tornada del tren a Llevant en una Mallorca on les carreteres estan saturades, on l'illa està desbocada pel que fa a transport, demogràfic i altres aspectes.


Dolors Sánchez

Ho visquérem com una reivindicació festiva on tota la família hi participava i ens hagués agradat que aquests nins que hi participaven avui ja el poguessin utilitzar.
Necessitam un transport públic de qualitat i aquesta és una reivindicació que és més vigent que mai i que ho necessitam. 


Toni Muñoz

Quan es plantejaren la primera marxa ens va semblar tan audaç i valent que ens hi ficarem peque entroncava amb un objectiu estratègic de l’entitat que és el foment del transpoport pùblic, per tant donarem suport a tot allò que ens varen demanar. El GOB hi era per fer costat i altaveu públic.

Aquesta batalla no està finalitzada. Les motivacions que impulsaren aquella marxa no sols es mantenen sinó que les problemàtiques a les quals es volia donar resposta amb aquelles reivindicacions no sols són vigents sinó que s'han agreujat.

 Miquel Piris

El dilluns després de la marxa vares notar que políticament havia passat alguna cosa a Mallorca. Llavors hi va haver retrets per part del Govern (Jaume Matas) de què no havíem parlat amb ells. Quan hi havia batles i regidors de la comarca eren del PP i varen estar implicats.
El PP hi creia amb el tren, llavors amb en Bauzá (2011) es va desmarcar.
L'arribada del tren a Manacor és fruit de la reivindicació del tren de Llevant així com la via verda, que ha de ser compatible amb el tren.
Un antic treballador del tren ens digué quan a la desaparició del tren és perquè era una desorganització molt ben organitzada.

El segon bloc es va configurar com la taula més comarcal amb representació d’Artà, Sant Llorenç, Manacor i Son Servera, encarregats d’analitzar des d’una vessant real i crítica les diferents etapes per les quals ha passat el retorn del tren de Llevant. És a dir, de quan ho tenguérem a tocar i del gran desencís. Participaren: Toni Nicolau, Pere Piris, Petra Ballester, Joan Matamales, Antoni Cànoves i Antoni Verger.


Toni Nicolau
 
En arribar el tren el 2003 ja el veia arribar per segona vegada. Era una alegria i una expectativa de que el transport públic s'implantaria a Mallorca. No faria falta fer més carreteres que, tanmateix, tornen a estar saturades i... que arribaria fins a Cala Rajada. Una cosa normal, però. Trens supercars Madrid-Sevilla però aquests 30 quilòmetres, no. Això és vergonyós.

La música era la meva manera particular de participar en un esdeveniment. Per a mi tenia tot el sentit del món participar en les marxes.

Seria bo que se visualitzàs que la gent de dretes també està a favor del tren. 

El Llevant som irrellevants, no pintam res.


Joan Matamales

L'arribada a Manacor es va viure amb molta alegria. Un ambient de festa i esperança. Pensàvem que el tren arribaria més endavant. Tot d'una la consellera Cabrer ja començà a parlar de reduir freqüències, aturades per obres... i així haguérem de tornar a activar les reivindicacions. Va tornar ajuntar molta gent i que molta gent de Manacor continuàs en les reivindicacions. 

Pere Piris

El dia que va arribar a Manacor vaig tenir una sensació agredolça. Alegre perquè ho veies arribar i agra perquè després d'estirar el carro tanta estona ningú ens veia, ningú sabia que eren allà. Pensarem que ens havíem de retirar que l'important és l'objectiu.

No hem fet res malament, però si ens sentim decebuts. En vuit anys no han fet res i ara ens diuen que el tornaran a dur per les eleccions. No!, les coses no es fan així!


Antoni Verger

Férem molta feina. I es va fer tota la via que vàrem poder. Tenguérem totes les licitacions, projecte, ambiental, s'executà el projecte d'obres i el que no podíem esperar mai era que s'aturàs amb argumentacions dient això no serveix de res.
Aquests vuit anys o no s'hi creu o es bada massa. No han aprofitat els fons europeus... i així ens hem quedat.

Crec que es durà a terme aquesta obra, però ja s'està torbant massa. És un projecte bo, té sentit i s'acabarà fent, quan? No ho puc dir.


Petra Ballester

Després de la molta feina que férem no tenir tren és un desencís molt gran. És necessari com l'habitatge. El lema feim via hauria d'haver estat factible.


Antoni Cànoves

Molta gent pensava com jo que quan arribà a Manacor això ja estava fet que era fàcil continuar. També felicitar tota la feina feta des de la conselleria de mobilitat aquells 4 anys (2007-2011).
Tampoc pensàvem que amb vuit anys de pacte de progrés no s'avancés gens.

Com a expert en mobilitat i seguretat viària sempre faig propostes per millorar el transport públic. Avui tenim unes dades som els pobles que tenim la ràtio més alta de cotxes per habitant. Més d'un cotxe per habitant. Això són dades, no opinions. Com també que cada any van a Madrid 4.000 milions d'euros que aportat per l'AVE Madrid- Corunya i aquí ens falten infraestructures com el tren, no podem acabar aquests 30 quilòmetres. És patètic. I això és un retret. Som els oblidats.

El tercer i darrer bloc volia ser una anàlisi de les perspectives de futur amb la participació de les representants de les associacions hoteleres de Capdepera i Cala Millor, Maria Antònia Moll  i Maria Inés Batle, respectivament; els batles i batlesses de la comarca: Mireia Ferrer de Capdepera, Manolo Galán d'Artà, Jaume Servera de Son Servera i Miquel Oliver de Manacor (excusà l'assistència Jaume Soler de Sant Llorenç). També hi participà Miquel Àngel Riera, president de l'associació amics del ferrocarril de les Illes.


Maria Inés Batle

Des de l'associació hotelera de Cala Millor (i també ens recolzen les associacions de s'Illot i Cales de Mallorca) veim amb molts bons ulls aquesta reivindicació i apostam pel tren. Tant per als ciutadans de la comarca com per als turistes. Pensau que els turistes estan molt avesats als seus països a utilitzar el tren.

La meitat de les consultes a les oficines d'informació turística són sobre els serveis de transport: horaris...


Maria Antònia Moll

Les associacions hoteleres reivindicam una mobilitat sostenible i eficient per dibuixar la mobilitat de Mallorca el 2030. Poder deixar el cotxe a casa perquè disposam d'un transport públic eficient i aquí hi ha el tren.


Miquel Àngel Riera

Per parlar d’un servei de ferrocarril d’illa s’hauria d’arribar a Alcúdia, Cala Rajada i Santanyí.


Miquel Oliver, batle de Manacor

La mobilitat i el transport públic no és una cosa de dretes ni d'esquerres, ni tan sols de la gent que ens visita o que viu aquí. És una cosa de tots. Parlam d'economia i de poder conviure d'una manera sostenible i fiable, ja que és l'única manera d'aconseguir-ho.
Si el tren no ha arribat a Artà és perquè no estava resolt la sortida del tren de Manacor. Ara ja hi ha el projecte que és un projecte transformador de la ciutat de Manacor.

 Manolo Galán, batle d'Artà

No hem de caure amb la demagògia de què el vehicle elèctric serà la solució, ja que suposa un espai a la carretera, per aparcar.... Es pot parlar de freqüències, pressupost,... però avui hauríem de sortir amb un compromís conjunt de fer factible el tren de Llevant. Una oportunitat que ens ha d'unir.


 Jaume Servera, batle de son Servera

Amb el govern que tenim ara el tren serà factible. Tenim dret a tenir un tren, és lo mínim que podem exigir. No implica consum de territori. Tampoc hem de renunciar de la via verda. Ho volem tot i hem de gestionar-ho bé.


Mireia Ferrer, batlessa de Capdepera

Som conscients de la necessitat que el tren arribi a Cala Rajada. Sempre hem estat els oblidats. No tenim ni una ruta directa a Palma, ni amb l'aeroport.
En tren no un caprici, volem que arribi a Cala Rajada.